It / Stephen King

Foto treta d’aquí, no es menciona autor.

Feia la tira que tenia aquest totxo de llibre per casa, també havia vist una adaptació en minisèrie ara fa uns anys però ara m’he decidit per llegir el llibre d’una vegada.

Stephen King és un escriptor de best-sellers, i ho fa molt i molt bé. Un dels primers llibres d’adults que em vaig llegir va ser Misery amb uns 11 anys, em va encantar. He anat llegint altres coses d’ell, és un recurs que mai falla tot i que ara feia temps, la ressenya de Carrie té més de 3 anys!

Una de les coses que m’agraden d’aquest autor és que no té manies ni s’entreté, va directe al tema. Tot i que en aquest llibre mou tal quantitat de personatges al llarg dels anys que li costa posar tot allò en marxa.

https://www.flickr.com/photos/dno1967b/
© Daniel Oines, Creative Commons.

Però el llibre és molt llarg, massa llarg, King és King amb els seus tics i el seu estil, i això ja ho sabem, però munta una història amb molts personatges i amb molts salts al llarg del temps, i molts punts de vista… It és un artefacte molt gran i com els artefactes grans li costa bellugar-se.

https://www.flickr.com/photos/34239598@N00/
We All Float Down Here © Carl Glover, Creative Commons.

És un llibre de terror? Crec que realment no, tot i que la por hi és, com no podia ser d’una altra manera, però crec que realment no és el tema. És un llibre sobre l’amistat, i els nens, i la por també, i com la por pot alimentar els pitjors monstres, i els monstres ataquen als nens, de vegades prenen la forma d’adults, o de pares, però no deixen de ser monstres. Sobre com la maldat més absoluta només necessita això per sobreviure: por.

Uns amics d’infància, a finals dels 50, a Derry, Maine, es retroben als 80 perquè “Allò” ha tornat. Bill, Ben, Eddie, Richie, Beverly, Mike, i també els nanos que n’abusaven. L’amistat és el que els salva, els hi dóna força i els fa capaços d’enfrontar-se a tot, als abusons i a “Allò”, una presència antiga que va arribar fa temps i que sembla alimentar-se de les pors dels nens i dels mateixos nens, els assassinats i mutilacions i desaparicions de nens són normals a Derry, cíclicament. Però ara són adults, i han deixat enrere Derry, encara seran capaços? No hauran perdut alguna cosa que tenien com a nens que era el que els permetia enfrontar-se a “Allò”? Com ho van fer per escapar-ne quan eren nens? Per què no ho recorden?

https://www.latterdatingsaints.com
friends-hiking-young-adults © Kevin Johnston, Creative Commons.

L’amistat i el món de la infància i el poder transformador que pot tenir l’amistat. Els nanos, sols no són res, són víctimes, l’amistat i la companyonia els hi dóna la capacitat de lluitar, una lluita a la que semblen predestinats. Uns nanos que tenen una particular relació amb els adults de la seva vida, cosa que els fa valorar encara més el que tenen els uns amb els altres.

Abans he dit que Stephen King no s’entreté, potser no és del tot correcte, en aquest llibre l’autor es recrea molt, massa potser, i no té pressa, ha decidit que vol explicar aquesta història a la seva manera i si li surt un llibre de 1000 pàgines doncs li surt, i què? El llibre és de 1986, moment en que King ja era un fenomen de vendes planetari i les adaptacions dels seus llibres en pel·lícules (irregulars, tret de les excel·lents Carrie i The Shining) multiplicaven la seva fama. Un gran llibre, en tots els sentits, però potser no el millor llibre per introduir-se al terrorífic imaginari d’Stephen King, l’extensió pot desanimar a més d’un, la meva recomanció seria el mateix llibre amb que vaig començar jo Misery.

https://www.flickr.com/photos/kim_carpenter_nj/
Blueberry Barren, Jonesboro, Maine 8045 © Kim Carpenter, Creative Commons.

Per cert m’he llegit una edició de Plaza & Janés amb una traducció al castellà força infame, crec que van intentar una traducció a una mena de castellà híbrid entre peninsular i llatinoamericà (per aprofitar una sola traducció per tots els països) i el resultat no ha estat brillant, amb algunes confusions i expressions tirant a xocants. No em fa res ressaltar la bona feina dels traductors, però aquest no és el cas, tot i que em temo que és més un tema editorial que no de traducció.