Puja a casa / Jordi Nopca

Relectura d’aquest llibre, per tant recomano llegir l’entrada original. Ha passat molt poc temps però de moment el llibre es manté, que ja és més del que és pot dir de molts dels llibres que han volgut retratar la crisi i tot el que ha portat.

El llibre és molt, molt bo, retrata sobretot el que és la vida de parella en aquests anys de precarietat que no és només laboral, que sembla estendre’s per tot. Sento un especial carinyo per En Fèlix Palme i l’Àngels Quintana tenen problemes, així com també m’encanta la mala llet de Navalla suïssa, o Les veïnes. Només queda esperar pel proper llibre de Jordi Nopca.

Puja a casa / Jordi Nopca

El primer llibre que vaig llegir de Jordi Nopca no em va acabar de fer el pes, però prometia. A més a més aquest Puja a casa va guanyar el premi Documenta, un dels premis que més respecto i que encara mai m’ha decebut, ho havia de tornar a intentar.
Ha valgut la pena, el llibre és un gran reflex del món en que vivim, parelles que es fan i es desfan, feines que apareixen i desapareixen i que fins i tot les més «cutres» són preuats tresors que cal conservar a qualsevol preu, l’ombra de la crisi s’allarga sense que se li endevini el final.
Aquest és el nostre panorama, i de moment encara no està prou explotat en la literatura, i fer-ho és un encert. L’entorn és de 10 i els personatges són tant creibles que tots n’hem conegut així, o som com nosaltres… el resultat només pot ser excel·lent.
Un llibre de contes rodó, un altre que va de cap als millors d’aquest 2015, just després del de Gegants de gel, no sé si és casualitat, si tinc molta sort o si m’estic estovant.