Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Em va agradar prou la lectura de Bluets per a seguir amb Maggie Nelson i provar amb el seu llibre anterior: Els argonautes. Un dels principals problemes amb Maggie Nelson, que em passava amb Bluets i també aquí, és definir exactament allò que fa. No és gens fàcil. Podríem dir
Continua llegint
M’he deixat captivar pel títol, de vegades puc ser així de simple. I, a més a més, és un llibre petit i curtet i em ve de gust variar una mica amb alguna cosa de no-ficció. No tinc gaire clar què em trobaré, Lucía Lijtmaer és un nom que no
Continua llegint
Fa moltíssim vaig llegir i ressenyar un llibre de Jenn Díaz, el 2014. El llibre era Belfondo i el trobareu a la versió antiga del blog que encara existeix (suposo que algun dia morirà). La veritat és que em va agradar, apuntava coses bones. Han passat els anys, Jenn Díaz
Continua llegint
De vegades hi ha insensats que contacten amb mi perquè em llegeixi i ressenyi el seu llibre. Si a més a més em diuen: “estem disposats a córrer el risc que la trobis horrible i ens la destrossis en la crítica” doncs estem entesos i no hi haurà problemes. Només
Continua llegint
Sabia poques coses de La història d’en Shuggie Bain, de Douglas Stuart, abans de començar el llibre. Coses que havia caçat aquí i allà i una cosa que em cridava força l’atenció: proletariat. La literatura britànica sembla una cosa molt de classe alta, d’universitaris amb molta pasta i cada cop
Continua llegint
Aquest Niño pez no és ni molt menys el primer llibre que ressenyo de Mark Richard, ja n’han caigut alguns, tots ells de la mà de la factoria Dirty Works, i tots ells han estat un encert. Vaja, que a l’hora de decidir-me a agafar aquest llibre pràcticament no hi
Continua llegint
Torno a un llibre que ja havia llegit i ressenyat. Per motius que no venen al cas rellegeixo l’Anatomia de les distàncies curtes, de Marta Orriols, un llibre que em va causar una molt bona impressió, així que suposo que estarà prou bé aquesta relectura. El primer conte, Princesa, parteix
Continua llegint
Vaig descobrir Bukowski amb el llibre Mujeres, corria l’any 1998. He tingut poques revelacions literàries, però aquella en va ser una. Poc després treballava en una empresa que ens tenia situats a les catacumbes de la llibreria Catalònia, i allà, m’anava agafant el llibre Cartero en els descansos i l’anava
Continua llegint
Un argument que em recorda una famosa parella còmica catalana, suficient per decidir-me amb aquest Pont aeri de l’escriptor, per a mi desconegut, Víctor Recort. La parella còmica catalana en què penso és la formada per Joel Joan i Jordi Sànchez, que van tocar el cel televisiu amb la inoblidable
Continua llegint
Patrick Modiano va ser un descobriment, ja fa uns estius, amb Records dorments i, des d’aleshores, l’he ressenyat de manera sistemàtica, així que Tinta invisible no anava pas a ser l’excepció. Un autor amb un molt bon estil i unes grans atmosferes, però que no sempre aconsegueix crear històries que
Continua llegint
