Nota al marge: Roda de premsa de David Lagercrantz el dia 7 de setembre

David Lagercrantz és una de les estrelles presents a la Setmana del llibre en català, a més a més presenta el darrer dels seus llibres que continuen la saga Millennium creada pel desaparegut Stieg Larsson. Una saga amb xifres milionàries i una expectació a l’alçada. Aquestes són algunes de les coses que va dir a la roda de premsa:

El llibre sobre Zlatan Ibrahimović va esdevenir un èxit de vendes a Suècia, amb xifres de rècord, un llibre que va comprar molta gent que normalment no compra llibres. Gent que com Zlatan havien crescut en guetos o en barris poc afavorits. Amb això va pensar que potser era millor escriptor treballant amb històries d’altres. Al cap i a la fi el seu gran èxit va ser escriure una vida que no va haver d’inventar.
Li va arribar la proposta d’escriure el quart llibre de Millennium, de continuar la saga. Era una primícia i com a periodista estava entusiasmat, i just després va tenir molta por. La passió per la història i la por per fer un llibre que no complís les expectatives van ser el motor que van fer possible els tres llibres amb el gran final al darrer. Ara ha d’aturar-se i centrar-se en altres coses perquè si segueix amb Millennium caurà en la rutina.
Aquest tercer llibre (sisè de la saga) presenta la gran batalla final entre les dues germanes Lisbeth i Camilla, nèmesis una de l’altra. També es toca molt el tema de les fake news que poden acabar provocant violència i que molta gent, gent poderosa com per exemple Trump, fa servir pels seus interessos. La guerra sempre comença amb les paraules.
Stieg Larsson no va deixar notes o idees escrites sobre el quart llibre de la saga. És un mite que s’ha creat que no es correspon amb la realitat. David Lagercrantz va llegir a fons i vàries vegades els tres primers llibres i a partir d’aquí va intentar veure per on podrien anar els personatges si seguia les seves històries.
En aquest llibre hi ha una mena d’homenatge a Tom Wolfe i La foguera de les vanitats ja que intenta fer un retrat de la societat des del punt més baix fins al més alt. Es tractaria de la història que vincula el pidolaire que apareix molt amb el ministre suec de defensa. A més a més es retrata una realitat, la de la gent sense sostre, completament nova a Suècia. No hi havia vagabunds i gente sense llar abans, i d’uns anys ençà Estocolm n’està ple..
Lisbeth és un personatge completament revolucionari en la literatura. És una dona poc convencional tant la manera de pensar com sobretot d’actuar. No és pas un personatge subordinat al protagonista masculí, actua pel seu compte i en molts casos potser com ho faria un home.
Està treballant en el seu nou llibre, ja fora de la saga Millennium. Hi haurà dos protagonistes que seran personatges completament contraposats. Considera que ara, després del llibre sobre Zlatan i els tres de Millennium és millor escriptor que abans i se’n podrà sortir.
Es va haver de documentar sobre els hackers i per això va parlar amb un, en David Jacoby, per intentar que almenys aquesta part de les novel·les dos creïble. Va descobrir que hi ha tres tipus de hackers: blackhackers (dolents), greyhackers (aquí entraria la Lisbeth) i whitehackers que treballen per empreses protegint-les dels hackers com ells.
Va escriure el llibre en un ordinador sense connexió a internet, era una exigència de l’editorial per evitar el pirateig. De fet hi va haver algun intent, l’editorial rebia correus electrònics com si fossin de les editorials que tenien els drets en altres idiomes demanant que els enviessin el material per anar avançant feina. Eren correus que semblaven 100% reals i autèntics però que eren un intent de filtrar material.
Stieg Larsson és una inspiració per a d’altres escriptors pel seu llegat. Un llegat que no és únicament literari, és un llegat de consciència social, i d’importància del periodisme com a contrapoder.
Va afrontar les possibles crítiques que rebria el seu llibre amb una frase que li va dir Zlatan: «si t’escridassen és que ets important».
Els llibres poden salvar el món.

Podeu llegir les ressenyes als seus llibres de la saga Millennium: El que no et mata et fa més fort; L’home que perseguia la seva ombra; i La noia que va viure dues vegades.

