Atando cabos / Annie Proulx

Considerada una de les principals novel·listes nord-americanes va saltar a la fama quan l’adaptació d’un conte seu es va convertir en l’oscaritzada pel·lícula Brokeback Mountain. Curiosamente abans d’això aquesta novel·la d’Annie Proulx també va ser adaptada al cinema.
Tot comença amb la vida de Quoyle, una vida gris i sense cap interés, que es casa amb Petal amb qui dues filles, l’amor amb Petal va durar un mes, al final Petal mor després de vendre les filles, Quoyle les recupera alhora que arran de la mort de sons pares coneix a una tieta de qui pràcticament no tenia noticia, ella li proposa agafar les nenes i tornar tots a la terra d’on venen Terranova, d’on la família va sortir fugint de la pobresa i d’unes condicions de vida extremes fa una bona pila d’anys. Un cop allà Quoyle gràcies a haver treballat en un diari de mala mort aconsegueix feina en un altre diari de mala mort, l’únic de la zona on viu, i li carreguen les “shipping news”, les noticies dels vaixells atracats al port, els que arriben i els que marxen, poc més que un llistat. Però la vida allà no és tan senzilla, ni tan bucòlica, les condicions de vida segueixen marcades per una climatologia extrema, i tant Quoyle, com la seva tieta, com les dues filles… tots tenen ferides per tancar i aquest lloc és tan bo (o tan dolent) com qualsevol altre.
El llibre m’ha agradat i m’han entrat ganes d’anar a Terranova, el que vol dir que no crec que trigui en llegir-me algun altre llibre ambientat a Terranova, podeu proposar-ne als comentaris (ni Islàndia ni Grenlàndia, bé de Grenlàndia no n’he llegit mai cap, Terranova). Però el llibre és lent, i de vegades defuig els clímax, com si li sabés greu recrear-se en les coses, això ha fet que una mica pesat sí se m’hagi fet ja cap a la part final. Recomanable amb algunes reserves, i per cert unes condicions de vida dures també fan una gent dura, ho dic perquè hi ha coses que poden ferir la sensibilitat dels lectors, ESPÒILER sota la foto, una imatge de la pel·lícula aquesta sí recomanable sense reserves.

Unes condicions de vida que feien que la gent que es moria amb tretze anys ja tingués fills, que feien que les coses s’arreglessin sempre a hòsties i on els abusos sexuals dins de les famílies eren molt freqüents. No patiu, en això tampoc s’hi recreen excessivament (excepte quan parlen de la secció del diari de Terranova on entra a treballar Quoyle, El pájaro charlatán, dedicada únicament a aquest tema).

(Visited 16 times, 1 visits today)