Ressenyes dels llibres que vaig llegint
S’ha parlat d’aquest llibre i, com quasi sempre jo hi acabo anant. No tinc remei i així obro La herencia de Vigdis Hjorth. Tot comença amb una herència d’uns pares d’una família Noruega, que tenen quatre fills i deixen les dues cases que tenen al mar, a Hvlaer, a les dues
Continua llegint
No sé com vaig anar a parar a aquest autor ara ja fa una pila d’anys, és igual. Em va semblar un boig, però que escrivia bé. Amb el temps cada cop ha escrit millor, possiblement segueixi boig però això quedarà entre ell i el seu psiquiatra. Podeu llegir ressenyes
Continua llegint
A aquestes alçades crec que no cal explicar a ningú qui és en Quentin Tarantino, les seves pel·lícules a partir de la llunyana Reservoir Dogs (amb Edward Bunker d’actor!) el 1992 han estat esperades i celebrades. Cadascú té les seves preferides, i potser aquesta darrera Hi havia una vegada a
Continua llegint
Fa temps que les pel·lis de Woody Allen són decebedores. Després de Desmuntant Harry no ha fet cap pel·lícula rodona, algunes de molt meritòries (Match Point)… però en general les seves estrenes ens fan témer el pitjor i, espants com Vicky, Cristina, Barcelona o Rifkin’s Festival, per dir-ne dues, confirmen
Continua llegint
Aquest llibre de Rafa Lahuerta Yúfera sembla ser la sensació i jo no em puc resistir a aquestes coses, per això m’hi poso sense pensar-hi gaire, amb aquest Noruega que m’arriba del País Valencià de la mà de Drassana. L’escenari d’aquesta novel·la és la València dels 80, els records d’infantesa del
Continua llegint
Un llibre del que només n’he sentit a dir coses bones, així que he posat el llibre d’Emily Ruskovich a la lleixa de pendents, on Idaho ha esperat pacientment el seu torn. L’agafo esperançat, sí, soc d’aquelles persones que s’esperancen si creuen que un llibre serà bo de debò. I
Continua llegint
Els arbre vençuts és el primer llibre que llegeixo de Maria Mercè Roca. I la veritat és que em costa força. És un llibre on no passa res més enllà d’uns records d’una dona que, després del seu primer amor (que no acaba bé), va transitant per la vida amb
Continua llegint
S’ha parlat molt d’aquest llibre, i me’l vaig comprar, i l’he tingut a la lleixa dels pendents força temps fins que ara finalment m’he decidit i l’agafo. Manuel Baixauli era un autor que havia sentit anomenar altres vegades, més en l’àmbit de més avall de les cases d’Alcanar, i no
Continua llegint
De Xavier Benguerel només n’havia llegit, ja fa anys, la colpidora Els vençuts, però aquest Suburbi és un dels seus llibres més celebrats, o almenys més fàcil de trobar. Benguerel forma part d’aquesta generació d’escriptors catalans marcada per la guerra i el posterior exili, un grup on es poden trobar
Continua llegint
Marc Pastor és un autor que m’agrada, narra molt bé, amb humor i sense por de transgredir gèneres, així que no sé gaire què esperar d’aquest L’horror de rèquiem, però tinc l’esperança que m’ho passaré bé. A més a més ja m’he llegit un altre llibre de l’editorial Mai Més,
Continua llegint
