5 llibres d’Stefan Zweig
Per motius que ara no venen el cas m’he ficat de ple en una lectura i/o relectura (depenent del cas) dels llibres d’Stefan Zweig. És un autor que m’encanta i que vaig llegir fa temps, però que en aquest bloc tinc una mica oblidat. La lectura ha estat la d’aquests llibres, començant pel que per mi és el millor, una obra mestra, i acabant amb un que m’ha costat una miqueta més.
Carta d’una desconeguda. Si només podeu llegir un llibre de Zweig aquest és el vostre. És millor no resumir-lo, són només 90 pàgines, una punyetera obra mestra que us ha de deixar amb la boca oberta, meravellats. Fa anys se’n va fer una adaptació teatral protagonitzada per l’Emma Vilarasau, la versió teatral no perdia ni un bri de força del llibre.
Una boda a Lió. 4 contes de Zweig. En vaig parlar en aquesta entrada, així que poso l’enllaç i llestos.
Secret candent. Des de la ment d’un nen una mena de llibre iniciàtic, amb tot el simbolisme del trànsit entre el món innocent dels nens i el món adult, ple de secrets i de coses que no s’expliquen. El protagonista està convençut que són aquestes coses que no s’expliquen les que amaguen un secret. En això no va del tot errat, però va perdudíssim en tota la resta. El caràcter del protagonista, entre el candor innocent i la mala baba de l’adolescent que està a punt d’esdevenir està molt ben trobat i dona molt joc. Un argument quasi banal, però un llibre que de banal no en té res.
Por. Aquí tenim un adulteri i un xantatge que farà parar boja a la dona adúltera. Forma part de l’alta societat vienesa, una burgesia, professions liberals. Un món on aparentment no passa mai res, i és aquesta calma, aquest avorriment el que la fa anar als braços d’un altre home. Però el xantatge li fa veure com de feble és la seva posició, i com de ràpid ho pot perdre tot. Un retrat de la societat i de les passions amb un gir final magistral.
Clarissa. Aquí tenim un llibre de Zweig una mica diferent. L’estil no és la depuració màxima d’altres llibres, aquí l’extensió és més gran i és com si l’escriptor s'”agradés”, o potser es va deixar anar confiant en una revisió posterior que no va arribar. En principi el llibre no es va acabar i va ser publicat pòstumament, quan es va trobar. Potser la revisió final de Zweig hauria anat en el sentit de treure tot allò que no considerés essencial, no ho sabrem mai. Una noia de classe benestant, filla d’un militar retirat, que va a un congrés i allà el seu món s’eixampla. I coneix un home, francès i casat, i se n’enamora. Es queda embarassada, comença la Primera Guerra Mundial i ella ha de veure com s’ho fa per tirar endavant amb el seu amor a l’altra banda de la trinxera i ella aquí, amb el seu fill creixent a dins. És un llibre trist i força llarg, crec que Zweig hauria escapçat molt el text i que aquí tenim una primera versió pendent de revisar. Hi ha el seu geni, les seves històries i el seu to entre fi i irònic, però aquí tot una mica més pesat, més lent, com si tots els engranatxes necesitessin una mica de greix per acabar d’afinar-se. És un molt bon llibre, però trobem a faltar alguns dels elements que fan d’Stefan Zweig no un bon narrador sinó un narrador excepcional.
Amb això no exhaureixo pas l’obra d’Stefan Zweig, Quaderns Crema s’encarrega de recuperar-la en català, aquí podeu veure els llibres que n’han publicat. Jo de moment m’aturaré una mica amb el genial austríac, però no trigaré gaire a rellegir Nit fantàstica i tocarà posar-se d’una vegada per totes amb els Moments estel·lars de la humanitat. De tot això en parlaré en aquest bloc, i si voleu acostar-vos a l’autor teniu el sensacional El món d’ahir, les seves memòries (potser excessivament pudoroses pels nostres estàndards).
Doncs amb aquesta entrada atípica he compensat una mica la desatenció amb Stefan Zweig en aquest bloc.
