Ànima / Wajdi Mouawad

Havia sentit a parlar molt d’aquest llibre, i molt bé, tampoc sóc difícil de convéncer així que m’hi vaig posar.
I sí.
El llibre fa servir la tècnica d’explicar les coses des del punt de vista dels animals que hi ha al voltant, corbs, mosques, gossos, gats, cavalls… És un recurs que només havia llegit a Bernardo Atxaga en el seu llibre Dos hermanos, però era un llibre molt més breu, molt més poètic si es vol, i el punt de vista “animal” me’l creia més, aquí això costa una mica més però la idea i l’argument també és tota una altra cosa.
Tenim un assassinat, i l’assassí és un indi, som al Canadà, un país que tot i no ser tan animal com el seu veí del sud amb el tema indi (al llarg del molt anys els indis creuaven la frontera, perquè els canadencs eren més tolerants, de fet ho semblava per ser un país molt més gran que USA però amb moltíssima menys població) també és un tema més que controvertit, aquest enllaç un pot servir per fer-vos una idea.

Foto antiga d’indis canadencs

 

Sabia que a Australia s’havia separat per la força nanos aborígens perquè fossin criats amb famílies blanques, ignorava que a Canadà hagués passat una cosa semblant, però sí, com s’explica en aquest enllaç en anglès.
La policia diu que d’entrar a buscar-lo a la reserva ni parlar-ne, i el protagonista va a buscar l’assassí. La seva dona ha mort assassinada, amb una ferida a l’abdomen per la que l’han violat i també han matat el fetus.

El prota arriba a creure a vegades que ha estat ell, i per això vol anar a buscar l’assassí, no per venjança, per veure-li la cara. Anirà cap a la reserva, d’allà haurà d’anar cap a l’altra banda de la frontera als Estats Units, on les recreacions de la guerra civil desperten coses en el nostre protagonista, i no necessariament bones.

 El protagonista va ser present en una matança de ben petit al seu poble del Líban, el van donar per mort i el que seria el seu pare adoptiu se’l va endur, d’allà van anar a França i d’allà a Montreal. O això és el que creu. Veurem com les persecucions són sempre molt semblants, com tenim més d’animal del que ens agradaria reconèixer i com la veritat no sempre és una salvació.
Líban, 1982
Un avís, el llibre no és especialment truculent però no s’estalvia els detalls quan cal, jo en algun moment m’he quedat pensant “jooooooooder”, avisats esteu.
I ara una crítica, en el llbre hi ha molts passatges en anglès, petites i no tan petites converses. No és un problema, l’entenc, però tothom no, i potser traduir-ho en notes al peu hauria estat bé. Entenc que en l’original francés també hi havia aquests fragments però diria que els quebequesos es defensen prou bé amb l’anglès.
L’escenari final
De vegades va bé fer cas de les crítiques, aquest llibre de seguida m’ha atrapat de mala manera, molt i molt recomanable, i a veure si l’autor ens en regala més, tindrà un llistó molt alt per superar. I pel que he llegit sobre l’autor sembla que té punts en comú amb el protagonista, tota una història.
(Visited 20 times, 1 visits today)