Hurra / Ben Brooks

Li estic començant a agafar certa tírria a aquest autor, els seus llibres em van agradar però encara estic esperant que faci el seu gran llibre, crec que la capacitat la té, una altra cosa és que s’hi posi.
En començar a llegir he tingut la sensació que ara sí, per fi. Una curiositat és que el llibre (per ara) no està publicat en anglès, com a mínim és un gest valent per part de Blackie Books l’atrevir-se amb ell. En principi aquest llibre (segons l’editorial) tanca la seva trilogia adolescent, no ho tinc massa clar.

El llibre comença amb el suicidi d’Ellen, germana de Daniel el narrador, que torna a Gloucester des de Londres per estar amb la família en aquests moment, el seu germà Adam, la seva mare i el seu pare que sembla decidit a voler viure en una tenda de campanya al jardí.

Hurra por los otros días. Hurra por dormir hasta tarde, las cervezas para desayunar y los universos paralelos donde todo es un poco mejor.
Se hecha los trajes al hombro y se dirige hacia las escaleras mecánicas. Adam se saca una pastilla de codeína del bolsillo de la camisa, se la traga y chasquea los dedos. La mañana del entierro de mi abuelo nos repartimos sus pastillas a partes iguales. Eso fue hace un año. Se murió por haber estado vivo durante demasiado tiempo y también por culpa del ron. Yo me aferro a la idea de que moriré devorado por un mamífero parecido al yeti que aún no ha sido descubierto. Eso o contraeré alguna enfermedad aredicada hace tiempo en el mundo occidental. Viruela, peste bubónica, polio. Internet produce hipocondría, No conozco a una sola persona que no crea que tiene cáncer.

The Sarfend Massive – April 2010 – Southend Girls on the Rampage © Gareth Williams, Creative Commons.

Y per què s’ha suicidat Ellen amb els seus amb prou feines setze anys? Hi ha rumors que corre un video d’ella, després de prendre una d’aquelles drogues que anul·len la voluntat. Els dos germans tiraran d’aquest fil per intentar treure’n l’entrellat. Però el tema «detectivesc» és una excusa per seguir retratant el món de Daniel i del propi Ben Brooks

Foto treta d’aquí, no es menciona autor.

Quince minutos después, le confieso a Kayleigh casi todo, incluido lo siguiente: mi amor infinito por cada centímetro de su cuerpo, nuestra investigación en curso sobre las ciscunstancias que rodearon la muerte de Ellen y cómo debieron sentirse los últimos dos dodos.
Lo hacemos pero no porque nos apetezca tener sexo, sino por hacer algo con lo que ocupar el tiempo.
Mi erección desaparece. Nada cambia. Es como tener solo vino para beber tras despertarte con una resaca que te hace sentir como si hubieras pasado tres días en el desierto.

A poc a poc les investigacions dels germans, a base d’amenaces i violència, van conduint cap a alguna cosa. Acaben trobant al nano que li va donar la droga a sa germana, i li roben uns quants milers de lliures, amb això els dos germans acompanyats de Saskia (de qui Dan es penja absolutament) fugiran per Europa amb les cendres de sa germana, París, Berlín (on es troben amb el seu pare biològic) i al final Barcelona, la Barcelona típica dels turistes i el parc d’atraccions del Tibidabo.

El parque es viejo, se cae a pedazos y está lleno de colas de niños y de los adultos que los crearon. Una vuelta en el barco pirata es suficiente para saber que es inútil intentar subir en otras atracciones. Adam vomita encima de un extraño, de él y de mí. Vomito en mi boca y me lo trago.
Encontramos el bar, compramos cerveza y nos la bebemos tras una barandilla endeble que nos separa de toda Barcelona. Esta montaña es un eslabón de la cadena que mantiene la ciudad en cuarentena frente al mar. Parece de mentira, como la representación con legos de una princesa angelical. El sol ya ha empezado a descender y los pájaros de la tarde buscan atención.
-Voy a vomitar- dice Adam.
-Hazlo a un lado.

Tibidabo © Noemí Galera, Creative Commons.

Allò sembla una fugida tot i que no ho és, deixen enrera els seus problemes, la seva família disfuncional i el buit per la mort de sa germana, són coses que no els persegueixen, per això per més que se n’allunyin no se n’escapen, són ells mateixos. I amb això el llibre ja estaria.
Dels llibres llegits fins al moment de Ben Brooks aquest em sembla de llarg el més rodó, i a més a més és un autor interessant perquè cobreix un nínxol que s’explica poc. Hi ha pocs autors anglesos (exclosos els originaris d’antigues colònies) que narrin el que és ser anglès i de classe baixa, no hi ha escriptors d’aquests, o són de classe alta i de Londres o són immigrants, per això autors com Ben Brooks (o Caitlin Moran quan fa novel·les) són importants, expliquen un relat que ens falta i que ens ensenya que Anglaterra no és perfecte, ni de lluny.

Lolito / Ben Brooks

Segon llibre en molt poc temps de Ben Brooks, per res en concret però em va semblar que Fes-te gran tenia un plantejament original i divertit, i en una connexió neuronal molt i molt estranya em va recordar aquest altre llibre, coses meves.

I aquest llibre recorda molt, moltíssim a l’altre, de fet el protagonista podria ser el mateix. Protagonista adolescent, un món que no entén, i unes relacions amb les noies que no acaben de sortir bé, i amb els pares es suporta, com tants i tants adolescents.

El que sí he trobat és que en aquest llibre els secundaris están millor definits, però passen menys coses, i el llibre cap a la part final decau una mica, el que seria un crescendo acaba de manera una mica desconcertant amb una continuació que a mi m’ha semblat poc creible i que no venia gaire a tomb de res, així en general. Interessant, entretingut, original, en definitiva cada cop escriu millor tot i que el llibre no m’hagi entusiasmat gaire perquè en aquest no hi havia el factor sorpresa de l’altre llibres. Ben Brooks encara no ha fet el seu llibre rodó, caldrà estar atents per quan surti.

Fes-te gran / Ben Brooks

Novel·la adolescent (l’adolescència cada cop dura més) sobre en Jasper, un noi de classe mitja d’un suburbi anglès, i les seves circumstàncies, festes, amics de l’institut, noies, ligues, la seva família, el seu padrastre. Tot relativament normal si no fos perquè la seva amiga Tenaya té tot de talls als braços, creu que el seu padrastre és un assassí i una companya d’institut a qui quasi no coneixia es suicida després que un noi grabés imatges d’ella amb un bat i una webcam i les fes córrer. Entre tot això en Jasper afronta el darrer any d’institut sense tenir gens clar què fer amb la seva vida que de moment consisteix en quedar amb els seus amics i passar l’estona drogant-se i follant, o més o menys que les coses ni tan sols a aquella edat són tan fàcils.
El llibre està prou bé, és molt àgil i no té pràcticament cap moment de baixada, i un portagonista una mica odiòs que això sempre ajuda. Tinc un altre llibre d’aquest autor a la lleixa de llibres per llegir, a veure si es confirma la bona impressió d’aquest.