Anorrear / Michel Houellebecq

Tot i que darrerament sembla que ha perdut una mica de la seva grapa i de la seva mala llet, els llibres de Michel Houellebecq segueixen sent interessants, és un autor interessant encara que darrerament hagi afluixat una mica, a veure si amb aquest Anorrear ressorgeix una mica i tornem a veure aquell enfant terrible que ens va meravellar fa uns anys (potser massa anys).

Per cert, senyors d’Anagrama, què tal publicar el volum de la col·lecció Compendium dedicat a aquest autor també en català? Seria tot un detall perquè trobar aquests primers llibres en català a hores d’ara pot ser complicat, sobretot el primer que no estic segur de si es va arribar a traduir o no. És una suggerència que regalo per si la volen, de fet la faria extensible a gran part de la col·lecció Compendium (què coi, a tota la col·lecció, volem Compendium en català!) però avui em conformaré amb reclamar Houellebecq, de moment…

El protagonista és un home casat, però no ho sembla, dormitoris separats, lleixes separades a la cuina i un matrimoni en una situació d’inèrcia que tampoc sembla incomodar excessivament als protagonistes.

[…] la Prudence havia sigut, tant per al sexe com per a l’alimentació vegana, una mena de precursora; els asexuals es multiplicaven, tots els sondejos jo recollien, mes rere mes el percentatge d’asexuals de la població semblava augmentar de manera no constant però accelerada; els periodistes, amb el seu habitual gust per l’aproximació i el terme científic inapropiat, no havien dubtat de qualificar aquest increment d’exponencial, tot i que en realitat no era així, el ritme de creixement no arribava a l’extrem de les exponencials autèntiques; això no treu que era molt ràpid.

El protagonista treballa en un departament del govern encarregat d’examinar els missatges que apareixen en graffits o a internet i veure si al darrere hi ha alguna cosa potencialment perillosa. I està en contacte amb un ministre, que és una cosa que li permet una informació que normalment no és d’abans públic.

Al primer centenar de pàgines, més o menys, sembla que no vulgui entrar en matèria. Tenim un matrimoni que no va, un ministre que sembla força competent (potser a França és més normal, aquí la veritat…) i aquestes amenaces o coses que es viralitzen per internet. A més a més el pare del protagonista té un infart cerebral i es queda en coma. I les amenaces o coses comencen a ser tota una altra cosa quan el proper video viral és d’un carger sent enfonsat per un torpede, no hi ha efectes especial ni res de res, son imatges reals d’un carger real enfonsat per algú amb suficient poder per fer-se amb un llençatorpedes i fer-lo explotar al lloc exacte perquè la columna d’aire-aigua que resulti de l’explosió parteixi el carguer en dues parts que s’enfonsin completament en escassament un minut.

Certo Xornal from Ribeira, Galicia, España, CC BY-SA 2.0 <https://creativecommons.org/licenses/by-sa/2.0>, via Wikimedia Commons

El llibre és lent, tenim les reflexions de Houellebecq sempre apunt, sempre àcides, possiblement incòmodes pel que tenen de veritables en molts casos.

El despertar del pare del coma obre la segona part del llibre. Una part centrada en la vida familiar de Paul al rerepaís, prop de Lió, l’estat en que queda el pare, l’estat de la família de Paul i els seus somnis. Una part que se m’ha fet llarga com un dia sense pa i avorrida cosa de no dir, però veig que a la pàgina 200 s’acaba i esperaré a veure si la cosa remunta a partir d’allà, que és un llibre de més de 500 pàgines, i són massa pàgines per avorrir-se.

En fi, la cosa remunta una mica, els terroristes segueixen fent de les seves desconcertant completament els serveis de seguretat de tot el món, que són incapaços t’aturar-los o de saber almenys qui són i què volen. També remunta una mica la relació del protagonista amb la seva dona, que a més a més s’ha aficionat a la Wicca.

Goddess

Novament la Cécile no va poder retenir un gest de sorpresa en veure’ls arribar a la cuina, agafats de la mà, en pijama. Hi devia haver alguna cosa profunda, es va dir, un ritual de retrobament. Sobre els problemes de parella dels altres no pots dir-hi res, no pots fer-hi res, és un àmbit secret, on no penetra ningú. Com a molt es pot esperar que es decideixin, eventualment, a parlar-te’n, tot i saber que gairebé mai no serà el cas. El que passa a l’interior d’una parella és particular, no traslladable a d’altres parelles, no susceptible d’intervencions ni de comentaris, prou separat de la resta de l’experiència humana, diferent tant de la vida en general com de la vida social comuna en molts mamífers, ni tan sols comprensible a partir de la descendència que la parella hagi pogut engendrar, en fi, és una experiència d’un altre ordre, de fet no és ni una experiència pròpiament dita, és una temptativa.

Tot plegat mentre comença una llarga campanya per les presidencials franceses on el ministre pel que treballa en Paul tindrà un paper destacat. Aquí la cosa es centra en les bambalines del poder i de les campanyes. Més o menys interessant depenent dels gustos, a mi em sembla que el llibre remunta una mica, no molt però una mica suficient per no desertar del llibre, almenys no encara.