La noia que va viure dues vegades / David Lagercrantz

Aquest llibre s’anuncia com el final de la saga, ja veurem en que queda això perquè mentre els llibres segueixin rendint dubto que decideixin deixar d’explotar-los. Sí, sembla que serà el darrer llibre signat per David Lagercrantz que s’havia compromés a fer 3 llibres, aquest punt sembla segur.

A mi els tres llibres d’Stieg Larsson em van agradar molt, el quart llibre (el primer de Lagercrantz) em va agradar menys però em va fer el pes, igual com el cinquè tot i que aquell ja una mica menys. Espero reconciliar-me amb la saga amb aquests sisè. El personatge de la Lisbeth Salander és refotudament bo i això ja predisposa amb ganes cap aquest llibre, tot i el seu canvi de look. A mi em costa deixar d’imaginar-la com a les pel·lis, què voleu que us digui.

https://www.flickr.com/photos/93075200@N08/
IMG_5218_P © Azur Cosplay Photography, Creative Commons.

La Lisbeth Salander era en una habitació d’hotel a la plaça del Manège de Moscou, asseguda davant de l’ordinador, observant com en Mikael sortia per la porta principal de Fiskargatan. No desprenia la seva energia habitual, sinó que semblava perdut, i la Lisbeth va sentir una fiblada que no va acabar de comprendre o, encara menys, no es va prendre el temps ni la molèstia d’analitzar. Es va limitar a alçar els ulls de l’ordinador i va mirar cap a la cúpula de vidre que s’elevava a l’altra banda de la finestra i que refulgia en una claror irisada.

Perquè tot i que ha deixat els piercings i ara vesteix més com una executiva la Lisbeth segueix sent ella. Viu per sota del radar perquè els seus enemics cada cop són més variats i poderosos, però el perill més gran és la seva germana Camilla.

https://www.flickr.com/photos/pedrosz/
Stockholm © Pedro Szekely, Creative Commons.

I a part tenim una altra història paral·lea que obre el llibre i és la que investiga en Mikael, amb alguna ajuda de la Lisbeth. És la mort d’un indigent, sembla un cas típic d’indocumentat alcoholitzat fins a la mort, un cas que comença a no ser estrany a la rica Suècia. Aquest home només tenia un paper amb el telèfon del Blomkvist, la forense que s’encarrega del cos el truca i comencen a investigar qui era aquest home i què tenia amb el ministre de defensa suec. Un ministre que per cert està rebent una allau d’atacs amb fakenews des de Rússia, justament des d’on opera Camilla.

https://www.flickr.com/photos/petralinks/
Red Square (5) ©Petra Links, Creative Commons.

Tant la Lisbeth com la Camilla es preparen per un enfrontament que es preveu definitiu. Mentrestant anem descobrint la identitat de l’indigent mort i anem descobrint coses de la Camilla-nena i com era la seva relació amb en Zala, el tirànic pare i una altra troballa de personatge.

https://www.flickr.com/photos/question_everything/
Lisbeth Salander lived on the top floor © Let Ideas Compete, Creative Commons.

No puc dir res més per no reventar la novel·la. Hi ha acció, un final trepidant i una història paral·lela que no aconsegueix captar la nostra atenció tant com el que fa la Lisbeth que, com en els altres llibres, s’erigeix en l’autèntica protagonista. Un llibre ideal pels fans de la saga, no tant per començar a entrar-hi tot i que entendreu tot l’argument perfectament, això sí ho tenen els llibres de la «segona trilogia» Millennium, es poden llegir independentment millor que la primera.

L’home que perseguia la seva ombra / David Lagercrantz

Agafar uns personatges aliens i fer-ne una novel·la no és una cosa de la que en sigui gaire partidari, però si m’oblido d’aquest prejudici la veritat és que vaig gaudir amb la continuació de les aventures de Lisbeth Salander escrites per David Lagercrantz a El que no et mata et fa més fort, i espero seguir passant-m’ho bé.

Tot i que la història cronològicament va després de El que no et mata… no cal haver-la llegit, aquesta història funciona de manera autònoma, obviament si coneixem alguns dels personatges en gaudirem més. Comencem amb  Lisbeth Salander en una presó de màxima seguretat on no hi falta res, ni la mafiosa reina de la presó ni els funcionaris entre corruptes i desmotivats o acollonits. Després de la darrera aventura Lisbeth ha estat condemnada a presó i ni tan sols s’hi ha resistit ni va voler apel·lar al judici.

https://www.flickr.com/photos/12359637@N03/
background2-8 copy 5 © Tori, Creative Commons.

