Anatomia de les distàncies curtes / Marta Orriols

M’estic donant compte que cada cop llegeixo més llibres de dones, i està bé, però crec que si m’estenc en això em cauran garrotades per totes bandes així que millor paro. Marta Orriols ens presenta aquest seu primer llibre.
No és una novel·la, és un recull de contes, malament comencem! Però per una mania meva molt absurda, ho reconec, els contes em costen, què hi farem!
Però m’hi poso, sóc un lector perseverant. I m’alegro de posar-m’hi. Els contes estan molt molt bé. Retraten la cotidianitat de manera lúcida, potser de vegades massa i tot, i amb un humor trist al que li falta voltatge per ser humor negre, és més una tristesa ressignada. Em recorda una mica a Mercè Rodoreda en un tema, que en els seus llibres no hi ha cap dona que sigui feliç, i una mica les dones d’aquests contes tenen això, una felicitat que no hi és o que ha arribat a batzegades i ara és només un record.
Una paraula que se m’acut pensant en els contes es contenció, i això en contes és bàsic, perquè sino el que tenim és una novel·la o contes que són novel·les a mig fer, no és el cas; contenció, en aquests contes no hi sobra absolutament res, ni una paraula.
En definitiva, contes recomanables, i que deixa amb ganes de més. I com sembre que llegeixo contes que m’agraden encara m’agradaria més veure a l’autora enfrontant-se a una novel·la, les distàncies curtes les domina, com li surtiria una marató?

Couple © Wyatt Fisher, Creative Commons