Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Em va agradar molt el darrer llibre de Joan Vigó, el seu Haiku a Brooklyn, però molt, per això m’he llençat de cap amb aquest nou llibre, aquest Vides potser. A veure què em trobo en les seves ben bé 270 pàgines de lletra atapeïda. Ja de bon principi ens
Continua llegint
Em va agradar molt l’altre llibre de David Cordero, l’esbojarrat i divertidíssim Quan la mort és la vida i la vida és la mort, prou com per atrevir-me amb el seu següent llibre, aquest Els germans Cabot. David Cordero és un lector de la literatura de Dirty Works, i això
Continua llegint
L’única referència d’aquest llibre és que ha guanyat un premi amb un cert prestigi, el Roc Boronat, un premi que en altres casos (com la lectura de Y) ha estat prou satisfactori. És poc, però això és el que em porta a aquest Lluny vol dir mai més de Marc
Continua llegint
Fa molt em vaig llegir un tros de llibre de la nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie. El llibre era Americanah i em va semblar una interessant aportació al tema de la raça, i com viu això una persona africana i negra als Estats Units, on a més a més de ser
Continua llegint
David Foenkinos és un interessant autor francès que em va agradar a La biblioteca de los libros rechazados i, per això, em poso amb el seu darrer llibre, aquest La familia Martin. No sé gaire què em trobaré, sí que recordo un estil d’escriptura àgil, falsament fred i que tot
Continua llegint
Després de veure la molt recomanable pel·lícula Nomadland vaig voler buscar el llibre. Una mica massoquista, ganes de patir, però de vegades cal patir per entendre millor el món on vivim i em sembla que aquest és un d’aquests casos. País nómada de Jessica Bruder pot ser un llibre poc
Continua llegint
Adrià Pujol és un autor que ha passat per aquest blog, aquestes són les entrades de llibres seus. N’hi ha que m’han agradat més o menys, n’hi ha de més experimentals i de més normals… És un dels pocs autors que tot i arrossegar una etiqueta EVITAR he seguit llegint,
Continua llegint
No és el seu primer llibre, però sí és el primer cop que m’acosto a un llibre de Jair Domínguez, amb aquest Estructures profundes. Podríem parlar d’un autor mediàtic perquè l’hem vist a Està passant, o l’hem escoltat a El búnquer, com a exemples més recents. Fa gala d’humor corrossiu
Continua llegint
Aprofitant l’èxit de la sèrie Els Durrell ens trobem amb una nova edició d’aquest clàssic del petit dels germans Durrell, el dels animalons, que ensenya coses sobre els animals però sobretot fa trencar de riure. Una família d’anglesos força atípica aterra a una Corfú que sembla ancorada encara al segle
Continua llegint
Juan Marsé és un dels grans, i si ens posem a concretar és un dels grans novel·listes, per això aquests Cuentos completos poden agafar a contrapeu a més d’un, acostumat a un Marsé de llarg recorregut. La veritat és que a mi em provoquen curiositat i recança a parts iguals,
Continua llegint
