Anti-Top 10, o les 10 entrades menys vistes

Trastejant les estadístiques m’ha donat per mirar les entrades que han tingut menys visites. Podria mirar les que han tingut més, però tenia el dia masoquista. Excloent les sèries de TV, les Notes al marge i també tot aquest 2021 queda una llista estranya, una llista que combina autèntiques castanyes amb altres llibres que considero bons o força bons, un anti-top 10.
Anem a veure quines són les entrades que heu castigat amb la vostra indiferència, som-hi!
Los demonios de Berlín / Ignacio del Valle. Vaig passar-ho força bé amb aquest llibre, tot i que no em va entusiasmar i alguna part se’m va fer una mica feixuga. Estem als darrers moments de la Segona Guerra Mundial, en un Berlín que cau a trossos i un Reich que busca desesperadament aconseguir una bomba atòmica, l’única cosa que a hores d’ara podria fer un tomb a una guerra que tenen completament perduda. I allà al mig un divisionari espanyol, que després de sobreviure a Rússia està a Berlín amb l’exèrcit i treballant per una ambaixada espanyola que està esperant a veure de quina banda acaba caient la guerra. Espionatge, assassinats, i intriga en un compte enrere que pot canviar el final de la guerra.
Todo se desmorona / Chinua Achebe. Un clàssic de la literatura nigeriana, una bona manera d’entrar en la literatura i la història d’aquest gran país (no és una apreciació, Nigèria és un país molt gran). No és un llibre de rabiosa actualitat, però potser mereixia més sort.
El gran momento de Mary Tribune / Juan García Hortelano. Aquest llibre és una castanya colossal, vaja jo desitjaria no haver-lo llegit així que no em queixaré si no us llegiu l’entrada, tant patiment per a no res.
Cementerio de pianos / José Luís Peixoto. Un llibre que no em va agradar, no al nivell de l’anterior però vaja, que no el salvaria. No em veig amb cor de criticar el poc cas que se li ha fet a aquesta entrada.
Little Boy Blue / Edward Bunker. Aquest llibre em dol. M’encanta Edward Bunker i aquest llibre on ficcionalitza la seva infantesa mereixeria més ressò. Edward Bunker escrivia molts bons llibres de gènere negre però per ell allò no era cap gènere, era la seva vida: robatoris continus, una vida d’entrar i sortir de reformatoris i presons i arribar a figurar en la llista dels deu més buscats per l’FBI. Tot va començar en aquest llibre, aquí s’explica tot, no entenc com no interessa.
El almuerzo desnudo / William S. Burroughs. No és just que aquesta entrada tingui poques visites, però tinc pocs arguments per animar a la seva lectura. El llibre de Burroughs és bo però rar, rar fins a nivells absurds, un llibre que té més d’experiment i que suposo que es gaudirà més en la versió original. A mi m’interessen els beatniks i em vaig proposar llegir i acabar el llibre, i ho vaig fer, però no sé si hi tornaré.
Mataré a vuestros muertos / Daniel Ausente. Un llibre d’allò més pulp, en el fons i en la forma. Potser aquest semblar un bolsilibro no l’ha ajudat, però vaja un llibre trepidant que es llegeix en un moment, novel·la negra amb un punt extrem, com una versió de la sèrie Mèndez (el personatge de l’enyorat Francisco González Ledesma) rodada sense pressupost i amb uns actors amateurs que, com els personatges, no tenen ni puta idea de què coi estan fent.
Las lecciones peligrosas / Alissa Nutting. Un revers tenebrós d’històries de depredadors sexuals. Però aquí la protagonista depredadora és ella, una mestra a qui li agraden els nois de 14 anys, i s’aprofita de la seva posició (i del fet que un nano de 14 anys està disposat al que sigui si és per follar). Un llibre que en principi ho tindria tot, em sorprèn trobar-lo en aquesta llista, creia que ni que fos pel morbo funcionaria millor, però no.
Mercado de invierno / Philip Kerr. Primera incursió de Kerr en el món del futbol per ambientar-hi una novel·la negra, una novel·la més que correcta si no us agrada el futbol, però que si sí us agrada us pot encantar. Va fer-ne dues més, La mano de dios i Falso nueve, però l’enorme èxit de Bernie Gunther va deixar altres obres de Philip Kerr una mica a l’ombra, com en aquest cas.
Sobrebeber / Kingsley Amis. Un assaig sobre el beure, signat per l’Amis pare, el menys popular dels dos. Pot no semblar un gran llibre però és un divertiment molt considerable, ple d’humor anglès, mala baba i receptes de còctels o combinats. A mi em va semblar un llibre molt divertit, potser només em va fer gràcia a mi.
Doncs aquestes són les 10 entrades que menys interès han despertat. Tinc clar que aquestes entrades no són el llibre, i que si no han interessat és molt possible que la culpa sigui meva, què hi farem! Però fa gràcia que llibres que no m’han agradat hagin tingut també aquest poc ressó.
(Visited 48 times, 1 visits today)