La llista-aposta del Senyor Dolent pel Sant Jordi 2019

Com que las llistes agraden aquí va una. Amb les llibres llegits des de primers d’any, aquells que jo crec que funcionaran molt bé i potser es col·laran en aquestes infames i poc fiables llistes de més venuts del dia 24 d’abril (o el mateix 23 al matí perquè que més dóna). També pot ser una recomanació perquè no sortiu i us agafeu el primer llibre que us trobeu així a lo boig i sense pensar en les conseqüències (triar un mal llibre pot ser catastròfic).

De tot el que he llegit de moment destacaria aquests, com sempre enllacen a la ressenya corresponent:

Sobre la terra impura / Melcior Comes.

L’hivern a Corfú / Jordi Masó Rahola.

Ariel i els cossos / Sebastià Portell.

Temps de rates / Marc Moreno.

L’art de portar gavardina / Sergi Pàmies.

L’origen de les cols violeta / Marta Batallé.

El país dels cecs / Víctor García Tur.

Sí, tots en català i d’autors catalans, Sant Jordi és una festa molt catalana doncs exercim de lectors catalans!

https://www.flickr.com/photos/ergsap/
carpaccio_st_george_killing_dragon_1507 © Art Gallery ErgsArt – by ErgS, Creative Commons.

L’origen de les cols violeta / Marta Batallé

Aquest no és només el primer llibre que jo em llegeixo de l’autora, també és el seu primer llibre. A veure què tal és l’escriptora Marta Batallé.

La feina li dóna l’oportunitat a la protagonista, Maria, de marxar. Aquí deixa el que vindria a ser la seva parella Arnau, submergit de manera profunda en un projecte de l’estudi d’arquitectura on treballa. També deixa aquí el seu pare metge i la seva germana Sara de la que sabem que potser necessitaria teràpia de grup. La situació no és idíl·lica, massa coses no acaben de rutllar bé i posar distància sembla una opció raonable així que accepta el projecte que implica passar 9 mesos treballant a Toulouse, i aprofita que a Mirepoix hi ha l’antiga casa dels avis per instal·lar-s’hi.

https://www.flickr.com/photos/deborah_s_perspective/
Mirepoix © Deborah, Creative Commons.

Tenim una història de noia de ciutat trasplantada al poble. Amb les seves particularitats com el botiguer fan d’Iron Maiden, el bar, en Jérôme i el petit ecosistema que es troba quan arriba i al que més o menys s’adapta. Té molt clar que va allà per un temps concret, així que no deixa de posar una certa distància. Però també ha posat distància amb l’Arnau, que hi anirà a passar un cap de setmana, i amb la seva germana que ha tornat a tenir un atac d’ansietat. Tot i que la protagonista és la Maria a poc a poc anem sabent més coses de la Sara, la mort prematura de la mare va ser massa per ella i ara es manté en un equilibri precari.

A poc a poc (potser el ritme és una mica lent) qui va perdent l’equilibri és la Maria, i comença a tenir la sensació que tornar no li farà recuperar l’equilibri. Mentre tot això passa tenim alguna relliscada, alguna enganxada amb l’Arnau i un viatge a París a presentar en una fira les cols que són l’orgull del botiguer heavy (l’he batejat així).

https://www.flickr.com/photos/ruthanddave/
Cabbages © Ruth Hartnup, Creative Commons.

«Es avui… nest-ce pas?» El missatge de la Sara la sorprenia quan encara no s’havia tret el pijama. Li recordava que no estava sola al món, que hi havia algú fent contrapès per retornar-la a l’equilibri. «Sí, avui. Ha arribat el dia de donar a conèixer les cols al món». Ha obert les finestres i ha topat amb l’estampa grisa del poble abans no hagi despuntat el sol. La imatge li ha recordat una foto de l’àlbum familiar; presa des del mateix angle, quaranta anys enrere.

El viatge a París, la fira, i en Jérôme marquen el desencadenant final del llibre, la decisió que haurà de prendre Maria sobre la seva vida i el seu futur.

https://www.flickr.com/photos/loco085/
Notre Dame y luna llena (París) © Leandro Kibisz, Creative Commons.

Segueixen sumant petjades en aquell punt de peregrinació obligat per a turistes de tot el món. Passen de llarg davant d’edificis contemporanis i clàssics, pintades que reclamen la reducció del preu dels transports. Compren unes creps a un venedor ambulant i s’endinsen al Pont des Arts. S’instal·len davant de la barana, on un cartellet hi prohibeix penjar cadenats. La Maria col·loca la bufanda sobre les làmines de fusta i s’uneixen a un ritual que compartiran amb desenes de desconeguts. Un llit format per mocadors palestins i estovalles que acull xampany en vasos de plàstic.

Tornar a una vida a Barcelona que en molts aspectes no l’atrau gaire o deixar-se seduir per aquesta mena de fugida i allargar-la indefinidament? Perquè el contracte que té se li acaba i ha de decidir-se. No explicaré pas què fa.

https://www.flickr.com/photos/deborah_s_perspective/
Mirepoix © Deborah, Creative Commons.

El llibre es llegeix bé, i la història està ben travada i resulta interessant, i també els personatges, tots ells ben treballats i resoltos. Posats a posar-hi pegues, menors però pegues, el ritme potser és massa lent i jo creia que la casa havent estat dels avis seria pràcticament un personatge que tindria la seva rellevància en forma de records i no ha estat així. Dos detalls una mica perepunyetes que no desmereixen per res la bona valoració del llibre. Un bon llibre i un molt prometedor primer llibre.