Tenim en Mikael, i la revista Milleniumm, i el passat de Lisbeth amb unes ramificacions que arriben encara fins avui dia, si m’he de creure el llibre durant uns anys Suècia va ser com l’Alemanya nazi amb serveis secrets fent i desfent de mala manera i amb un tuf supremacista a sobre.

https://www.flickr.com/photos/actualitte/
David Lagercrantz – Millenium 4 rencontre à la Fnac 5 © ActuaLitté, Creative Commons.

La part dolenta? El llibre és molt lent per arrencar. Els altres llibres també, però en aquest m’ha carregat molt més, pràcticament 200 pàgines perquè comencin a passar coses. I quan comencen a passar tampoc se sap massa bé el què, triga en arrencar i triga en donar pistes de per on van les coses, que és una cosa que els tres primers llibres feien magistralment bé, dosificar la informació per mantenir-nos enganxats i intrigats alhora. No és gens fàcil fer-ho.

La benzina del llibre la subministren els personatges creats per Stieg Larsson, tot i que en van apareixent de nous que semblen prometedors. Aquest cinquè volum baixa una mica el llistó i és el més fluix de la sèrie, tot i això és un llibre entretingut amb uns personatges molt potents. Llàstima de l’arrencada això sí.

https://www.flickr.com/photos/stylisticflowz/
Roger and The Dragon 5 © Jeremiah, Creative Commons.

El que no et mata et fa més fort / David Lagercrantz

No sóc molt fan d’això d’agafar la feina o els personatges d’algú altre i tirar amb ells. El just hauria estat deixar que Salander, Blomkvist i tota la colla dormissin el son dels justos després de la mort d’Stieg Larsson. Però les novel·les del malaguanyat suec van tenir moltíssim èxit, i per tant estem parlant d’una pila de diners que només calia que algú es disposes a agafar. La parella de Larsson estava absolutament en contra però els hereus (pare i germà d’Stieg, coses de la llei sueca amb la gent que ni es casa ni s’inscriu com parella) volien aquesta morterada; bé crec que volien donar els beneficis a una revista (Expo) però no sé si acabarà passant o quedarà en intenció.
I qui escriure aquest llibre? Doncs David Lagercrantz, que té experiència com a periodista i presumiblement com a negre literari.
Fet aquest aclariment anem al llibre. I el primer que es veu és que sembla un llibre de Larsson, l’estil és molt semblant a les altres novel·les, lamentablement també és lent una mica massa lent. Però tenim històries misterioses, un nen autista, un grup de hackers rematadament bons, agències gubernamentals, i una hacker-psicòpata que a tots ens encanta, que comenci la festa.

Tot comença amb el que sembla un tema de pirateig informàtic. Pero de seguida s’hi barrega, un nen autista, un marit alcohòlic i maltractador, en Blomkvist, policies a qui els periodistes no agraden, criminals russos… tots els ingredients més o menys típics de les novel·les anteriors però ben combinats. Entenguem-nos, les novel·les anteriors no eren obres mestres, però estaven prou ben escrites i enganxaven, i el que se li demana a aquesta continuació és això, que no faci mal als ulls i que tracti raonablement bé personatges amb els que ens hem encarinyat. Té alguns defectes típics de Larsson, és lent, de vegades els punts alts de la novel·la els passa una mica massa ràpid i deixa moltes coses per tancar en les darreres pàgines, i no ho tanca tot, però això és un altre tema.

David Lagercrantz

Crec que quan Larsson va morir va deixar apunts o esbossos de les novel·les que havien de continuar la saga, hi ha qui parla de 7 en total, i possiblement aquesta 4a novel·la estigués molt planificada, així com algunes de les coses que es desenvoluparan en el futur. El tema de la germana de la Lisbeth, que s’apuntava al tercer llibre aquí es comença a explorar, i donarà de sí.
Així que un llibre que vaig començar amb certes reserves m’ha convençut, crec que Lagercrantz té ofici per conduir la saga almenys de manera digna i suposo que sí les vendes acompanyen tindrem més aventures d’en Blomkvist i la Lisbeth i l’Erika i la redacció de Millennium i la policia sueca. És una bona noticia, sí!