Ada o l’ardor / Vladimir Nabókov

De Vladimir Nabókov he llegit alguns llibres: Lolita, Pnin i Mashenka, i potser els hauria de rellegir, excepte Lolita que em va semblar exasperantment lenta. Però Ada o l’ardor és una de les seves grans obres, a veure què tal. M’ha agradat, ja ho dic ara, m’ha semblat una obra mestra, una puta obra mestra!

És un llibre eròtic, molt, gens pornogràfic a més a més, i no apte per gent amb manies. Viurem la relació al llarg dels anys entre Van i Ada, relació que comença (i de seguida passen al sexe) quan ell té catorze anys i ella dotze, i ell estiueja a casa d’ella a Ardis, ells creuen que són cosins però més tard descobriran-descobrirem que en realitat són germans. I per acabar-ho d’arreglar tenim a la germana petita Lucette que se sent exclosa dels jocs de Van i Ada tot i que en copsa alguna cosa.

I anem dels catorze anys fins als més de cinquanta. Van fa els seus estudis i acaba sent un savi en la seva matèria, i Ada inicia una tímida carrera als escenaris i al cinema. Evidentment no es casen, l’escàndol seria excessiu per la família, i també per a ells els convertiria en uns marginats que s’han atrevit amb un dels tabús més arrelats que hi ha.

Vladimir Nabokov (c)九间
Creative Commons

Tota la família és molt típica de les famílies que ens retrata Nabókov, en el sentit de que són russos emigrats a Europa o als Estats Units, que alternen un idioma amb l’altre i que es mouen en general pel món amb una desinvoltura que només donen la cultura i els diners. Per tant tindrem un entorn refinat, com de noblesa vinguda a menys, aquest tipus de gent que mai parla de diners (de fet no és fins ben avançat el llibre que sabem a què es dedica el pare de Van i de les noies, és banquer), un entorn ple de cultura, de llibres, d’institutrius franceses que escriuen novel·letes a estones mortes que són llegides per altres institutrius…

Three Nimph Bitterfly in Ishikagi (c) joka2000, Creative Commons

Ja he dit abans que he llegit Lolita, i aquesta és sens dubte l’obra més coneguda de Nabókov, en gran part per un morbo que ja l’autor-narrador a les primeres línies intenta desanimar explicant que no hi ha escenes excessivament gràfiques, diu el següent al pròleg de l’edició de Círculo de Lectores i traducció d’Enrique Tejedor (ISBN:84-226-4944-6):

Por cierto que no se hallará en todo el libro un solo término obsceno: en verdad, el robusto filisteo a quien las convenciones modernas persuaden de que acepte sin escrúpulos una profusa ornamentación de palabras de cuatro letras en cualquier novela trivial sentirá no poco asombro al comprobar que aquí están ausentes.

En aquest llibre aquestes paraules també hi són absents, o quasi, molt de tant en tant, sense la gratuïtat de moltes novel·les eròtiques però terriblement suggerents. Per dir-ho clar, aquesta novel·la de tant en tant fa trempar (molt més que Lolita, dic sigui de passada), però no només això, i per això és tan bona.
El sexe apareix com una conseqüència gairebé casual, no pas com un drama que no té marxa enrere, és una cosa natural, tot i que no es poden casar el que fan no té res a veure amb casar-se, ells prou que s’hi casarien, però aquest no és el tema. I per cert estem parlant de sexe consentit, però ni sé si hi ha un terme legal que defineixi el sexe consentit entre menors.
Ada i Van estan enamorats, i condemnats a no poder estar junta mentre visqui el pare, o el marit d’Ada, bàsicament fins que a ningú més que a ells els importi el que fan amb les seves vides.

Sisters (c) Niklas Montelius, Creative Commons

I el personatge de Lucette? En una història que abarca tants anys veiem créixer a tots els personatges, i això és molt evident en Lucette, la que en el moment d’iniciar la novel·la és la més petita. Sense fer espòilers però a mi em sembla que el personatge femení realment interessant i captivador és més ella que Ada, però això és molt personal.
L’estil de Nabókov no és “ràpid”, és dens i ple de referències i ple de cultismes i de paraules russes i franceses i de papallones, això és Nabókov. És un autor que pot costar una mica i aquí tenim un llibre de més de 400 pàgines, penseu-vos-ho, això sí, el resultat val moltíssim la pena!

(Visited 175 times, 1 visits today)