Les nostres riqueses: una llibreria a Alger / Kaouther Adimi

Som-hi amb aquest llibre de Kaouther Adimi, els llibres sobre llibreries solen ser bons perquè parlen de malalts com nosaltres, i això sempre és bo, som igual de rarots i malalts però no estem sols.

Tenim la llibreria Les Vrais Richesses (pel llibre de Jean Giono) a Alger (no confondre amb Alguer) com a eix, tant en el moment del seu tancament no en els seus primers anys quan era poc més que un somni i una manera de dur cultura a una colònia força allunyada de la França continental. A més a més els primers anys van coincidir amb la guerra civil espanyola, que es van mirar de lluny, i l’ocupació alemanya i la segona guerra mundial que ja els van agafar més de ple. Tota aquesta història, diguem-ne antiga, la tenim en forma dels diaris de l’amo de la llibreria.

https://www.flickr.com/photos/henry_marion/
Alger – L’entrée de la Casbah # 194 © Henry_Marion, Creative Commons.

Em sap greu no saber més de literatura francesa perquè això fa que em perdi de vegades entre tots els noms que apareixen, autors francesos o algerians de la primera meitat del segle XX. També apareixen d’altres que sí conec com Albert Camus o un autor del que m’encanten els textos per adults i que potser seria hora de rellegir com cal: Antoine de Saint-Exúpery.

3 d’agost de 1944

El rumor que corre des de fa un parell de dies ja no és cap rumor… En Saint-Exupéry realment va desaparèixer en ple vol. Un dels records més bonics que en tinc: ens havien convidat a dinar a casa d’un amic comú. Quan hi vaig arribar, ja hi eren tots menys l’Antoine. El vam esperar molta estona i, neguitós, al final vaig anar a mirar per la finestra. Estava assegut a la vorera, sota un cel enlluernador, envoltat d’un estol de criatures que semblava que cridaven amb alegria. Els feia avions amb un paper de plata procedent de les xocolatines de l’exèrcit. Sempre en portava i les regalava als nens que trobava pel carrer. Els petits avions pujaven fent voltes pel cel i les criatures, amb la cara bruta de xocolata, corrien mirant de seguir-los i saltant per atrapar-los… Adeu, Antoine!

https://www.flickr.com/photos/94474582@N00/
100,000 paper planes at ArtPrize © dsrins_syb, Creative Commons.

El 2017 la llibreria s’ha de tancar per fer-ne un botiga de bunyols i arriba un nano, en Ryad, amb la missió de buidar, llençar, desmuntar i pintar. No podrà pintar perquè els botiguers es conxorxen per no vendre-li pintura, però igualment la tasca de desballestar la llibreria sí que la farà. Una llibreria que també funcionava com a biblioteca i que també era una petita editorial. El llibreter va arribar a obrir una altra editorial a Paris portada amb més cor que cap i que ha de tancar. Diferents aventures entorn als llibres i els autors, i la història que segueix el seu curs i entren en el sagnant conflicte de la independència l’Algèria.

Anem repassant aquesta història i el desballestament de la llibreria entre autors cèlebres de les lletres franceses.

Un periodista que prepara un reportatge sobre en Caus —un altre— m’ha preguntat si havia incitat algú a escriure. A més d’un, i tant. Li he donat la meva recepta.

Compra una taula, la més corrent que trobis, amb un calaix amb pany.

Tanca el calaix i llença la clau.

Cada dia, escriu el que vulguis, emplena tres pàgines.

Fes-les entrar al calaix per l’escletxa. Evidentment sense rellegir res. Al cap de l’any, tindràs unes 900 pàgines manuscrites. Ja pots començar.

https://www.flickr.com/photos/yves_jalabert/
Alger 24, rue Michelet 1956. Photo J.L. Eichaker © Yves Jalabert, Creative Commons.

Trobo que el llibre podria aprofundir una mica més, o entrar més en la vida i les motivacions de Charlot que són pràcticament telegràfiques. És un llibre curt però que podria donar bastant més de sí. I una altra particularitat, l’estil és tan poètic per explicar el cel i els carrer d’Alger com tallant per explicar les atrocitats de la guerra tant a Algèria com a París mateix, sense transició, deixa sense alè.