L’any que vaig assassinar rita barberà / Sebastià Bennasar

Un d’aquells llibres amb un títol que crida l’atenció i un autor que és tot un desconegut, potser que m’hi posi amb Sebastià Bennasar.

El llibre és divertit i interessant des de les primeres pàgines, enganxa de seguida. Dones de missa amb sobredosi de cocaïna, i un sicari que rep un encàrrec curiós, li encarreguen matar un editor, i un escriptor, i un escriptor acadèmic i un editor de gran grandíssim grup editorial.  Podeu jugar a endevinar els noms que s’amaguen al darrere dels noms inventats, però moure’s per aquí permet fer observacions sobre el món de la cultura.

—Idó, sí que anam arreglats, si els editors teniu aquesta visió pessimista del negoci. Així sí que mos costarà vendre llibres.

—No és una visió pessimista del negoci, és una visió realista. Si en poesia vens 300 exemplars ets un puta heroi, i en narrativa, amb 500 exemplars venuts en català, pots estar molt més que satisfet.

—Però així no hi ha manera que cap escriptor pugui ser professional, perquè, mira, un editor encara, si ho fa més o manco tot ell i des de casa, pot tenir un sou, però els autors no guanyen ni per a pipes.

—Sí, aquesta és la diferència, ells poden fer un o dos llibres a l’any i jo en puc fer una quinzena llarga. A mi em surten els números. Si de cada llibre en venc 450 de mitjana tinc un sou digne, però cap dels quinze autors no podran pagar ni un mes de lloguer amb els seus beneficis. És un desastre, tot plegat.

https://www.flickr.com/photos/teresa_grau_ros/
Diada de Sant Jordi 2016 © Teresa Grau Ros, Creative Commons.

Evidentment un autor mort implica un repunt de vendes important i els editors petits comencen a necessitar-ho per sortir de la punyetera crisi, i si a més a més es carreguen el editor de gran-grandíssim grup editorial s’armarà un sidral en el que encara podran pescar una mica.

I encara que molts escriptors siguin uns morts de gana, assassinar-los posarà en alerta la policia i els periodistes que ensumen una història (a més a més tenim un periodista que de fet un escriptor fent aquest feina per tenir un sou ja que amb les vendes dels seus llibres no hi arriba).

El llibre passa per València, Palma, Andorra (gran fer aparèixer Albert Vilaró com a secundari) i Barcelona, i fins i tot el Carmel que és un barri que conec força.

https://www.flickr.com/photos/122/
Barcelona El Carmel © joan ggk, Creative Commons.

Al carrer de Sigüenza, a la cantonada amb el carrer de la Murtra, al barri del Carmel, hi havia un edifici perfecte per les meves intencions. Sabia que no hi havia ningú a la planta superior perquè tres mesos abans havia fet una feina per a una associació de veïns de la tercera edat del barri: carregar-me l’agent de banca que havia estafat els propietaris i els fills amb bons preferents i que s’havia acabat quedant els dos pisos. Les dues famílies havien hagut de marxar del barri després de perdre-ho tot i un senyor havia preferit penjar-se a casa abans de veure’s abocat a la indigència.

La novel·la és llegeix ràpid i bé, amb punyalades de tant en tant però resulta una lectura agradable i entretinguda, no és pas poc.