Risc: antologia de textos :Rata_

Gent de :Rata_ de debò, necessiteu una web millor que la que teniu ara, de manera imperiosa a més a més.

No penso resumir aquest llibre, aquesta antologia, considero que és una perfecta carta de presentació d’aquesta editorial de la que ja he ressenyat un llibre, simplement posaré els noms dels autors amb links o a la viquipedia o als llibres que n’he ressenyat. Aquest llibre és obra de (en ordre alfabètic no d’aparició): Borja Bagunyà, Maria Barbal, Mar Bosch, Flavia Company, Miquel Duran, Víctor García Tur, Eduard Márquez, Sebastià Portell, Adrià Pujol Cruells, Jordi Puntí, Llucia Ramis, Albert Sánchez Piñol, Francesc Serés, Enrique Vila-Matas.

I comentar que en un parell de casos m’hauria agradat que els contes s’allarguessin una mica, sobretot en els casos del contes de Francesc Serés i Maria Barbal.

A veure el llibre és recomanable, però com explico de què va? No puc. La sensació que tinc és que no són contes fàcils, que fan mal i que alguns autors s’han hagut d’esquinçar l’ànima per fer-los. Ni un us deixarà indiferent, o potser sí si no teniu ànima.

Les generacions espontànies / Mar Bosch Oliveras

Un llibre del que es parla bastant darrerament, sembla que està bé i serà qüestió de donar una oportunitat a aquesta Mar Bosch Oliveras que a més a més amb el seu anterior llibre Bedlam va guanyar el Premi Just Manuel Casero (tinc certa fixació dels premis que no he guanyat jo, què hi farem!).
El llibre tira pel costumisme amb un cert toc d’humor amb la protagonista llevant-se i preparant-se per anar a una entrevista de feina, prefereix anar-hi sense expectatives per no decebre’s després.
I l’entrevista és el fil de la primera part del llibre, repassant el CV de la protagonista podem fer-ne una repassada vital per les feines de bióloga d’aquestes que creen la fruita perfecta en un laboratori; maquilladora de cadàvers; detectiu i substituta de professors i de familiars. La contracten per substituir filles, o nebodes, o fins i tot la pròpia dona. I allò de suplir professors, les expectatives amb els professors suplents són tant però tant minses que ni li cal escarrar-se en les classes. Contra pronòstic li donen la feina, i la feina consisteix en adreçar el fill del director general, que l’haurà de substituir algun dia i no té el més mínim interés.
Quan es llegeix el manual d’acollida veu que ha estat modificat pels seus predecessors en el càrrec que l’avisen que el nano aquell és un fill de puta i que es limiti a no ficar-s’hi i cobrar mentre el pare se n’assabenta i la despatxa.
Fins aquí bé, molt bé, he rigut molt, hi ha molt humor i força mala llet. Però la segona part ja no tant bé. Em crec que el nano sigui un pallús king-size, però no em crec que a ella li faci cas en aquesta mena de seducció exprés. Un nano podrit de calés i amb vint-i-cinc anys coneix a un munt de noies, potser de pagament, i no crec que es quedi tant desarmat davant d’aquesta noia, ni que s’acabin casant.  El final em sembla precipitat, d’alguna manera s’havia d’acabar, però no m’ho crec, gens. Però em llegiré el proper llibre d’aquesta autora, això sí.