Una noche con Sabrina Love / Pedro Mairal

La uruguaya m’ha agradat prou com per anar a un altre llibre del mateix autor, un llibre en aquest cas anterior i que va comptar amb adaptació al cinema amb la gran Cecilia Roth.

La premisa és simple: un nano guanya en un sorteig passar una nit amb una actriu porno, Sabrina Love. Viu en un poble de l’interior i cada nit veu el seu programa, una combinació de porno amb entrevistes i altres coses, un d’aquells problemes a altes hores de la matinada que veu amb una connexió per cable pirata. Té disset anys, però diu que en té divuit, és verge i ha d’anar fins a Buenos Aires per gaudir del premi. Tot un viatge iniciàtic.

https://www.flickr.com/photos/davidberkowitz/
Congress – Buenos Aires Argentina © David Berkowitz, Creative Commons.

—¿Y qué vas a hacer a Buenos Aires? ¿A pasear?

—No —contestó con una sonrisa—, voy a pasar una noche con una mina.

—¿Con qué mina?

—Con Sabrina Love.

—¿Con quién?

—Sabrina Love. Una rubia que raja la tierra.

—¿A sí? ¿Y cómo vas a hacer para pasar la noche con ella?

—Ya está todo cocinado —dijo Daniel.

—Mirá que las minas son una trampa, pibe. Vos te enamorás y creés que esas tetas son para vos, que esas caderas son para vos, para que vos que te pongas loco, ¿viste? Pensás que la mina es toda tuya. Pero despuésresulta que es una trampa armada para que vos caigas y la preñes y cuando nace el crío te das cuenta que en verdad las caderas eran para poder parirlo y las tetas para darle leche, o sea que para vos no había nada, era todo para el hijo, ¿me entendés? Ya lo dijo Discépolo: «Tu silueta fue el anzuelo donde yo me fui a ensartar». Y es así, las curvas de las mujeres son un anzuelo, pibe.

És una constant, tot aquell que es troba li dóna la seva opinió sobre les dones, que és tant com dir la seva opinió sobre la vida.

—Lo malo de las mujeres es que una vez que se te suben a la cabeza estás perdido. Yo, la perdición la heredé de mi viejo que correteaba minas todo el día, vivía un poco en Brasil y otro poco en la Argentina. Cuando se estaba por morir de cáncer a los sesenta años vino un cura a darle la extremaunción y él le pidió confesarse. Le dijo «Padre, he fornicado con muchas mujeres blancas y también con muchas mujeres negras». El cura le dijo «¿Y te arrepientes de ello hijo mío?» Y él le dijo «Más o menos, pero de lo que sí me arrepiento es de no haber fornicado nunca con una mujer pelirroja». Eso le dijo. Me lo contó mi tío el día de mi casamiento. Lo raro es que yo me casé con una pelirroja sin conocer la historia.

El viatge a Buenos Aires és una odissea de més de 500 quilòmetres, una primera part en barca i després fent autostop, sent atracat per uns soldats, arriba a Buenos Aires i l’agafa la pluja… I quan arriba a l’hotel on ha de tenir la trobada li diuen que millor torni en dos dies.

https://www.flickr.com/photos/3336/
Buenos Aires Taxicabs © Diego Torres Silvestre, Creative Commons.

La gent que es troba, a la mínima li expliquen coses de les dones, no se’n lliura com amb un taxista.

—¡Ah! Son lindas las minas, pero son hijas de puta —dijo el taxista—. Yo ahora salgo con yiros solamente, las otras son hijas de puta. A unyiro vos la invitás a cenar y te agradece, le das un poco de cariño y te agradece, en cambio las otras… ¿Vos sabés que el perro es más inteligente que algunas minas?

—¿Te parece?

—Sí, mirá. Vos a un perro que hace algo mal le pegás bien, pero bien, no así un chirlito, les das una buena paliza y no lo vuelve a hacer nunca más en toda la vida, en cambio a una mina que hace algo mal aunque la fajes bien no aprende, se olvida, sigue mandándose las mismas cagadas.

Què farà a Buenos Aires fins la cita amb Sabrina Love? Recorre a un amic de son germà que viu allà i l’extorsionarà una mica perquè el deixi estar-se allà i en una festa coneixerà una noia. Queda amb aquesta noia l’endemà i el cita per l’altre dia, haurà de decidir si queda amb aquesta noia o si va amb Sabrina Love.

https://www.flickr.com/photos/photographingfairies/
Morning Light © Lily, Creative Commons.

Un petit llibre sensacional, un protagonista proper i amb qui ens podem identificar (qui no ha sigut algun cop jove i ingenu i verge). Un llibre que és llegeix molt bé i amb cops d’humor, molt recomanable. Després de llegir el llibre he vist la pel·lícula i no la recomano, potser sense haver llegit el llibre funcioni més, però son tants els canvis que per mi arriben a desvirtuar totes les coses interessants i que donen valor al llibre.

La uruguaya / Pedro Mairal

El llibre comença amb un viatge a Uruguai i un adulteri. Són els anys del corralito, i un escriptor argentí cobra els seus drets d’autor en dòlars en un banc a l’altra banda del riu per evitar que siguin «pesificats» al moment. Va i torna i porta els dòlars a la butxaca amb un valor més alt que el canvi oficial que en fan els bancs.

El protagonista va a Uruguai on també espera retrobar-se amb Guerra, a qui va conèixer en una recent fira d’escriptors i editorials. Sóc molt fan d’aquest fragment de calentón.

Y ahora sí le di un beso. Le rodeé la cintura, la apreté contra mí. Beso de lengua, de trampa, de perfecta intimidad como si la enorme cúpula del cielo se acercara hasta ser un cono de silencio. Las ganas y el calor. Mi mano despacio por sus caderas, por su panza chata, la piel bronceada y el borde de la tanga de su bikini, mi mano ya en territorio comanche, un poco más allà, estaba depilada, y de pronto con la yema del dedo toqué algo no humano. Metálico. Un mínimo punto extraterrestre. Un arito. La miré a los ojos y le divirtió mi sorpresa. Guerra tenía un piercing en el clítoris. Entonces mi dedo se perdió en su concha mojada y caliente, su divina concha mojada para mí, su agua sexual que se quedó conmigo en una memoria física que, a pesar de todo lo que pasó, puedo encontrar cuando quiero y me sigue provocando inmediatamente una revolución solar en toda la extensión de mi sangre.

https://www.flickr.com/photos/jikatu/
Carrasco, Montevideo, Uruguay © Jimmy Baikovicius, Creative Commons.

Es quedarà amb ella? O amb la seva dona? Serà només això, un calentón, o la cosa anirà a més? Ho descobrirem seguint al protagonista en un dia, un sol dia que donarà per molt, sobretot perquè ell es faci il·lusions i faci plans que no arribaran enlloc i perquè res surti com ha planejat. Perquè Uruguai no és com una provincia argentina però plena de bona gent i sense corrupció ni delinqüència i amb la marihuana legalitzada. No del tot, o potser sí i el tema és amb qui s’ajunta.

Una novel·la que es llegeix molt bé i que aconsegueix fer interessant un argument relativament escàs i plena d’observacions brillants (escampades aquí i allà, massa per recollir-les totes). Com sempre en els bons llibres hi ha més del sembla a un primer cop d’ull, per començar un autor com Pedro Mairal que pot ser tot un descobriment.