Érase un río / Bonnie Jo Campbell

Els contes de Bonnie Jo Campbell recollits a Desguace americano em van agradar molt, però sóc més de novel·les i l’autora de Kalamazoo ara fa una novel·la, un llibre que agafo amb moltíssimes ganes.

Els rius són elements importants a la ruralia dels Estats Units, frontera, aigua, desaigüe, pesca i medi de transport. Si pensem en rius i llibres americans Huckleberry Finn és el primer que surt, però si venim una mica més cap aquí recordo la presència del riu en el conte que donava títol al fantàstic llibre Furtivos de Tom Franklin (senyors de Dirty Works, publiquin més d’aquest autor, coi!).

El principi del llibre m’ha recordat molt i bé (m’ha recordat un llibre que em va agradar molt, doble jackpot!) a Winter’s Bone, i això sol ja m’anima i em fa veure amb tota la lògica del món una violació a una menor i uns germans que es parteixen la boca a trompades (per la violació o pel que sigui) i que no es parlin tot i estar a ribes oposades del riu. Unes relacions familiars peculiars i marcades per una barreja d’amor i odi i una mena de pertinença animal, a la protagonista li preguntaran si ha estat criada per llops, perquè ens fem una idea.

https://www.flickr.com/photos/boston_public_library/
Deer hunting at Lac Chapelle © Boston Public Library, Creative Commons.

I la protagonista, Margo, una tiradora excel·lent que caça més cèrvols dels que poden menjar o vendre, també fa servir l’escopeta per disparar contra una part molt concreta de l’anatomia de Cal (el tiet que l’ha violat) per «igualar el marcador». I això en només 50 pàgines!

https://www.flickr.com/photos/kplarchives/
AW025 «View on the Kalamazoo River» © Kalamazoo Public Library Historical Photographs, Creative Commons. Domini públic.

El riu, la gent que s’hi troba en la seva mena de fugida a la recerca de la mare que se’n va anar quan ella era petita. Només es va desplaçar una cinquantena de quilòmetres riu amunt, un món de diferència. Realment els desplaçaments són contradictoris i molts pocs quilómetres semblen planetes o galàxies de diferència, com si tothom tingués clara quina és la seva part de riu i no se’n mogués. La gent que coneix li ofereix refugi, però res és de franc. I ella és una noia jove, maca i a qui agraden els nois, això fa que sembli que salta d’un llit a un altre, però és força més complicat.

Solía gustarle estar desnuda o casi desnuda cerca del río, al menos cuando hacía calor, pero ahora quería cubrir todo su cuerpo igual que Annie Oakley. Margo tenía la sensación de que su cuerpo,recién reesculpido, tenía un poder que debía mantener en secreto. Se puso ropa interior limpia, una camiseta de cuello alto y los otros vaqueros.

Tot i ser una tiradora excel·lent és una noia de quinze anys, no té res a fer en força bruta contra un home fet i dret, això li queda molt clar, per desgràcia. El tema dels germans i la noia i la violació és recorrent, sobretot al principi. Però no patiu, Margo no és una víctima i sempre que rep ja comença a planejar la venjança.

https://www.flickr.com/photos/91591049@N00/
1965 Marlin 336 Rifle Advertisement Sports Afield September 1965 © SenseiAlan, Creative Commons.

És complicat no recordar el riu de Twain, el viatge de Margo va fent etapes pel riu, establint-se en diferents llocs fins que alguna cosa la força a moure’s, un home, un assassinat…

—¿Por qué estabas ahí fuera, en la lluvia? —susurró él.

Por la forma en que preguntaba, daba la impresión de que los problemas se podían debatir y solucionar, que nada era tan tremendo como pudiera parecer. Aún no podía contestarle, pero pensó en contarle algo, algo interesante —quizá que una vez había visto a una garza volar hacia el nido con una serpiente—, pero entonces él querría hablar más y ahora ella deseaba estar en silencio con él. Quería conocer su pecho terso, sus costillas, sus sólidos hombros, su cuello delicado. Esos brazos no podían sujetarla contra su voluntad, no podían obligarla a quedarse donde no quería. Ante un hombre como Michael, una chica podía resistirse y pelear en lugar de tener que huir. Con él solo haría lo que quisiera hacer. La lámpara de queroseno al otro lado del río perdió intensidad, varios minutos antes de parpadear y apagarse.

—¿Qué es lo que tanto te da miedo de esa cabaña?

—No me da miedo nada —susurró ella.

Aunque era mentira, le gustó decirlo.

Només es sent ella mateixa prop d’un riu, amb un curs d’aigua a tocar i tota la natura salvatge que hi ha. El món del riu Stark i Kalamazoo amb les seves poques fàbriques i poques perspectives més enllà de dur una vida semisalvatge. Un lloc que va ser llar dels indis i on té una revelació sobre quin és el seu animal esperit.

https://www.flickr.com/photos/biodivlibrary/
n46_w1150 © Biodiversity Heritage Library, Creative Commons. Domini públic.

Un món petit que té molt ben apamat i on sorprenentment està més segura i protegida que en altres llocs. Allà una noia que sap disparar sempre tindrà la manera de fer-se respectar. El trajecte la porta seguint sempre el riu, direcció a sa mare, però com en els bons viatges el realment important no és el destí, és el que es va trobant.