El tema familiar s’alterna amb el polític. El pare a l’hospital, la seva companya, les infermeres i la gestió de la sanitat a França, i el germà petit de Paul i Cécile, l’Aurélien, amb una dona que no ens caurà simpàtica ni mig segon.

divorce lawyer

La cosa va de cap al divorci alhora que Aurélien comença una relació amb una de les infermeres que atén a son pare, Maryse, originària de Benín.

L’Aurélien havia passat una nit infecta; quan havia arribat a la casa de Montreuil, l’Indy l’esperava amb un posat hostil, malgrat l’hora intempestiva, i s’havia desencadenat una discussió particularment violenta, que havia durat fins a les quatre de la matinada. Sense que entengués com (uns cabells enganxats a la roba?, un simple rastre de perfum?), ella havia endevinat l’existència d’una altra dona. Què coi li importava a ella?, va pensar ell, desesperat, intentant suportar els seus crits, no follaven des de feia anys, no tenien la mínima intenció de començar de nou, estaven tramitant el divorci; què coi li importava a ella?
[…], el fet que una altra dona desitgés l’Aurélien no empenyia en cap cas l’Indy a desitjar-lo ella també. En canvi, estava furiosa, i quasi trastocada de la ràbia, pel fet de pensar que l’Aurélien desitgés una altra dona i no la desitgés a ella; des de feia molt de temps, i potser des de sempre, les estimulacions narcisistes basades en la competició i en l’odi havien predominat en ella per damunt de les estimulacions sexuals; i són, pel seu propi principi, il·limitades.

Per un moment sembla que els dos matrimonis remuntaran. El llibre no té un fil molt clar. Va dels terroristes, a les eleccions i les bambalines polítiques a la família i el malalt i els activistes per treure’l del lloc on està internat (cosa que pot ser difícil en casos de malalts que no es poden expressar si el metge no hi està d’acord), es veu que un canvi en la gestió de l’hospital fa que un lloc d’allò més confortable esdevingui una avantsala de la mort on qualsevol millora és impossible.

1907 Le Palais de l'Elysée - Điện Élysée (Dinh Tổng Thống Pháp)

Aquí i allà hi ha fragments enlluernadors, en això Houellebecq no té rival, però la història sembla que vagi a batzegades. Els terroristes fan un parell d’accions més, un atac a un banc d’esperma danès i un atac a una patera a alta mas prop de Formentera, enfonsen la patera i graven en video l’ofegament dels immigrants als que si cal rematen a trets.

Des d’una persectiva ecofeixista, va continuar en Sitbon-Nozières amb empenta, els dos darrers atemptats tenien objectius perfectament complementaris: la reproducció artificial i la immigració eren, totes dues, mitans utilitzats per les societats contemporànies per compensar el descens de les taxes de fecunditat. Els països moderns, com el Japó i Corea, s’orientaven cap a la reproducció artificial, mentre que els països tècnicament menys avançats, com ara els de l’Europa occidental, recorrien a la immigració. En tots dos casos, s’assolia la meta perseguida pel capitalisme: un augment lent però continu de la població mundial, que permetia complir els objectius de creixement i assegurar un rendiment adequat a les inversions.

lampedusa

Va callar, els altres van meditar uns moments sobre aquesta perspectiva. En Martin-Renaud, perdut en una contemplació angoixada del paisatge futurista de metall i vidre que s’estenia darrere els finestrals, pensava que el seu subordinat tenia raó: els mitjans d’atac progressaven molt més ràpid que els mitjans de defensa; l’ordre i la seguretat del món serien cada vegada més difícils de garantir.

Les idees del personatge potser són o potser no són les de Houellebecq, però són tan constants en els seus llibres que costa no creure que almeny en part són també seves.

Per més difícil que fos el concepte de decadència, no deixava de ser una realitat potent; i aquesta també, aquesta sobretot, els polítics eren incapaços de reconduir-la. Fins i tot els dirigents tan autoritaris i determinants com el general De Gaulle s’havien mostrat impotents a l’hora d’oposar-se al sentit de la història, Europà en la seva totalitat s’havia convertit en una província allunyada, envellida, deprimida i lleugerament ridícula dels Estats Units d’Amèrica. El destí de França, malgrat les fanfarronades pintoresques del general, havia sigut realment diferent del dels altres països de l’Europa occidental?

A la part final del llibre el protagonista s’enfronta a la malaltia, i no explico res més. Aquest és possiblement el llibre més dispers de Houellebecq, però això li serveix per posar el focus en multitud de temes i aportar-hi la seva particular visió. El terrorisme, la immigració, la dreta, la política, la sanitat, la vellesa, França, la família, la mort… La baixada que vaig experimentar en començar la segona part és real, i era més desconcert que una altra cosa, després vas veient que aquest és l’estil i que l’autor necessita aquesta dispersió per poder tocar molts temes. Els altres llibres de l’autor, sobretot els molt celebrats primers títols, tenien el focus més posat en les relacions, el sexe i la societat, aquí també hi són però obre el focus i fa un retrat més ampli del món on vivim, potser no tan profund però sí molt més ampli, i com he dit més amunt amb la capacitat d’anar deixant caure paràgrafs magnífics. Un bon llibre per conèixer Houellebecq i tots els temes que l’apassionen, una mica llarg per començar, potser no el millor per iniciar-se però sí el més complet.

(Visited 156 times, 1 visits today)