Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Montserrat Roig és una autora que tenia pendent de fa molt i aquesta L’òpera quotidiana és una bona oportunitat per solucionar aquesta mancança imperdonable cap a una de les grans de les nostres lletres. N’havia llegit coses esparses aquí i allà, recordo que va entrevistar (intentar-ho seria més correcte) a
Continua llegint
La última mudanza de Felipe Carrillo va ser el primer llibre que vaig llegir-me d’Alfredo Bryce Echenique, quin debut! Deuria ser l’estiu del 1999 o 2000, potser 2001 com a molt, havia comprat el llibre en una mena de mercadillo pels treballadors del Grup Bertelsmann (on jo treballava, temps era
Continua llegint
Conec a Sergi Puertas des de fa anys, i el que explica en aquest La experiencia m’ho va explicar en viu i en directe ja fa temps, però això no fa que no tingui interés en llegir el llibre, tot el contrari. He parlat d’ell en aquest blog, i he
Continua llegint
És una cosa que vaig dient un cop i un altre i potser es mereix una entrada tota sola per no anar-me repetint un cop i un altre. M’agrada llegir, m’agrada molt llegir, i en general m’agrada fer-ho en català. No soc un radical del tema, si un llibre està
Continua llegint
Em va agradar Vida de motel, i vaig reservar l’altre llibre de l’autor que hi havia a biblioteques, però resulta que es va perdre i l’altra opció era llegir-lo en anglès i vaig dir-me: què coi! I aquí estic amb la versió original de Northline de Willy Vlautin. El llibre
Continua llegint
Un clàssic de Manuel de Pedrolo que, a més a més, ha comptat amb una nova edició fa poc. Que un llibre continuï despertant interès editorial tants anys després pot ser un bon senyal. A veure si això es confirma amb M’enterro en els fonaments. Una dada curiosa és que
Continua llegint
És un dels meus autors preferits, des que el vaig descobrir fa la tira d’anys amb el divertidíssim La última mudanza de Felipe Carrillo que vaig llegint els llibres d’Alfredo Bryce Echenique de manera molt fidel. Encara me’n queden alguns (i n’he de rellegir molts i espero parlar-ne aquí) però
Continua llegint
És un dels nostres millors autors. La Viquipèdia el defineix com un escriptor català en llengua castellana, i em sembla una manera simple i efectiva de definir a Juan Marsé. Als seus darrers anys va ser una figura més controvertida per la seva oposició total al procés independentista i, de
Continua llegint
Amb Mamut, Eva Baltasar tanca la trilogia, o el cicle, que va començar amb Permagel i va continuar amb Boulder. Igual que les altres dues novel·les, tot i formar un tot poden llegir-se de manera independent. Mentre esperàvem aquest llibre hem pogut distreure l’espera amb Nus Shiele, també ressenyat en
Continua llegint
Em va agradar prou la lectura de Bluets per a seguir amb Maggie Nelson i provar amb el seu llibre anterior: Els argonautes. Un dels principals problemes amb Maggie Nelson, que em passava amb Bluets i també aquí, és definir exactament allò que fa. No és gens fàcil. Podríem dir
Continua llegint
