Tony Takitani / Haruki Murakami; Ignasi Font

En aquest blog he parlat altres vegades de Haruki Murakami (i en el bloc antic) i aquest llibre té força semblances amb La noia de l’aniversari, un llibre curt, un conte fantàsticament il·lustrat, en aquest cas per Ignasi Font.

A mi en general m’agraden més les novel·les, i per això no sé si sóc prou just en aquesta valoració: m’agrada Murakami en els registres llargs. Però és més una opinió que un judici de valor.

Al lío, personatge típic «murakamià», amb una certa tirada cap a la soledat fins que tot salta pels aires.

Però un bon dia, sense cap mena d’avís previ, en Tony Takitani es va enamorar. Va ser un fet increïblement sobtat. Ella era una noia que treballava a hores en una editorial i que va passar per la seva oficina a recollir un original. Tenia vint-i-dos anys. Mentre va ser a l’oficina, en cap moment no va deixar de somriure serenament. Tenia una cara bufona, però objectivament no es podia dir que fos cap gran bellesa. Amb tot, tenia alguna cosa colpidora. Quan la va veure per primer cop, en Tony Takitani va notar que el pit se li estrenyia i que li costava respirar. Ni tan sols ell sabia què era allò que l’havia colpit amb tanta força. I encara que ho hagués sabut, no hauria pas pogut explcar-ho amb paraules.

I si explico més doncs ja explico massa, és un conte al que cal entrar i deixar que us porti i gaudir del viatge i de les excel·lents il·lustracions. I cal pensar-hi una mica, completar aquelles coses que no es diuen del tot al text. Coses que en una novel·la podria desenvolupar i explicar però que aquí amb la brevetat imposada no tindria sentit.

Un llibre-objecte preciós i ideal per regalar.