Els millors llibres de 2018

Ha estat un bon any, molt bon any, la xifra de llibres llegits ha superat els 80, i tot i que de tant en tant posi algun llibre a parir, en general sóc bo, i m’agraden els llibres.

Però seleccionar vol dir seleccionar, i això és fumut. He deixat fora llibres bons, fins i tot molt bons, he aconseguit una llista per sota de 20 i em sembla un éxit. Hi ha llibres molt bons que s’han quedat fora, això és així, he hagut de ser implacable per no tenir una llista immensa.

Aquests són els millors, amb tota la pena pels que no hi són, però si hagués de resumir a lo bèstia el que m’ha aportat el 2018 a nivell de lectura, aquests serien els escollits:

Els romanents / Víctor García Tur

Furtivos / Tom Franklin

Aglutinació / Joan Jordi Miralles

Els metecs / Pep Puig

En aquell cel brillen estels desconeguts / Stalker

La biblioteca fantasma / Jordi Masó Rahola

Permagel / Eva Baltasar

L’ofici / Serguei Dovlàtov

La terra prohibida. Volum II / Manuel de Pedrolo

Els dics / Irene Solà

Agostino / Alberto Moravia

Padre e hijo / Larry Brown

Exorcismes / Vicenç Pagès Jordà

Allò que vaig estimar / Siri Hustvedt

Aprendre a parlar amb les plantes / Marta Orriols

Dalva / Jim Harrison

Falten alguns, n’hi ha dos que m’ha costat horrors deixar fora (Quan la mort és la vida i la vida és la mort: per Nicolau Esnaola Segarra, de David Cordero Espín; i també En braços del pare, d’Àlvar Masllorens), i algun més que segur em deixo. Si voleu saber més d’aquests llibres teniu els enllaços.

Estudiant una mica més les xifres totals hi ha alguns autors que he repetit més d’un cop, els meu autor més reincident és Manuel de Pedrolo amb 5 llibres (que de fet haurien de ser 8 perquè un era triple i l’altre doble), no és mala manera de celebrar el seu centenari. Sobre això m’agradaria repetir un demanda: els seus Apòcrifs (4), i els seus Anònims (3) són pràcticament introbables i es mereixerien una reedició com la que ha fet Comanegra de la també introbable tetralogia La terra prohibida; i també una edició completa i ordenada del cicle Temps Obert (11 llibres) seria tot un detall. En total 18 llibres d’una producció de 128, però molt significativa de l’autor i que ara és o introbable o amb moltes dificultats com amb els diferents volums de Temps Obert. I també estaria molt i molt bé recuperar en una nova edicio els diaris dels seus darrers anys. Perquè encara que l’any Pedrolo hagi passat se l’ha de seguir recuperant, és de justícia!

I amb aquesta crida Pedroliana, fins l’any vinent!

 

Quan la mort és la vida i la vida és la mort : per Nicolau Esnaola Segarra / David Cordero Espín

Un llibre que m’agrada des de la primera pàgina. Té una bona combinació de mala llet i odi que cal sumar a molts renecs i molt poques manies a l’hora de posar-los. En les primeres 20 pàgines he perdut el compte de putos, malparits i demés. I això és bo, què dic bo, això és de puta mare collons!

A més a més el llibre és com una mena de confessió que ens fa Nicolau Esnaola Segarra, a qui tothom diu Nico.

Un exemple de l’estil de l’autor, i de la mala llet, i de ser políticament incorrecte, i divertit:

Em ve a la memòria aquell acudit que diu que un home va al metge a recollir unes proves i el facultatiu li recomana no menjar picant, deixar el tabac, res d’alcohol i el sexe ni tan sols per Internet. Llavors el tio se’l mira amb cara de resignació i li pregunta: i amb això vostè creu que viuré més temps doctor? I l’altre li respon: no, ni de conya, però se li farà de llarg… Doncs això precisament em refereixo, per què collons hauria de desitjar arribar als noranta si a partir dels seixanta no puc fumar-me un bon cigar, beure uns cigalons després de fotre’m unes costelletes de xai amb un cabàs d’allioli i cardar com si en tingués vint amb una tia que els tingués realment.

https://www.flickr.com/photos/tomhead/
Georgia’s Spanish Easter Party © Tom Head, Creative Commons.

O el bar del Paco, aquí explica com es van conèixer, a la sala d’espera del CAP:

Ens vàrem posar a xerrar de tot i de res i ens va sobtar com tots dos coincidíem també en el motiu d’aquella inusual entrevista con el vampiro: un cap de setmana fent el víking. La conversa va anar pujant de to fins a convertir-se en una crítica ferotge a la vida en sí mateixa i en una apologia de l'»ara o mai», així és que a la fi ens vam engrescar i vam decidir desestimar l’ajuda facultativa i marxar plegats a fer unes copes i després de putes.

https://www.flickr.com/photos/httpoldmaisonblogspotcom/
prostitute © Charles LeBlanc, Creative Commons.

Amb això us feu una idea, aquests fragments són perfectament representatius del to i l’estil.

Però, sempre hi ha d’haver un però, el llibre perd pistonada quan apareix la trama. No us l’explicaré, és un pèl estranya però està molt ben portada. El problema és que el llibre es centra en això i les animalades, les sortides de to, l’humor negre i corrossiu… tot això queda en un segon terme. Va sortint, a batzegades, de tant en tant, però costa.

https://www.flickr.com/photos/26349479@N07/
The All-Seeing Eye © adrian8_8, Creative Commons.

El llibre no perd múscul, però es fa més… no sé com dir-ne, seriós no seria la paraula… diguem que agafa un to menys canalla i ja posa velocitat de creuer. Un llibre entretingut i divertit, que per mi va una mica de més a menys i que necessitaria un cos de lletra una mica menys assassí per facilitar una lectura més còmoda.

http://www.llegeixbarcelona.net/archives/28623
Foto treta d’aquí, no es menciona autor.