Els millors de 2019

Doncs ja hi som, un any més toca fer la repassada de les lectures d’aquest any que acaba, no arribaré al meu rècord de més de 100 llibres però déu n’hi do la xifra: 88 (potser cau algun més però si de cas ja el posaria en els millor del 2020).

Ha estat un any en què per fi he complert algun dels objectius que sempre em poso, he llegit més llibres de no-ficció, i això està molt bé, i tot i que poc he fet alguna relectura. Són dos àmbits que he d’ampliar, però no sé d’on treure més temps.

Aquest any també ha sigut el d’una de les entrades de les que estic més orgullós Els apòcrifs de Manuel de Pedrolo. En l’àmbit de grans sagues també he llegit Final i així he culminat la lluita de Knausgård, també he seguit amb els llibres de Trapiello, i les obres completes de Josep Pla aniran fent, no me les penso agafar pas amb pressa.

No he llegit ni un llibre en anglès, quin desastre! A veure si netejo una mica la lleixa de pendents i em poso amb la trilogia USA de John Dos Passos, un llibre de més de 1.000 pàgines, o almenys amb algun dels de Ring Lardner.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:2019_loading.png
https://commons.wikimedia.org/wiki/File:2019_loading.png

I ara ja el que tots esteu esperant, el que fa que aquesta sigui una de les entrades amb més visites de tot l’any. I parlant de visites, aquest any la cosa ha augmentat, i en general m’he mogut al voltant de les 500 visites mensuals. Aquest demencial blog que va començar a finals de 2010, amb una persistència suicida, sembla que va creixent i funcionant, moltes gràcies a tots! I ja paro, la llista és aquesta, com sempre hi ha llibres bons i molt bons que en queden fora, seleccionar és el que té, però els llibres que queden són molt i molt bons, per recomanar a ulls clucs o per demanar als reis.

No he aconseguit fer una llista de 10, ni de 12 i deixar-ho en un per mes, almenys no he passat de 20. Aquesta és la llista:

Sobre la terra impura / Melcior Comes
Madrid: frontera / David Llorente
L’hivern a Corfú / Jordi Masó Rahola
Ariel i els cossos / Sebastià Portell
Temps de rates / Marc Moreno
L’art de portar gavardina / Sergi Pàmies
Un polvo en condiciones / Irvine Welsh
Els àngels em miren / Marc Pastor
Persecució / Toni Sala
Testament / Joaquim Carbó
Antes del huracán / Kiko Amat
Canto jo i la muntanya balla / Irene Solà
Feliz final / Isaac Rosa
Sigue, como si estuvieras viva / Rafael Fernández
Les lleialtats / Delphine de Vigan
La batalla d’Occident / Éric Vuillard

I entra per qüestió de dies però merescudament:

L’estrangera / Serguei Dovlàtov

I això vindria a ser tot, el 2020 més, bon any i bones lectures!

Sigue, como si estuvieras viva / Rafael Fernández

Crec que he llegit quasi tots els llibres de Rafael Fernández (i aquí més entrades al blog antic), a aquestes alçades ja un gurú de l’autoedició (no perquè prediqui, que ho fa, sino perquè s’autoedita des de fa una pila d’anys). Un autor inclassificable, molt bo, molt visceral i molt (però molt) animal. Una bèstia parda que cap editorial s’atreveix a publicar i que ara intenta treure el cap per amazon. No sé si aquesta ressenya servirà de gaire, som-hi doncs!

El llibre comença sense manies com un putu cop de puny que ens estaborneix i ens deixa preguntant-nos: què coi està passant?

Son las siete de la mañana en tu triste ciudad. Tienes que levantarte para ir a la cocina de ese bar en el que trabajas. Odias ese trabajo. Te lo conseguí yo. No sabes que tu peor enemigo, cada noche, te besa, seduce y vacía su semen en tu interior tratando de dejarte embarazada para atarte aún más a esta infravida que estoy construyendo para ti. No sospechas quién soy. Cada día que abres ojos te sientes mal, desgraciada. No sabes el porqué. Se supone que, a tus veintiséis años, eres una buena chica, tienes la cabeza bien amueblada, eres responsable, haces todo lo que hay que hacer… salvo haber abandonado tus estudios universitarios (a los que planeas regresar más adelante, cuando yo consiga una plaza de bombero), tienes un trabajo bien pagado (realmente no está bien pagado, pero es a lo que la basura humana está acostumbrada) y me tienes a mí: un novio guapísimo, responsable, que te adora (ja, ja, ja). Tienes hasta a Gustavo, ese perrito asqueroso al que amas. Spoiler: Gustavo va a morir. No lo sabes: cada día le doy una cucharadita de matarratas. Quiero que muera lentamente. Quiero que seas testigo de como se le va la vida poco a poco.

No puc dir gaire de l’argument per no estripar-ho tot. Sí puc dir que heu de superar el fàstic que poden fer les primeres línies, tot té un sentit i cal que seguiu endavant.

https://musicoomph.com/
A Little Girl Playing Guitar Outdoors © Gavin Whitner, Creative Commons.

I bé, les peces van encaixant de manera esfereïdora i no es pot deixar de llegir. És un llibre molt curt, unes 70 pàgines, es llegeix en res però sobretot per aquest no poder parar de llegir. Si voleu un exemple de lectura àgil i addictiva aquest és perfecte. Cal comprar-lo per amazon, la casa del mal, aquest és l’enllaç.

