Ressenyes dels llibres que vaig llegint
Amb aquest autor he hagut de crear una categoria que no tenia, Literatura hebrea. Espero que només sigui el primer de molts, aquest llibre de Dror Mishani. Aquí podeu llegir una entrevista. Novel·la negra ambientada a l’Israel dels nostres dies, un país del qual en sabem molt poc i quasi
Continua llegint
El Polònia fa anys, 15 ni més ni menys, i sí, potser és moment de mirar una mica enrere i recordar quins grans moments ens ha donat el programa. Per això serveix aquest llibre blanc que, en un gest molt “polac”, és negre. Ara pot semblar estrany perquè hem integrat
Continua llegint
Un llibre que es presenta com una de les apostes fortes de cara a aquest Sant Jordi, que almenys esperem poder celebrar amb una relativa normalitat, tot i que qualsevol fa pronòstics. Fa temps ja havia ressenyat un llibre de Xavier Bosch, aquest, encara al bloc antic. Em va agradar
Continua llegint
Un altre llibre de Kopano Matlwa, l’autora de Coconut. Em va agradar aquell primer llibre i això m’animava a anar cap aquest altre, a tornar a una Sud-àfrica de la qual en sé ben poques coses, de la mà d’una narradora amb una gran veu. Una protagonista, doctora, en un
Continua llegint
Em va agradar molt Les lleialtats i, mentre espero l’ocasió per posar-me amb els llibres anteriors de Delphine De Vigan, no deixo passar l’oportunitat de llegir el seu nou llibre. Si en aquell llibre els protagonistes eren joves ara la lent de l’autora es posa sobre l’extrem oposat, la vellesa,
Continua llegint
Per motius variats m’he posat a llegir aquesta novel·la de Juan Marsé així a lo loco, sense pensar en les conseqüències ni res, sóc un temerari! Tot i que de novel·les de Marsé ja n’he llegit (i rellegit) unes quantes, aquí i aquí. Aquest llibre té alguns punts en comú
Continua llegint
Kiko Amat és un autor que segueixo força i la seva darrera novel·la, Antes del huracán, em va agradar molt, així que no he dubtat en anar al seu nou llibre. Aprofito per explicar que vaig poder parlar amb l’autor del llibre. Anagrama va organitzar una presentació virtual on, prèvia
Continua llegint
El llibre Les millors vacances de la meva vida no em va acabar de fer el pes, un tema de gustos, no pas de qualitat. El llibre és bo i està ben escrit, però em va costar entrar-hi. Però tot i això agafo amb ganes aquest nou llibre de Neus
Continua llegint
Darrerament Vicenç Villatoro ha tirat per una línia memorialística en els seus llibres, ja ho va fer a Un home que se’n va i ara hi torna amb aquest La casa dels avis. Si té el mateix nivell que l’anterior llibre ja avanço que no em sembla un problema. Vicenç
Continua llegint
Primer llibre que llegeixo d’ Uri Costak que, tot i aquest nom, és un autor català de qui no n’he sentit parlar a la vida. La història de seguida agafa un aire de faula: un poble francès on cau un llamp al damunt de l’estàtua que està al cor de
Continua llegint
Comentaris recents