Lectura fácil / Cristina Morales

Anem amb la guanyadora del 36è Premi Herralde de novel·la 2018. La veritat és que Los combatientes em va decebre, així que no em poso a llegir aquesta novel·la amb la millor disposició possible.

No és el mateix, aquí està tot molt millor, però potser no suficientment millor. Tenim a 4 persones convivint juntes amb diferents nivells de discapacitat i a més a més les xaladures pròpies de cadascuna (a més a més de la discapacitat, s’entén). Viuen en un pis tutelat a la Barceloneta i la seva tasca és integrar-se a la societat i demostrar que poden viure independentment sense que la societat feixista els hi controli i censuri absolutament tot el que fan o poden fer o deixen de fer. Tot això entre sessions de control, sessions judicials, novel·les per whatsapp, classes de dansa inclusiva (o integral), discussions sobre la independència de Catalunya entre anarquistes i cupaires i reunions en ateneus llibertaris on es planifiquen okupacions.

Sembla molta teca, i el problema és que és molta teca, 420 pàgines de lletra apretada en un estil dens, de vegades massa dens. La història està bé i té detalls bons i graciosos, però costa arribar a la història.

La part negativa és aquesta densitat, també és una història que avança amb massa lentitud. I és aquesta lentitud i densitat el que em fa desistir a la pàgina 308. Això és una castanya on les parts entretingudes passen sobretot al principi i on cada cop més la novel·la s’enfonsa en un marasme sense gaire sentit, s’emporten la palma algunes reunions en ateneus que m’han fet perdre la paciència i sobretot les classes de dansa descrites fins al detall de manera exasperant. Potser algun expert en dansa en gaudeixi, però a mi m’ha semblat una llauna inaguantable que no aporta gaire res a l’argument. Tinc la sensació de que a aquesta novel·la li sobren la meitat de les pàgines com a mínim. No és entretinguda, no passa bé, té coses bones però no sobreviuen a la lluita amb tota la resta.

Darrerament com més reconeixements té una novel·la pitjor acaba resultant, no sé si extreure’n conclusions.

Los combatientes / Cristina Morales

Sí, lo seu seria anar directament a Lectura fácil de la mateixa autora i que ha guanyat un dels premis que respecto, el Herralde, però sóc així i he preferit començar per aquí, però tinc el Lectura fácil a la lleixa.

Sóc així i potser això no és bo. Hi ha llibres que sí i llibres que no, i aquest és clarament un llibre que no. Té molt més d’experiment que de llibre minímament entretingut o interessant o de bon llegir o alguna cosa. No li poso l’etiqueta d’EVITAR perquè almenys és curt i té alguns passatges que tenen certa gràcia. 117 pàgines que em podria haver estalviat, un trajecte en tren cap a casa i un altre de casa a la feina. 117 pàgines és el marge que li donaré a Lectura fàcil perquè em convenci que val la pena seguir llegint. A més de Dolent de vegades sóc venjatiu.