Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Una autora diferent, una mena d’underground feminista i francés, déu n’hi do, però millor no ens quedem només amb les etiquetes. Els llibres de Virginie Despentes es llegeixen bé però no deixen indiferent, les seves protagonistes aconsegueixen caure’m molt antipàtiques, sobretot perquè estic convençut que un protagonista masculí que tractés
Continua llegint
Al pas que porto en breu em quedaré sense res per llegir del genial Pedro Juan Gutiérrez, o el Bukowski caribeny que tot i ser un àlies injust serveix molt bé per fer-nos una idea de quin tipus d’autor tenim al davant. Aquí el que tenim són contes, que tampoc
Continua llegint
El llibre comença bé, molt bé. Tenim un protagonista atrapat en una feina de teleoperador, sense sentit, de la que és fulminantment despatxat per no mostrar el zel suficient a l’hora de fer les enquestes. Surt a voltar pels carrers i es trobarà amb un antic company d’universitat i
Continua llegint
Segon llibre en molt poc temps de Ben Brooks, per res en concret però em va semblar que Fes-te gran tenia un plantejament original i divertit, i en una connexió neuronal molt i molt estranya em va recordar aquest altre llibre, coses meves. I aquest llibre recorda molt, moltíssim a
Continua llegint
Un nou llibre de la col·lecció amb que Labreu ens descobreix llibres que no hauríem de deixar escapar. I un altre llibre que em provoca una cosa que hauria de definir d’alguna manera, un llibre petit i curt d’aquests que penso que no n’hi haurà per tant i després… així
Continua llegint
València ciutat, anys 90, després de l’eufòria de la transició les coses començaven a no anar tant bé, els lluminosos inicis dels 90 amb olimpiades i expos també van ser els anys que el PP va començar a pujar, que els cap rapats neonazis van començar a ser una presència
Continua llegint
Un dels llibres on he llegit millor tractat l’alcoholisme. No un alcoholisme de brick i vagabund, no, l’altre alcoholisme. El protagonista és un triomfador, un home d’éxit, però per mantenir-se així necessita veure, no està malament quan veu està malament quan no ho fa! I també té llacunes, coses que
Continua llegint
Carai, el primer llibre de Vicente Blasco Ibáñez que ressenyo aquí, estava convençut que ja havia caigut algun altre, em sembla que porti mitja vida fent aquest blog i no. D’ell ja m’havia llegit Cañas y barro, La barraca i Arroz y tartana (d’aquesta darrera no n’estic molt segur). Les
Continua llegint
Novel·la adolescent (l’adolescència cada cop dura més) sobre en Jasper, un noi de classe mitja d’un suburbi anglès, i les seves circumstàncies, festes, amics de l’institut, noies, ligues, la seva família, el seu padrastre. Tot relativament normal si no fos perquè la seva amiga Tenaya té tot de talls als
Continua llegint
