La llista-aposta del Senyor Dolent pel Sant Jordi 2019

Com que las llistes agraden aquí va una. Amb les llibres llegits des de primers d’any, aquells que jo crec que funcionaran molt bé i potser es col·laran en aquestes infames i poc fiables llistes de més venuts del dia 24 d’abril (o el mateix 23 al matí perquè que més dóna). També pot ser una recomanació perquè no sortiu i us agafeu el primer llibre que us trobeu així a lo boig i sense pensar en les conseqüències (triar un mal llibre pot ser catastròfic).

De tot el que he llegit de moment destacaria aquests, com sempre enllacen a la ressenya corresponent:

Sobre la terra impura / Melcior Comes.

L’hivern a Corfú / Jordi Masó Rahola.

Ariel i els cossos / Sebastià Portell.

Temps de rates / Marc Moreno.

L’art de portar gavardina / Sergi Pàmies.

L’origen de les cols violeta / Marta Batallé.

El país dels cecs / Víctor García Tur.

Sí, tots en català i d’autors catalans, Sant Jordi és una festa molt catalana doncs exercim de lectors catalans!

https://www.flickr.com/photos/ergsap/
carpaccio_st_george_killing_dragon_1507 © Art Gallery ErgsArt – by ErgS, Creative Commons.

L’hivern a Corfú / Jordi Masó Rahola

Segon llibre de Jordi Masó Rahola  després de La biblioteca fantasma, ara però és una novel·la, a vore com se’n surt. La veritat és que La biblioteca fantasma em va agradar molt, a veure per on surt ara amb aquest llibre que ja des del títol el recorda als germans Lawrence i Gerald Durrell i els seus estiueigs d’anglesos benestants a la rústega i mig salvatge Corfú.

Tenim un creuer i un protagonista que hi viatja sol. Li ha tocat el creuer en un sorteig a la feina, la noia que li va vendre el número i va prometre que l’acompanyaria es va desdir. Divorciat i sense ganes de viatjar no sembla que un creuer sigui el millor lloc on ser, a més a més decideix no desembarcar, ell es queda al vaixell. I això li hauria de donar una certa estabilitat, si no fos perquè contínuament es troba amb nous treballadors. El barman del primer dia no el torna a veure, ni el cambrer del local de tapes, ni… Comença a creure que tot plegat és més que no pas el continu moviment de torns entre treballadors explotats i torns impossibles. Comença a tenir la sensació que treballadors i passatgers desapareixen i són subtituits per d’altres. Clar que en casos com aquest no és tan mala cosa que no aparegui més:

En Jeroni Cabré va voler saber si viatjava sol. «Doncs està vostè de sort: encara pot sortir a pescar sense por. Jo he de limitar-me a mirar el bestiar a distància, ja m’entén.» L’Osvaldo va servir les begudes i van brindar: «Per les dones!» En Jeroni Cabré viatjava amb la família: la dona, tres fills i els sogres. «El clan dels Cabré! Ja em pot plànyer, ja!» I es queixava: «Això no són vacances, amic meu. Estem a alta mar però mantenim el cony d’hàbits de sempre: posar pau a les baralles dels nanos i repartir plantofades, discutir amb la dona dia i nit, sentir els ulls recriminadors de la sogra… Si és el que jo dic:  això no són vacances». Amb un cop de cap enrere, va buidar la copa. «Per això a les nits he de sortir a esbravar-me. M’ho mereixo, no li sembla?»

https://www.flickr.com/photos/stockispicts/
family trip to the sea © peter, Creative Commons.

Un referent clar i reconegut pel propi narrador és Ronda naval sota la boira, la magistral novel·la de Pere Calders, per cert que el narrador remarqui a cada moment que estem llegint un llibre que navega (en més d’un sentit) i sense un fil conductor o que doni interés… Amb un cop que ens ho digui crec que ja queda clar.

Italianes madures en busca de gresca, prostitutes eslaves treballant al creuer, i una joiera amb qui intenta alguna cosa abans que ella també desaparegui inevitablement.

Quan en Bertran va sortir del lavabo, descamisat, va recórrer els passadissos amb l’esperança que la Neus encara no hagués arribat a la seva cabina. Podem assegurar que va passar davant la 2372 i que, per un segon, només els va separar la barrera d’una porta. La Neus i en Bertran no estarien tan a prop mai més.

https://www.flickr.com/photos/mollenborg/
Cabins © Kristian Mollenborg, Creative Commons.

Les seves peripècies van augmentant perquè en definitiva se sap immune, l’endemà tothom qui el rodeja és nou i per tant pot fer el que vulgui. Recorda una mica al Bill Murray de la pel·lícula Atrapat en el temps, tot i que amb la premisa invertida, tothom es repeteix i tota la resta de la gent segueix ancorada al mateix dia.

La part final m’ha recordat a El bigoti, i potser és la part menys ben resolta. Sembla que acabi el llibre més que concloure’l, però tot i així és un tancament que funciona, com la novel·la, una novel·la curta (nouvelle) que es llegeix d’una tirada i que no decebrà els lectors que van gaudir (com és el meu cas) amb La biblioteca fantasma.

Els millors llibres de 2018

Ha estat un bon any, molt bon any, la xifra de llibres llegits ha superat els 80, i tot i que de tant en tant posi algun llibre a parir, en general sóc bo, i m’agraden els llibres.

