El evangelio de la anarquía / Justin Taylor

El llibre comença bé, molt bé. Tenim un protagonista atrapat en una feina de teleoperador, sense sentit, de la que és fulminantment despatxat per no mostrar el zel suficient a l’hora de fer les enquestes. Surt a voltar pels carrers i es trobarà amb un antic company d’universitat i una noia, Liz, regirant els contenidors d’escombraries dels restaurants, per «rescatar» menjar i dur-ho a una mena de casa okupa anomenada Fishgut, on també hi ha Katy i una sèrie de gent que semblen viure en plan hippie. Però el llibre està ambientat el 1999, el tema hippie com que ja cansa, i si a més a més ho revestim d’un misticisme new age absolutament soporífer ja és per llogar-hi cadires. Tot i això no he deixat de llegir, amb l’esperança de tornar al que vaig llegir les primeres cinquanta-seixanta pàgines, sóc així d’estrany.
No és un llibre per desrecomanar, però tampoc m’hi llençaria de cap, abans de tornar amb aquest autor m’hi pensaré força.