El soldat plantat / Emili Teixidor

Que consti que poso Emili Teixidor perquè aquest és el nom oficial, tot i que en el llibre que jo tinc el que apareix és un Teixidó(de fet és la mateixa edició que en la foto que apareix aquí, però amb nom mal posat a la coberta, que no a la portada), sembla que en edicions més modernes això es va canviar. És aquesta foto que teniu aquí al costat, el llibre va ser part del botí de la darrera edició de la Fira del llibre d’ocasió, un lloc del que me n’hauria de mantenir allunyat pel bé del meu matrimoni.

Tenim un poble i una guerra inconcreta, amb elements de la Guerra Civil i amb elements de la Segona Guerra Mundial (és un llibre de 1967, la inconcreció té una raó de ser).

Formaven un exèrcit secret, l’exèrcit de les ombres, i els caps portaven noms extraordinaris, fantàstics, o a vegades, noms de guerra, ferms, plens de rancúnia com una caixa carregada d’explosius. Tothom s’havia canviat el nom. Com si la guerra ho hagués trasbalsat tot, i el país no fos el mateix, ni la gent la mateixa, ho havien rebatejat tot: com si volguessin deixar els vells vestits de la derrota que havia permès l’ocupació d’aquella terra sempre independent, valenta, i els noms nous fossin un himne a la llibertat perduda, una nova pàtria que començava en les paraules.

El protagonista l’Andreu, veu trasbalsada la seva vida en un poble ocupat quan uns nanos escapen d’un tren de la mort i li demanen ajuda per arribar amb els rebels abans que els soldats que els estan buscant no els agafin.

Tenim un exèrcit d’ocupació que no importa gaire quin sigui i unes forces rebels que viuen a la muntanya, com uns maquis o partisans. I els nanos, un grup de nanos que mentre esperen amagats a ser rescatats pels rebels s’expliquen les seves històries, històries de persecució, gueto, camps de treball, fugida i en algun moment la caiguda en mans dels soldats. Un retall de la història d’Europa (tot i la inconcreció volguda) des del punt de vista d’uns nens. Un llibre molt recomanable, sí, és un llibre juvenil, però això no ha de fer enrere a ningú, no sé si és necessari remarcar-ho, em temo que sí.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Zdzisław_de_Ville.jpg