L’art de la ficció: sobre llegir i escriure / James Salter

Etiqueto també en aquest llibre Eduard Márquez, autor d’un próleg que m’ha semblat fantàstic i molt revelador de com entén Eduard Márquez això de “llegir i escriure”, d’una manera molt semblant a James Salter de qui n’és un gran admirador (crec que vaig començar a llegir Salter després de saber el que ell en pensava, una mica el que em va passar amb Charles Baxter a qui vaig arribar a través de Quim Monzó). He ressenyat un parell de llibres de Márquez (a la versió antiga del blog) però els he llegit tots, i també he ressenyat a Salter (dos llibres només L’última nit i Això és tot, m’he de posar amb Anys llum i Joc i distracció), i no he ressenyat a Charles Baxter (això ho he d’arreglar, potser amb una relectura) i sí a Quim Monzó, i potser que ja pari i em centri en el llibre.

No volia posar extractes d’aquest llibre, però la temptació és massa forta. Del pròleg em quedo amb la idea de Márquez de que cada cop es llegeix menys, i això és especialment dramàtic quan parlem d’aspirants a escriptors. Si no es llegeix no es pot escriure, no sé si ho diu, però sino ho dic jo. I les frases que trec del llibre doncs sí, les suscric.

https://www.flickr.com/photos/swan-t/
Reading ©Svante Adermark, Creative Commons.

Com més anys passen, més em costa sentir-me còmode i a gust durant gaire estona quan coincideixo amb persones que no llegeixen o que no han llegit mai. Per a mi la lectura és essencial. Si no llegeixen, és com si els faltés alguna cosa, amplitud referencial, sentit de la història, un punt en comú. Els llibres són contrasenyes.

© Cesc Llaverias.

Al començament pots escriure a qualsevol lloc, però per escriure has de fer servir el teu temps real, has d’escriure en comptes de viure. Has de donar moltes coses per rebre’n alguna a canvi. Només et tornen una part molt minsa del que dónes, però com a mínim és alguna cosa.

I això lliga amb una frase de Dovlàtov que estic per tatuar-me: O vius o escrius.

https://www.flickr.com/photos/dynphoto/
Lucky moments © Fred Veenkamp, Creative Commons.

Tot el que no s’escriu desapareix, a excepció d’alguns moments que perduren, d’algunes persones, d’alguns dies. Els animals moren, la casa es ven, els fills s’han fet grans, fins i tot la parella s’ha esvaït, i tanmateix queda aquest poema.

© Cesc Llaverias.

Per aquest llibre [parla d’Això és tot] vaig emplenar dues llibretes gruixudes, llibres de referència dividits en seccions que contenien detalls dels meus dietaris que em podrien ser útils: incidències meteorològiques, llocs, converses, cares, defuncions, amor, sexe, persones. Toda [primer títol d’Això és tot]. En vaig aprofitar menys d’una quarta part.

Un llibre molt curt, però una passada de llibre i que serveix per saber com afrontava això dels llibres en James Salter, un autor que val molt i molt la pena. Crec que ell i Márquez comparteixen la mania pel treball obsessiu, i que no es pugui dir mai dels seus llibres que no estan prou treballats. El llibre es llegeix en un moment, però cala.

https://www.flickr.com/photos/wolfgangkuhnle/
James Salter © Wolf Gang, Creative Commons.