I ara com ressenyo això?

La cosa va anar així, vaig veure al facebook d’un conegut meu escriptor que hi ha havia un autor que només que li demanessis t’enviava coses de les que escriu. Sense cost, sense despeses d’enviament… per la cara. El conegut era Sergi Puertas, i deia això:

Interné se está quedando vacío porque Rubén Lardín no está en interné sino en estos dos pliegos bitono que te llenan el buzón y la vida y que traen muchos más colores que tu pantalla, que es negra como un tumor y lo único que te está dando son dolores. Escribe a rubenlardin@gmail.com y recíbe GRATIS la pareja en tu casa porque esto es un acto de generosidad, repito, lo único que nos importa es que te cures.

Hi vaig contactar i em va confirmar que la cosa anava així, i li vaig donar la meva adreça i vaig rebre això.

Ja m’ho he llegit, perquè es llegeix ràpid, són 4 papers plegats de lletra atapeïda que serien articles, o potser entrades de blog, en fi, fa de mal ressenyar però val molt la pena. I potser la literatura va cap aquí, plecs per llegir en qualsevol moment i sense cost… és una idea força terrorífica però potser no gaire desencaminada, que al cap i a la fi el món dels llibres és misèria i companyia, sobretot pels que els escriuen.