Barcelona 2101 / Valentí Puig

Primer llibre d’aquest autor, a vore què tal surt. El principi un argument situat en una Barcelona distòpica sona prou bé, almenys d’entrada.

Un dels problemes o característiques de la ciència-ficció és que cal explicar moltes coses, i normalment ningú s’hi entreté abans i aquestes coses les anem descobrint a mesura que llegim. OK. I ja des del principi una crítica, em sembla bé que es vulgui «fabricar» un llenguatge propi, però fer-ho a base de farcir-ho de paraules en anglès no sé si és molt realista, i a més a més hi ha un detall: jo sé anglès, però la gent que no en sap es veurà obligada a recorrer a un diccionari, com em passaria a mi si a l’autor li hagués donat per enlloc de l’anglès fer servir el francés o l’alemany. Les notes al peu amb la traducció de qualsevol cosa que no estigui en l’idioma del llibre són necessàries!

https://www.flickr.com/photos/debaird/
*see attached © debaird™, Creative Commons.

Tenim robots, humans modificats, i una societat bastant apàtica on treballa qui vol a la ciutat-estat de Barcelona DF. Tot ho controla una intel·ligència suprema, la Màquina, els robots van anar sent progressivament millor que els humans i al final han ocupat el poder. A més a més el protagonista, en Frisco, descobreix per la resistència que comencen a haver-hi robatoris de nadons humans. Robots que volen descendència roben bebés humans.

Frisco anava sempre en botes i pantalons de muntar. Havia nascut a Barcelona, de pare mort sempre present i mare autocràtica. Nasqué agressiu, tingué una infància infeliç, lluny dels afectes, en un internat. Estudiant precoç, obtingué una beca pel SomaFree de Panamà. Mom defensava successives causes amb tanta intensitat —com per exemple la pedagogia unitària— que havia fet que Frisco passés la infància i l’adolescència en un internat mixt centreamericà on cohabitaven humans abandonats per la família després de nèixer i clònics postincubació, tots acollits per l’Estat en un règim creatiu. A la nit, per la finestra del dormitori general veien passar tot de monstres electrònics que eren conduïts a l’extinció per incapacitat, reduïts per l’ús a la condició de ferralla. Després, no podien dormir i, especialment els clònics tenien la premonició atroç del dia en què passarien per davant de la finestra d’algú, vençuts per l’obsolescència i la fatiga de materials.

https://www.flickr.com/photos/jxson/
Trip to the dump © jxson, Creative Commons.

L’entorn està molt pensat, l’autor ha donat moltes voltes a com ha de ser aquesta societat en aquesta futura i bastant tètrica Barcelona DF. Si la història està al mateix nivell de treball aquest serà un molt bon llibre, malauradament no és el cas. La història és una excusa per retratar aquest món i és tractada com a tal, no pas com a centre i nucli del llibre. I és una llàstima. La història és molt plana, amb anades i vingudes, sense tensió dramàtica, i cap al final amb un desvari místic que se m’ha caigut una mica de les mans.

En resum: ambientació i llenguatge? Molt bé. Personatges i argument? Per aquí falla la cosa. Tota la part d’ambientació i de retratar aquest món futur amb la seva societat, les seves religions, les seves distraccions… està molt ben feta però la part de la història sembla més un esbòs esquemàtic que un llibre acabat i rodó, no és rodó, almenys en aquest aspecte. Un llibre que promet i que per mi es queda en això, en una promesa.