Ressenyes dels llibres que vaig llegint
M’he llegit aquest llibre però no en l’edició aquesta que veieu aquí a l’esquerra, però l’he trobada i no m’he pogut resistir a fer servir la portada de l’edició mexicana del llibre de Vicenç Riera Llorca, un dels autors que va haver de fer les maletes el 1939, per França
Continua llegint
Aquest llibre és una marcianada, per temes extraliteraris, d’acord, però ho és. Ja he ressenyat coses de Xavier Benguerel, és un autor que m’agrada. Després de la guerra es va exiliar a Xile i amb els anys va tornar i juntament amb en Joan Sales va fundar Club Editor. Les
Continua llegint
M’he llegit Normal people i després Beautiful World, Where Are You, i ara per no perdre el costum em poso amb el que va ser el primer llibre de Sally Rooney, adaptat recentment en una sèrie a HBO i que ja he anat veient carregant-me l’element sorpresa del llibre, però
Continua llegint
Tot i que darrerament sembla que ha perdut una mica de la seva grapa i de la seva mala llet, els llibres de Michel Houellebecq segueixen sent interessants, és un autor interessant encara que darrerament hagi afluixat una mica, a veure si amb aquest Anorrear ressorgeix una mica i tornem
Continua llegint
No sé gaire què esperar d’aquest Reunió de Natasha Brown, però m’ha interessat prou per donar-hi una ullada i no és un llibre gaire llarg, o sigui que m’arriscaré. I és un llibre que per poc es deslliura de dur l’etiqueta Black America. Hi entraria per temàtica, però no per
Continua llegint
Jordi Masó, amb aquest Les males herbes, publica un llibre amb el mateix nom que la seva editorial. Aquí també he ressenyat La biblioteca fantasma i la novel·la L’hivern a Corfú (i no he ressenyat Ambrosia). Agafo aquest recull de contes amb les expectatives molt altes, perquè amb els seus
Continua llegint
Primera aproximació a Sebastià Juan Arbó amb aquest Totes les narracions del Delta, a veure què em trobo. El Delta i el riu Ebre és una zona d’allò més interessant narrativament parlant, com s’ha vist en els llibres ressenyats La recerca del flamenc, Cremen cels i La vastitud. És la
Continua llegint
Abans que ningú em digui res de l’accent de l’autor, a la viqui surt amb l’accent de la e de Txékhov tancat i no com surt a la coberta d’aquesta edició de La gavina, i em fiaré de la viqui. Els noms russos es transliteren —no es transcriuen— i això
Continua llegint
Aquest La humiliació és el primer llibre que llegeixo de Philip Roth després d’haver-ne llegit elogis entusiastes, sobretot de Joaquim Carbó en el seu llibre de memòries, on el posava pels núvols. Això de llegir sobre un llibre i autor i anar cap als seus llibres és una cosa que
Continua llegint
Bonnie Jo Campbell és l’autora de Desguace Americano, Érase un río i Madres, avisad a vuestras hijas, i amb uns llibres tan bons no em puc resistir a aquest Q Road. Si a més a més la protagonista és la filla de Margo Crane (la protagonista d’Érase un río) les
Continua llegint
