Els millors llibres de 2018

Ha estat un bon any, molt bon any, la xifra de llibres llegits ha superat els 80, i tot i que de tant en tant posi algun llibre a parir, en general sóc bo, i m’agraden els llibres.

Però seleccionar vol dir seleccionar, i això és fumut. He deixat fora llibres bons, fins i tot molt bons, he aconseguit una llista per sota de 20 i em sembla un éxit. Hi ha llibres molt bons que s’han quedat fora, això és així, he hagut de ser implacable per no tenir una llista immensa.

Aquests són els millors, amb tota la pena pels que no hi són, però si hagués de resumir a lo bèstia el que m’ha aportat el 2018 a nivell de lectura, aquests serien els escollits:

Els romanents / Víctor García Tur

Furtivos / Tom Franklin

Aglutinació / Joan Jordi Miralles

Els metecs / Pep Puig

En aquell cel brillen estels desconeguts / Stalker

La biblioteca fantasma / Jordi Masó Rahola

Permagel / Eva Baltasar

L’ofici / Serguei Dovlàtov

La terra prohibida. Volum II / Manuel de Pedrolo

Els dics / Irene Solà

Agostino / Alberto Moravia

Padre e hijo / Larry Brown

Exorcismes / Vicenç Pagès Jordà

Allò que vaig estimar / Siri Hustvedt

Aprendre a parlar amb les plantes / Marta Orriols

Dalva / Jim Harrison

Falten alguns, n’hi ha dos que m’ha costat horrors deixar fora (Quan la mort és la vida i la vida és la mort: per Nicolau Esnaola Segarra, de David Cordero Espín; i també En braços del pare, d’Àlvar Masllorens), i algun més que segur em deixo. Si voleu saber més d’aquests llibres teniu els enllaços.

Estudiant una mica més les xifres totals hi ha alguns autors que he repetit més d’un cop, els meu autor més reincident és Manuel de Pedrolo amb 5 llibres (que de fet haurien de ser 8 perquè un era triple i l’altre doble), no és mala manera de celebrar el seu centenari. Sobre això m’agradaria repetir un demanda: els seus Apòcrifs (4), i els seus Anònims (3) són pràcticament introbables i es mereixerien una reedició com la que ha fet Comanegra de la també introbable tetralogia La terra prohibida; i també una edició completa i ordenada del cicle Temps Obert (11 llibres) seria tot un detall. En total 18 llibres d’una producció de 128, però molt significativa de l’autor i que ara és o introbable o amb moltes dificultats com amb els diferents volums de Temps Obert. I també estaria molt i molt bé recuperar en una nova edicio els diaris dels seus darrers anys. Perquè encara que l’any Pedrolo hagi passat se l’ha de seguir recuperant, és de justícia!

I amb aquesta crida Pedroliana, fins l’any vinent!

 

Permagel / Eva Baltasar

El llibre comença i t’atrapa i et va arrossegant. No ens donem compte però el llibre ens agafa pel coll, ens tira contra el terra i aleshores comença a arrossegar-nos. No és un llibre per passar l’estona i ja, i tampoc és una protagonista que generi una gran empatia, això tampoc.

Però jo almenys no he pogut deixar de llegir. Un estil directe, de vidre (o de gel) com si fos natural per no interferir amb la història. Normalment els llibres que semblen escrits «fàcil» són els més difícils, i en aquest cas em torno a trobar amb un llibre petit que em reafirma en una de les meves dites: no us refieu dels llibres petits, mai.

I la protagonista? Doncs comença el llibre plantejant-se saltar des d’una bona alçada, i va jugant amb la idea d’altres maneres de suicidar-se, però no és només això del que ens parla.

La meva vida és un accident predicable, violador. No defineix la meva existència ontològicament sinó que l’ocupa com patrulles, s’hi fa forta i m’absolutitza. Autojustificada, em destrueix. Penso molt en el sexe, però també penso en alçades, en vies de tren, en Gillettes, navalles suïsses i ganivets de cuina, en barbitúrics, en piscines i en banyeres, en àcids, psicòpates, atracadors, banderes i semàfors vermells. Penso en autopistes, en direccions contràries, ponts elevats, testos que cauen, gossos rabiosos, serpents de cascavell. Penso molt en atacs terroristes, en errors mèdics, en xeringues plenes d’oxigen, esllavissades imprevistes, allaus provocades, avencs i pous amagats. Penso en ous caducats, en excés d’alcohol, en trampes de cérvol, rates nocturnes, graons esmussats, mines antigues, veïns tarats, bales perdudes, radiografies de crani, rampes a mar oberta, taurons despistats.

https://www.flickr.com/photos/mrlugosi/
bath (16 of 9) © Mr.lugosi, Creative Commons

No he pogut deixar de llegir, i això que la protagonista va i ve en els seus records però aconsegueix mantenir l’interés i la coherència del que ens està explicant, en cap moment ens perdem i això té mèrit. I el final és com la resta del llibre, cabró com un cop de puny a la boca de l’estómac.

Aquest llibre de la per mi desconeguda Eva Baltasar (desconeguda per mi, té una llarga trajectòria com a poetessa) ha estat tota una troballa, i s’anuncia com la primera part d’una trilogia, caldrà estar molt atent per quan surti la segona part Boulder, i la tercera Mamut. Podem estar davant d’un d’aquells llibres de que tothom en parlarà, i amb raó.