Margo no podía dejar de mirarlo. Era completamente absurdo, como un hechizo que no pudiera romper. Ella era consciente de que esa era la forma en que las mujeres se buscaban la ruina. Una mujer se encontraba bien, buscándose techo y comida, y entonces aparecía un tipo que empezaba a tocarla y a peinarla. Empezaba a atravesarla una especie de corriente eléctrica, y entonces pensaba que había encontrado un caladero único en todo el mundo. Si una chica se iba con un tipo así, no era de extrañar que de repente abandonara la búsqueda de su madre o perdiera el rumbo de su vida.

https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Bonniejocampbell.jpg
Bonnie Jo Campbell

Un llibre molt però que molt recomanable, i un personatge femení en la millor tradició de personatges femenins, no és comparsa de ningú, no es deixa trepitjar i s’ha adaptat tant bé al medi que tenim dubtes de si se’n sortirà a fora. I amb una habilitat amb el fusell que la fa doblement perillosa. Una troballa de llibre i un retrat de l’america profunda molt en la línia dels llibres de Dirty Works. Un petit afegit, si com jo us heu llegit abans Desguace americano el principi del llibre us sonarà moltíssim, aquest Érase un río parteix d’una de les històries que hi ha en aquell recull, ho he vist a la nota final.

I vaig aprofitar que Bonnie Jo venia al festival BCNegra 2020 per fer un mica de fan i aconseguir una foto, una dedicatòria i parlar una mica de res amb ella que es va mostrar encantadora i em va dir que hi ha una peli que arribarà en no gaire temps a les pantalles basada en el llibre. I també que té més llibres escrits i publicats en anglès i que es qüestió que els de Dirty Works s’hi posin.

Gent de Dirty: primer avís.

D’esquerra a dreta: Bonnie Jo Campbell, Senyor Dolent.

I ara sí, deixo aquesta entrada ja.

Desguace americano / Bonnie Jo Campbell

El catàleg de Dirty Works estava format únicament per homes, fins que va arribar ella, Bonnie Jo Campbell , l’autora nascuda a Kalamazoo (quin nom més xulo per una ciutat) per retratar el Michigan rural. Potser no sigui un lloc que ens agradi, però de ben segur serà interessant.

I sí, els contes em porten a un entorn que em sona, és l’entorn dels contes de Franklin, de Pollock,de Brown i de Woodrell. Un entorn rural, allunyat de les ciutats amb gent perduda i desesperada que aprofita cases d’estiueig d’altres per preparar meta i així podem observar les diferències entre els que hi estiuegen i els que s’hi colen a «cuinar».

La hija ha vivido más de trece años sin tener que pasar ni una noche con la cómoda colocada contra la puerta de la habitación para impedir que entren los amigos de su madre. Nunca nadie le ha quemado la cara con un cigarrillo y ella nunca se ha quemado los brazos con cigarrillos para recordarse lo mucho que duele. La hija nadadora nunca ha intentado inyectarse con una aguja rota, nunca ha estado recluida en un reformatorio ni en el baño mugriento de un apartamento abandonado en un sótano, nunca ha pasado una noche entera temblando de manera incontrolable en el asiento trasero de un coche. La hija nunca ha roto una ventana para colarse en la casa de otra gente, nunca ha deseado algo hasta el punto de hacer cualquier cosa con tres hombres, desconocidos, para conseguirlo.

https://www.flickr.com/photos/donaldjudge/
68 Vyssi Brod foursome 19.8.07.jpg © Donald Judge, Creative Commons.

O gent que es prepara per l’efecte 2000 com si esperessin l’apocalipsi, en més d’un conte, es veu que als Estats Units rurals aquesta febrada va ser forta.

Mack y sus colegas paramilitares no eran, ni mucho menos, los únicos alarmistas tocapelotas que había en el pueblo esos días. Susan tenía pedidos de equipamiento de supervivencia para ejecutivos desasosegados de la empresa de celulosa, dos concejales y, la semana pasada, el mismo vicedirector del colegio con el que acababa de hablar —a lo mejor tenía que devolverle la llamada y amenazar con cancelar su pedido de propano, una fuente de energía ligera y supereficiente, si expulsaba a Josh—. Todos esos hombres creían que llegaba la gran hecatombe y tenían la presuntuosidad de pensar que, si planeaban las cosas con inteligencia y compraban las máquinas necesarias, sobrevivirían, apiñados en sus sótanos u oteando el horizonte desde sus torres de vigilancia.

https://www.flickr.com/photos/dvids/
US service members compete in an international machine gun match during AASAM 2012 [Image 18 of 18] @ NOPA © DVIDSHUB, Creative Commons.
El consum és una constant, alcohol, i sobretot meta, o tot alhora, i opiacis també, per què no?

Ahora se daba cuenta de que el whisky había sido un error. Ya no bebería más whisky… Bebería cerveza. La cerveza le hidrataría, como la hidroterapia. Sacó un cigarrillo del paquete de la encimera, pero no había cerillas a la vista, y la sola idea de encender un fuego de la cocina y acercarse a la llama le parecía inconcebible.

Com els personatges de tot aquest rural noir estem parlant de gent que no ho ha tingut gens fàcil. Les seves vides poden incloure presó, sanatoris, clíniques de rehabilitació (però normalment no perquè són cares), experiència militar…

Harold llevaba cuatro años felizmente casado con Trisha, pese a las ocasionales borracheras nocturnas y lloreras de su mujer, que se habían vuelto más frecuentes desde la guerra de Irak, donde se encontraba su hermano en su tercera misión. Una noche, el día que una tormenta dejó veinte centímetros de nieve en su zona de Michigan, Harold estaba tumbado en la cama leyendo un libro de jardinería.

https://www.flickr.com/photos/hugo90/
Grocery Shoppers © JOHN LLOYD, Creative Commons.

Un tros de llibre, tot un llibre dirty i una excel·lent carta de presentació d’aquesta autora de la que vull llegir alguna cosa més.