Sang a la neu / Jo Nesbø

Jo Nesbø és un dels autors de novel·la negra més prolífics i exitosos del moment, i també és nòrdic que sembla ser un factor afegit (o una moda), d’ell només m’havia llegit El pit-roig, i em va agradar, aquest llibre que tenim aquí, per això no és de la sèrie de Harry Hole, tenim un llibre negre com els de Nesbø però fora de la sèrie que l’ha fet famós.

Tenim un protagonista, treballa per un gànster eliminant gent. No pot fugir en cotxe, no pot traficar amb drogues, no pot atracar, i tampoc pot treballar amb prostitutes perquè se n’enamora, per tant l’assassinat és l’única opció que li queda en l’àmbit del crim.

La neu ballava com si fos cotó sota la llum del fanal. Sense rumb, no sabia si anar cap amunt o cap avall, i es deixava dur per aquell vent endimoniat que glaçava l’ambient, procedent de les tenebres que regnaven al fiord d’Oslo. El vent i la neu s’arremolinaven i feien voltes en l’obscuritat dels magatzems del moll, que aquella nit ja havien tancat. Fins que el vent se n’afartava i es desempallegava de la parella de ball contra el mur. Allà, la neu seca escombrada pel vent s’acumulava a sota de les sabates de l’home a qui jo acabava d’etzibar uns trets al pit i al coll.

Kulturkirken Jakob © Tore Sætre, Creative Commons.

Del que ell en fa en diu despatxar, no és una feina qualsevol, ell tampoc no és qualsevol i en aquesta breu novel·la el veurem canviar ràpidament de bàndol i de dona, com els clàssics del gènere negre. Un llibre breu i ràpid i molt en la línia de Nesbø, una manera molt recomanable de fer-ne un tast si no n’esteu gaire segurs, perquè els seus llibres normalment tripliquen aquest en extensió.

El pit-roig / Jo Nesbø

Amb el que m’agrada la novel·la negra i encara no havia llegit res de Jo Nesbø, així que vaig triar aquest llibre per debutar.

Trobo que al llibre li costa arrencar, tenim una acció el 1999, flashbacks al front oriental de la Segona Guerra Mundial (es veu que molts noruecs es van allistar a les tropes nazis per lluitar contra els russos, tampoc van ser els únics també ho van fer més de 2 milions de francesos abans d’un atac col·lectiu d’amnesia i que se’ls oblidés).
Tenim un racista jutjat i condemant que queda lliure per un defecte de forma, i un home ja molt gran que li demana per comprar-se un Marklin, una bestia parda de fusell brutalment car que no deixa de les víctimes pràcticament res, en realitat no existeix l’autor se l’inventa, i el demana un home que pel que diu no té una arma a les mans des de la Segona Guerra Mundial.

I tenim a l’altre protagonista, Harry Hole, que debuta en aquest llibre. Policia solitari, malcarat, amb alguns problemes d’alcohol i amb pocs companys que l’aguantin. Un protagonista de novel·les negres força prometedor.

Aquests són els elements, i el principal defecte del llibre és la lentitud en fer-ho arrencar tot, també que l’acumulació de noms típicament noruecs no ajuda a la fàcil comprensió, i cal afegir-hi els salts en el temps de la segona guerra mundial a l’actualitat. El llibre costa, i confón una mica, de totes maneres el personatge té carisma i suposo que en llegiré més.

EDITO: ho he mirat i resulta que aquest llibre és el tercer dels protagonitzats per Harry Hole però el primer que s’ha traduït, això explica que el personatge tingués un passat que la resta de personatges no necessitaven que els expliquessin (però els lectors sí!).