Barcelona Circus / Xavier Coromina

En començar a llegir aquest llibre m’ha vingut al cap de seguida els llibres de Xavier Bosch, per aquest retrat poc amable de la societat catalana, tant de novel·la negra. Aquí tenim uns documents que s’han filtrat poc abans de la visita del papa Ratzinger Z a la ciutat, i tenim policies i tenim advocats d’aquests que treballen per gent que valora l’anonimat i els paradisos fiscals i que tampoc es posaran tontos si un dels principals industrials del pais va fer la fortuna traficant amb esclaus fa un parell de segles o menys.
I aquesta és la part bona, i la dolenta? La trama és confusa, discontínua i inconnexa. Què coi passa? Els documents que s’han filtrat no sabem perquè són vitals ni exactament quines alarmes fan saltar a la societat catalana (més enllà de la seguretat de la visita del Papa). No acabem de saber què pinten, o planegen, o han fet els antisistema apart d’una ocupació a un banc i viure d’ocupes a la Casita Blanca. L’advocat de Manresa de familia de calés doncs tampoc està massa clar en què l’ha espifiada. I la criatura Dat o Donat no acabem de saber ben bé ni què coi és, ni com aguanta tants anys (si la recullen-adopten el 1918) ni sobretot què collons fa, apart de bellugar-se per les clavegueres. Tampoc entenc que sigui vital i superimportant que la Sagrada Família no tingui llicència d’obres o…
El llibre insinua un munt de coses, en moltes direccions, sense acabar de concretar-ne pràcticament cap. Tinc la sensació d’haver-me llegit un llarguíssim pròleg d’un llibre que no existeix.
(Visited 25 times, 1 visits today)