Prostituto de extraterrestres / Rafael Fernández

Darrer llibre de Rafael Fernández, també conegut com Ezcritor. Aquest no és un llibre que et sedueixi, t’agafa pels collons i t’arrossega. A mida que anava llegint les opcions es reduien a dues: o el Rafa és un escriptor collonut o està molt malalt i molt fatal de lo seu… tampoc són opcions excloents.
La història de Mierda, Pedo, Merchi, Paca Rosa (sí, heu llegit bé), David… no hi ha bons, tots són exemples d’éssers humans despreciables, ni com a menjar per gossos servirien (en cas de que sentissim apreci pels animals). Però no són simplement dolents, o no del tot. Hi ha les seves circumstàncies.
Mierda està en un matrimoni que sent com una presó, Pedo també, Merchi està fatal des que un dofí la va violar (a mi no em pregunteu), Paca Rosa ha aconseguit ser presentadora de televisió com ens podem imaginar, i David era un policia normal fins que va decidir montar un petit imperi de prostitutes i… per què seguir?
No és un llibre per tothom. Els personatges són odiosos i tota la narració és en primera persona, o sigui que tindreu homofòbia, masclisme, misoginia, clasisme, racisme i pràcticament qualsevol cosa que us pogueu imaginar per retorçada que sigui, per ofensiva que resulti. No es pot dir allò de que els personatges eren bons i el món els va convertir en el que són, no del tot, ells ja eren dolents abans, però no tant, les circumstàcies són les que han disparat això, tots som dolents, però hi ha qui decideix deixar anar a la bèstia…
Com que ja m’he llegit tots els seus llibres (excepte un d’infantil perquè vaig fatal de temps) puc posar-me en plan erudit i situar aquest llibre dins la seva obra. No és un dels llibres protagonitzats pel seu alter ego Sigmundo (les seves aventures de moment van acabar a El comedor de coños), és un llibre de ficció del tot, no basat en la seva vida. Per tant seria una mica com Un bebé o Los alucinantes viajes en el tiempo de los EEUU, escriure partint de la propia experiència és una cosa, posar-se a inventar sense aquesta base (o sense aquesta base tan clara) té mèrit, i aconseguir una novel·la que no es caigui és una tasca difícil, i se’n surt, se’n surt molt bé.
Fa anys que Rafa s’autoedita, cansat de rebre negatives de les editorials o que li demanessin treure les fotos i afluixar una mica en tot el tema de coses ofensives, s’ha llençat a la piscina i ha aconseguit sortir-se’n i vendre els seus llibres, llibres 100% lliures i salvatges, a un preu ajustat i te’ls envia i te’ls dedica, i per cert, el trobareu aquest Sant Jordi a la parada d’Alibri a Rambla de Catalunya 20 (BCN), de 8 a 9 del vespre (o de 20:00 a 21:00h, com preferiu).

El peor amigo del mundo / Rafael Fernández

El darrer llibre de Rafael Fernández «Ezcritor» és en certa manera el primer. Tot i que té un parell de llibres 100% ficció (Un bebé i Los alucinantes viajes en el tiempo de los EEUU) els llibres de més èxit serien els que conformen la Sèrie Sigmundo, el seu ater ego, llibres bastant-molt autobiogràfics, concretament els llibre serien: Diarios secretos de sexo y libertad, 20 polvos (recentment millorat en una edició especial) i El comedor de coños, i prou, bé les aventures continuaran en el futur, però calia explicar més coses de Sigmundo, com va arribar a ser qui és, i això s’explica en aquest llibre, en aquesta prequela.
Si us heu llegit els altres llibres de la sèrie aquest té la virtud de fer-los millors, és un bon llibre, però la perspectiva que aporta sobre la resta de la sèrie és fantàstica. Sé que és una manera estranya de parlar d’un llibre però és el que jo vaig sentir mentre el llegia, aquest llibre feia millor la Trilogia Sigmundo (ara ya tetralogia i el que ens queda); si sou dels que no heu llegit res us aconsello començar per aquest llibre, aquí l’autor us explica com comprar els seus llibres, doneu-vos pressa que se li esgoten! I us confesso que us tinc una mica d’enveja, poder llegir els seus llibres, en ordre i sense haver d’esperar que els vagi publicant, d’una tacada…
Parlem una mica del llibre, aquest llibre explica la infància de Sig, la mort de la seva mare (no és un espòiler) i com la seva vida a partir d’aquell moment va anar de mal en pitjor. És un llibre terriblement trist, i molt dur, tant dur que costa de creure que se n’hagi sortit. Tots sabem que hi ha més llibres, però si només llegís aquest sense saber dels altres jo apostaria a que el pobre protagonista acaba esquarterat en una maleta, a la presó, en un manicomi o en una combinació de les tres opcions. Explicar més coses ja sí seria caure en l’espòiler, pararé aquí.
Si us heu llegit els altres llibres aquest us donarà una nova perspectiva, els farà millors, i si no aquí podeu començar amb aquest autor. Aquest llibre a més té un avantatge sobre els altres, aquest sí és pot llegir al metro ja que no té fotos (bé una foto d’un cul sí, comparat amb els altres llibres això no és res), i és un llibre «diferent», ideal per regalar aquests dies.