Donde el silencio se bifurca / Gerardo Piña

Aquest llibre no té capítols, ni punts i a part, ni paràgrafs… és tota una tirada de 141 pàgines sense aturador amb les disgressions d’algú de qui anem descobrint coses del seu passat alhora que el seu present és cada cop més confús fins i tot per ell. És un llibre petit però no es llegeix ràpid ni és especialment fàcil, jo vaig fer el que dic que no s’ha de fer mai: em vaig refiar d’un llibre petit, i així em va. I d’un autor, Gerardo Piña, del que no he llegit absolutament res.

Tampoc sembla la millor idea del món agafar aquest llibre amb son, perquè l’efecte pot ser letal. És una lectura exigent, convé alternar-la amb alguna altra més narrativa per  descansar. Tot i que no estic posant el llibre gaire bé, és força bo i algunes de les observacions que hi ha són brillants, com sobre els artistes.

Cuando los artistas vieron que los gobernantes entregaban el gobierno a los bancos y a los narcotraficantes, no hicieron nada salvo montar alguna instalación, publicar algunas palabras financiadas por el propio gobierno y se dieron a la tarea de vivir plácidamente en una vida esquizoide: eternos becarios. Fingen que critican la corrupción de vez en cuando y viven de la corrupción.

https://www.flickr.com/photos/mini_malist/
glossy life © mini_malist (off is the new on), Creative Commons.

O sobre les històries, que en teoria no deixa de ser el que esperaríem llegir.

Las tramas eran siempre desafortunadas. Y eso que no soy exigente con las tramas. Lo que me importa de una historia es que esté bien contada, no que los hechos me sorprendan. Si uno observa con cuidado verá que ningún hecho debería sorprender a nadie. Todo es un asunto de comprender el marco de referencia y la causalidad de una cadena de acontecimientos. Si uno no comprende los motivos de alguien para hacer algo, lo de menos es comprender la trama.

Tot el llibre és així, un discurs ben connectat entre ell mateix però mal ensamblat amb una realitat que ni tan sols acabem d’intuir. Un llibre més que notable, tot i que no m’hagi entusiasmat i posi l’accent en les coses que  poden fer enrere. No l’he deixat, i en alguns fragments no he hagut de lluitar amb la lectura i m’he pogut deixar portar.