La musa fingida / Max Besora

L’anterior llibre de Max Besora ja m’havia semblat una gamberrada d’allò més divertida, així que agafo aquest llibre amb una bona disposició, amb ganes de passar-ho bé.

Comencem amb uns textos que prescindeixen completament de puntuació, són complicats de seguir però ja ens posen en el to gamberro que crec és l’adient per llegir aquesta novel·la. Perquè això és el que llegirem, pur pulp gamberro i desmadrat on res és excessiu. Té una certa tendència a la dispersió, i una credibilitat molt baixa, tot i així és enormement divertit.

Daring Crime Cases. Vol. 2, no. 6 (August–September 1943) / Daring Crime Cases, vol. 2, no 6 (août-septembre 1943) © BiblioArchives / LibraryArchives, Creative Commons.

El propi autor apareix en un parell de moments del llibre en un es troba amb un crític/escriptor/jurat de premis/tertulià molt famós a nivell comarcal que li diu el que opina del llibre que estem llegint.

ei però si aquí no parles pas de cap musa només parles de violència extrema sense cap mena de sentit parles sobre coses realment fastigoses històries de pervertits violadors masclisme i assassins estàs

malalt del cap o què em diu ell a més no saps ni escriure sembles analfabet per què no escrius una literatura que agradi a tothom sobre la postguerra o una família de classe mitjana-alta que és lo que es porta encara guanyaries fama i algun premi

95a Weird Tales Nov-1935 May-2009 Girasol Collectibles Pulp Magazine Reprint Cover by Margaret Brundage Includes The Hand of Wrath by E. Hoffmann Price © Will Hart, Creative Commons.

També li dóna consells per fer carrera, una mena de decàleg del que no és aquest llibre:

[…] el que hauria de fer per ser un escriptor d’èxit i guanyar premis és

1 ferllibres domesticats que agradin a tothom

2 sortir a la tv ràdio o qualsevol altre mitjà cada dia i somriure molt

3 tenir molts contactes en el món literari

4 fer-se autopropaganda a les xarxes socials cada dia

5 tenir un cognom il·lustre d’algun avantpassat adinerat i viure del cuento

6 ser un llepaculs professional i quedar bé amb tothom

7 tots els anteriors punts a la vegada

Aquest fragment és el més seriós de tot el llibre. De vegades la sàtira permet llençar càrregues de profunditat. Però anem una mica més al llibre, què hi trobareu? Excés, en tots els sentits, tant que la trama en sí perd tota rellevància en el cúmul de despropòsits que llegirem. És un llibre per riure, per destensar, per passar-sho bé i per fer una botifarra a tots els que aposten per una cultura seriosa (avorrida) en un pedestal al que només es pot reverenciar, doncs no, cultura també és això!

A sobre m’han entrat ganes de llegir els primers llibres de Max Besora, això és molt bona senyal.

Aventures i desventures de l’insòlit i admirable Joan Orpí, conquistador i fundador de la Nova Catalunya / Max Besora

El llibre és una gamberrada, però una gamberrada d’allò més entretinguda. Joan Orpí va existir, va nèixer a Piera i va fer les Amèriques. Max Besora agafa un personatge real i ens en narra la història, i per tot allò que pot faltar hi posa literatura i aventures.
Al llibre hi ha inexactituds i anacronismes, tots ells volguts per l’autor, que juga i fa jugar a personatges famosos com si fessin cameos en una pel·lícula, el mateix Cervantes fa una breu aparició quan el protagonista arriba a Barcelona.
De Barcelona a Sevilla que és la metròpoli del moment i d’allà de manera força folletinesca cap a Amèrica, amb pirates pel camí, i tot el que esperaríem d’una novel·la d’aventures com cal, i el nostre protagonista va fent camí intentant emular Cortés o Pizarro.
I se’n surt, fins que conspiracions el fan caure i ha de tornar a entrevistar-se amb el rei i després tornar a Amèrica…
La capacitat del protagonista de sobreviure a tot és molt folletinesca, potser massa, sobreviu a pirates, naufragis, un kraken
És un llibre d’aventures, i com en els llibres de cavalleries de vegades prima l’aventura i l’acció sobre la versemblança.