La noia de l’aniversari / Haruki Murakami; Kat Menschik

Haruki Murakami és un autor que tinc molt poc llegit, amb prou feines un parell de llibres dels molts que corren per casa perquè la meva senyora n’és molt fan. És un autor que m’agrada, però fins ara n’havia llegit novel·les, i aquest és un llibre molt més curt, a més a més és un llibre que compta amb il·lustracions de Kat Menschik. Aquesta il·lustradora alemanya ha treballat en l’edició de més llibres il·lustrats de Murakami (per exemple aquests tres) i és l’autora de les il·lustracions que acompanyen aquesta entrada. Crec que és important remarcar el fet que ens trobem davant d’un llibre xulo, el conte és curtet però l’edició i les il·lustracions són de primera, és un d’aquells llibres que es qualifiquen com “ideals per regalar”, hi estic d’acord.

© Kat Menschik.

La protagonista està treballant el dia del seu vintè aniversari, s’ho havia combinat per tenir la nit lliure però no se’n surt i ha de fer de cambrera. El seu cap es posa malalt i ella s’ha d’encarregar de dur el sopar al misteriós amo del restaurant que viu en un dels pisos de dalt. Ningú l’ha vist, només té contacte amb el cap, però aquesta nit li tocarà a ella dur el sopar al pis 604.

-Per molts anys, senyoreta -va dir-. Que tingui una vida rica i profitosa. I que res que no hi faci ombra.

Van fer dringar els gots.

Que res que no hi faci ombra, es va repetir ella. ¿Per què parlava d’aquella manera tan estranya?

-Vint anys només es fan un cop a la vida, senyoreta. I és una cosa única, irremplaçable.

-Sí, és clar -va respondre ella just abans de tastar el vi amb molta cura.

-I en un dia tan especial, ha tingut el detall de portar-me el sopar, com una fada bona.

-Només he fet el que m’han dit.

-Tot i així… -va dir el vellet fent que no amb el cap-. Tot i així és meravellosa, senyoreta.

© Kat Menschik.

Assistirem a aquesta desconcertant conversa des del seu record, la conversa i el que passa seran determinants per a la protagonista, d’una manera subtil i misteriosa, això sí. No puc revelar gaire més, a més a més de fer espòiler el conte és curt, i si explico més coses ja explico tot el llibre. El llibre es remata amb un epíleg (que més aviat sembla un article) on Murakami parla del seu propi aniversari.

Anem a la valoració. Crec que Murakami es mou millor en novel·les, el conte és un gènere on a mi se’m fa estrany veure’l (això pot ser un problema meu), de totes maneres és interessant. És un llibre ideal per si us voleu endinsar en aquest autor, però tenint present que és un tast, a les novel·les és on, a parer meu, ho dóna tot, però aquest tast és força més curt i ràpid que llegir una novel·la, s’ha de tenir en compte. També és un llibre ideal per regalar a algú que li agradi Murakami, encertareu segur. I posats a recomanar-ne novel·les jo triaria la de Tòquio Blues, però podeu començar amb el tast de La noia de l’aniversari.