Permagel / Eva Baltasar

El llibre comença i t’atrapa i et va arrossegant. No ens donem compte però el llibre ens agafa pel coll, ens tira contra el terra i aleshores comença a arrossegar-nos. No és un llibre per passar l’estona i ja, i tampoc és una protagonista que generi una gran empatia, això tampoc.

Però jo almenys no he pogut deixar de llegir. Un estil directe, de vidre (o de gel) com si fos natural per no interferir amb la història. Normalment els llibres que semblen escrits “fàcil” són els més difícils, i en aquest cas em torno a trobar amb un llibre petit que em reafirma en una de les meves dites: no us refieu dels llibres petits, mai.

I la protagonista? Doncs comença el llibre plantejant-se saltar des d’una bona alçada, i va jugant amb la idea d’altres maneres de suicidar-se, però no és només això del que ens parla.

La meva vida és un accident predicable, violador. No defineix la meva existència ontològicament sinó que l’ocupa com patrulles, s’hi fa forta i m’absolutitza. Autojustificada, em destrueix. Penso molt en el sexe, però també penso en alçades, en vies de tren, en Gillettes, navalles suïsses i ganivets de cuina, en barbitúrics, en piscines i en banyeres, en àcids, psicòpates, atracadors, banderes i semàfors vermells. Penso en autopistes, en direccions contràries, ponts elevats, testos que cauen, gossos rabiosos, serpents de cascavell. Penso molt en atacs terroristes, en errors mèdics, en xeringues plenes d’oxigen, esllavissades imprevistes, allaus provocades, avencs i pous amagats. Penso en ous caducats, en excés d’alcohol, en trampes de cérvol, rates nocturnes, graons esmussats, mines antigues, veïns tarats, bales perdudes, radiografies de crani, rampes a mar oberta, taurons despistats.

https://www.flickr.com/photos/mrlugosi/
bath (16 of 9) © Mr.lugosi, Creative Commons

No he pogut deixar de llegir, i això que la protagonista va i ve en els seus records però aconsegueix mantenir l’interés i la coherència del que ens està explicant, en cap moment ens perdem i això té mèrit. I el final és com la resta del llibre, cabró com un cop de puny a la boca de l’estómac.

Aquest llibre de la per mi desconeguda Eva Baltasar (desconeguda per mi, té una llarga trajectòria com a poetessa) ha estat tota una troballa, i s’anuncia com la primera part d’una trilogia, caldrà estar molt atent per quan surti la segona part Boulder, i la tercera Mamut. Podem estar davant d’un d’aquells llibres de que tothom en parlarà, i amb raó.