Però seleccionar vol dir seleccionar, i això és fumut. He deixat fora llibres bons, fins i tot molt bons, he aconseguit una llista per sota de 20 i em sembla un éxit. Hi ha llibres molt bons que s’han quedat fora, això és així, he hagut de ser implacable per no tenir una llista immensa.

Aquests són els millors, amb tota la pena pels que no hi són, però si hagués de resumir a lo bèstia el que m’ha aportat el 2018 a nivell de lectura, aquests serien els escollits:

Els romanents / Víctor García Tur

Furtivos / Tom Franklin

Aglutinació / Joan Jordi Miralles

Els metecs / Pep Puig

En aquell cel brillen estels desconeguts / Stalker

La biblioteca fantasma / Jordi Masó Rahola

Permagel / Eva Baltasar

L’ofici / Serguei Dovlàtov

La terra prohibida. Volum II / Manuel de Pedrolo

Els dics / Irene Solà

Agostino / Alberto Moravia

Padre e hijo / Larry Brown

Exorcismes / Vicenç Pagès Jordà

Allò que vaig estimar / Siri Hustvedt

Aprendre a parlar amb les plantes / Marta Orriols

Dalva / Jim Harrison

Falten alguns, n’hi ha dos que m’ha costat horrors deixar fora (Quan la mort és la vida i la vida és la mort: per Nicolau Esnaola Segarra, de David Cordero Espín; i també En braços del pare, d’Àlvar Masllorens), i algun més que segur em deixo. Si voleu saber més d’aquests llibres teniu els enllaços.

Estudiant una mica més les xifres totals hi ha alguns autors que he repetit més d’un cop, els meu autor més reincident és Manuel de Pedrolo amb 5 llibres (que de fet haurien de ser 8 perquè un era triple i l’altre doble), no és mala manera de celebrar el seu centenari. Sobre això m’agradaria repetir un demanda: els seus Apòcrifs (4), i els seus Anònims (3) són pràcticament introbables i es mereixerien una reedició com la que ha fet Comanegra de la també introbable tetralogia La terra prohibida; i també una edició completa i ordenada del cicle Temps Obert (11 llibres) seria tot un detall. En total 18 llibres d’una producció de 128, però molt significativa de l’autor i que ara és o introbable o amb moltes dificultats com amb els diferents volums de Temps Obert. I també estaria molt i molt bé recuperar en una nova edicio els diaris dels seus darrers anys. Perquè encara que l’any Pedrolo hagi passat se l’ha de seguir recuperant, és de justícia!

I amb aquesta crida Pedroliana, fins l’any vinent!

 

La biblioteca fantasma / Jordi Masó Rahola

Un llibre del que no faig més que llegir-ne elogis d’un autor que no em sona el més mínim, tot i tenir més llibres publicats, tot i que sembla que la seva principal faceta és la de músic.

És un llibre de relats, no gaire llargs. I m’ha encantat, tot i que els llibres de relats d’entrada no m’apassionen (ja ho he comentat altres vegades, és una mania irracional com qualsevol altre, el dia menys pensat se’m passarà). I he de dir que el llibre és brillant. Contes originals, pulcres, esmolats, amb la dosi justa d’ironia i de concebre el propi llibre com un joc.

https://www.flickr.com/photos/canorus/
creating art © Paulo Philippidis, Creative Commons.

No m’atreveixo a destacar gaires contes perquè el llibre funciona bé com un tot i els contes així d’un a un tenen com menys sentit, i perquè no puc mencionar tots els que m’han agradat molt a risc de reproduir quasi tot l’índex. M’ha agradat un dels contes llargs Mig segon abans del xut que parla sobre el futbol i té per protagonista el típic jugador oblidat, el porter, una posició per la que sento debilitat (i que els gols són molt espectaculars però no existeix un bon equip sense un bon porter).

© Yōichi Takahashi

Quan es parla de llibres de contes en català sempre s’ha de considerar si l’autor monzoneja o no. No és el cas, té un estil propi i característic i fa de molt bon llegir, aquest llibre ha estat tot un descobriment.

No me’n puc estar de destacar alguns contes com Les set vides de Jindrich Novák, o El passeig de Sorrento o El traidor amb aquest començament:

L’Avel·lí Arnaus i Casals, de qui tot seguit parlaré va néixer, va viure i un dia morirà. Les biografies, vistes a grans trets, són més semblants les unes de les altres del que podria sospitar-se. Totes segueixen un mateix patró: hi ha un naixement, unes funcions vitals que permeten l’individu anar fent tombs pel món fins que sobrevindrà una malaltia que, al cap d’un temps variable —tres minuts, tres mesos, tres anys—, el conduirà a la mort. Digueu-me una vida que no segueixi aquesta pauta!

https://www.flickr.com/photos/vblibrary/
Chick Lit – shelf 3 © Enokson, Creative Commons.

Una quarantena de contes, i fins i tot un conte en vàries parts que comença sempre igual:

El dia que complia cinquanta anys, en Genís Recasens va decidir començar la carrera de cantant melòdic.

https://www.flickr.com/photos/gnuckx/
Massimo Ranieri Concert 2009 Taormina-Sicilia-Italy – Creative Commons by gnuckx © gnuckx, Creative Commons.

Un llibre sorprenent, interessant i molt molt recomanable, no us en penedireu!