A través de la noche / Stig Sæterbakken

Estreno autor i juraria que editorial i tot, a veure.

El llibre comença amb moltes paraulotes i una família desfeta per la mort d’un fill. Ja he llegit algun altre llibre amb aquest tema i la veritat és que tira una mica cap enrera, penso en el llibre La hora violeta que em va deixar fet un nyap i em plantejo seriosament si seguir o no a les primeres pàgines.

Però el llibre no es centra en això, o no de seguida, perquè ràpidament passem als inicis de la relació, quan el fill aquest no era més que una remota possibilitat primer i un secundari en una parella que comença a fer aigües després.

Les discussions amb la seva dona poden ser així, discussions de nivell.

—¿Por qué? —dijo y se tomó una pausa antes de continuar—. ¿Por qué te casaste conmigo? ¿Por qué no esperaste hasta encontrar a otra persona? ¿Qué tenía yo de especial? ¿No es verdad, en el fondo, que podría haber sido cualquiera? ¿Qué fue una simple casualidad que fuera yo? ¿Que era a mí a quien tenías a mano cuando pensaste que había llegado el momento?

Pronuncié su nombre, pero ella no me oyó. Estaba totalmente ida. Y yo no sabía qué hacer para que regresara. Como no la recupere ya, me dije, la noche se habrá echado a perder. Y entonces fue como si Eva volviera a la vida, se le sonrojaron las mejillas, una danzarina llama se le extendió por el cuello y la piel se le tensó tanto sobre las venas palpitantes que pensé que su clavícula iba a empezar a arder.

—Karl, ¿soy tu gran amor? ¿Ese que se solo llega una vez en la vida? ¿Lo soy? —y continuó—: ¿Crees que ese amor solo llega una vez en la vida? ¿U ocurre más veces? ¿Tú qué crees? ¿Quizá lo gastamos? —y luego añadió—: ¿Y tú qué, Karl? ¿Serás capaz de amar más veces? ¿Todavía te queda amor? ¿O lo he acaparado todo yo?

https://www.flickr.com/photos/torbus/
Winter in Oslo © Tore Bustad. Creative Commons.

Una amiga de la dona fa poc que ha trencat amb el seu marit per infidelitats constants i reiterades i la reflexió que en fa és una mica… peculiar.

Lo que atormentaba a la amiga de Eva no era que su marido le hubiera sido infiel, sino que ella no lo hubiera sido. El hecho de que ella se hubiera abstenido, dejaba en ridículo todos sus años de fidelidad. Toda su mentalidad, su entrega, su entera inversión en el matrimonio, le habían sido arrebatadas de un plumazo. Su elección de vida era objeto de burla, con efecto retroactivo. Su postura había quedado en ridículo. A la hora de la verdad, su dedicación se había demostrado estéril.

https://www.flickr.com/photos/blackstarryskyy/
Eve © Jenavieve. Creative Commons.

Hi ha coses que directamente no es poden contestar, només donen ganes de fugir.

—Si encontraras a alguien que te resultara atractivo, a una persona con quien no te importaría acostarte, a una persona que sabes que podría ser tuya, si quisieras, si permitieras que sucediera, y finalmente, por consideración hacia mí, no lo hicieras, ¿me habrías sido infiel de todos modos? ¿Qué valor tendría si, al final, te quedaras dándole vueltas a lo mucho que te habría gustado hacerlo? ¿Qué diferencia habría? ¿Afectaría menos a nuestra relación el hecho de que no lo hubieras llevado hasta el final? ¿Quedaría nuestro matrimonio menos dañado se solo lo hiciéramos de pensamiento y no en la realidad?

Por enésima vez aquella noche, no contesté.

No m’estranya, no hi ha cap resposta que no sigui o una mentida o una entrada en un camp de mines, o potser les dues coses ahora. I anirem veient com la relació amb la dona s’acaba quan entra una altra dona, hi ha un divorci i una mudança i un nou desencantament…

És un personatge protagonista que recorda al Karl Ove Knausgrd de La meva lluita, per la manera com analitza les coses de manera quirúrgica i sense intentar deixar bé al protagonista. El llibre enganxa, veure les relacions i com se’n van a fer punyetes té una mica de veure un accident de cotxe… no pots deixar de mirar.

L’ordre més o menys seria: comença el llibre i ens enterem del fill mort, anem al principi de la relació d’ells dos, a la ruptura, a quan ell torna, i després la mort del fill en un accident de cotxe. Després d’això ell comença una mena de fugida de tot, una part una mica més previsible on el ritme del llibre s’afluixa.

El procés d’esgotament de la relació amb Eva, l’aparició d’una altra dona Mona (17 anys més jove) i com passa d’una a l’altra i el divorci sembla inevitable i com un tràmit, la seva «caiguda del cavall» amb Mona i la tornada amb Eva. Aquest darrer punt és el més poc creïble, tant que la decepció amb Mona sigui en un moment i una mica per una tonteria com que pugui tornar a fer vida amb Eva i els fills pràcticament com si res.  Tot i aquest detall és la millor part del llibre i és un retrat de les emocions i les relacions que m’ha semblat molt encertat pel que té de caòtic, d’inexplicable, fins i tot una mica nihilista si es vol, com si la nostra capacitat de reacció fos molt petita i només al començament i tot el que vingués després fos una conseqüència inevitable d’aquella petita i llunyana decisió.

I a partir de la pàgina 219 la novel·la entra en una derrapada absurda de la que només sembla que es recupera al final però un absurd gir en el temps de descompte fa que ni tan sols això. Coi tant bé com anava i s’esconya el llibre per una part final absurda.