Sigue, como si estuvieras viva / Rafael Fernández

Crec que he llegit quasi tots els llibres de Rafael Fernández (i aquí més entrades al blog antic), a aquestes alçades ja un gurú de l’autoedició (no perquè prediqui, que ho fa, sino perquè s’autoedita des de fa una pila d’anys). Un autor inclassificable, molt bo, molt visceral i molt (però molt) animal. Una bèstia parda que cap editorial s’atreveix a publicar i que ara intenta treure el cap per amazon. No sé si aquesta ressenya servirà de gaire, som-hi doncs!

El llibre comença sense manies com un putu cop de puny que ens estaborneix i ens deixa preguntant-nos: què coi està passant?

Son las siete de la mañana en tu triste ciudad. Tienes que levantarte para ir a la cocina de ese bar en el que trabajas. Odias ese trabajo. Te lo conseguí yo. No sabes que tu peor enemigo, cada noche, te besa, seduce y vacía su semen en tu interior tratando de dejarte embarazada para atarte aún más a esta infravida que estoy construyendo para ti. No sospechas quién soy. Cada día que abres ojos te sientes mal, desgraciada. No sabes el porqué. Se supone que, a tus veintiséis años, eres una buena chica, tienes la cabeza bien amueblada, eres responsable, haces todo lo que hay que hacer… salvo haber abandonado tus estudios universitarios (a los que planeas regresar más adelante, cuando yo consiga una plaza de bombero), tienes un trabajo bien pagado (realmente no está bien pagado, pero es a lo que la basura humana está acostumbrada) y me tienes a mí: un novio guapísimo, responsable, que te adora (ja, ja, ja). Tienes hasta a Gustavo, ese perrito asqueroso al que amas. Spoiler: Gustavo va a morir. No lo sabes: cada día le doy una cucharadita de matarratas. Quiero que muera lentamente. Quiero que seas testigo de como se le va la vida poco a poco.

No puc dir gaire de l’argument per no estripar-ho tot. Sí puc dir que heu de superar el fàstic que poden fer les primeres línies, tot té un sentit i cal que seguiu endavant.

https://musicoomph.com/
A Little Girl Playing Guitar Outdoors © Gavin Whitner, Creative Commons.

I bé, les peces van encaixant de manera esfereïdora i no es pot deixar de llegir. És un llibre molt curt, unes 70 pàgines, es llegeix en res però sobretot per aquest no poder parar de llegir. Si voleu un exemple de lectura àgil i addictiva aquest és perfecte. Cal comprar-lo per amazon, la casa del mal, aquest és l’enllaç.

Prostituto de extraterrestres / Rafael Fernández

Darrer llibre de Rafael Fernández, també conegut com Ezcritor. Aquest no és un llibre que et sedueixi, t’agafa pels collons i t’arrossega. A mida que anava llegint les opcions es reduien a dues: o el Rafa és un escriptor collonut o està molt malalt i molt fatal de lo seu… tampoc són opcions excloents.
La història de Mierda, Pedo, Merchi, Paca Rosa (sí, heu llegit bé), David… no hi ha bons, tots són exemples d’éssers humans despreciables, ni com a menjar per gossos servirien (en cas de que sentissim apreci pels animals). Però no són simplement dolents, o no del tot. Hi ha les seves circumstàncies.
Mierda està en un matrimoni que sent com una presó, Pedo també, Merchi està fatal des que un dofí la va violar (a mi no em pregunteu), Paca Rosa ha aconseguit ser presentadora de televisió com ens podem imaginar, i David era un policia normal fins que va decidir montar un petit imperi de prostitutes i… per què seguir?
No és un llibre per tothom. Els personatges són odiosos i tota la narració és en primera persona, o sigui que tindreu homofòbia, masclisme, misoginia, clasisme, racisme i pràcticament qualsevol cosa que us pogueu imaginar per retorçada que sigui, per ofensiva que resulti. No es pot dir allò de que els personatges eren bons i el món els va convertir en el que són, no del tot, ells ja eren dolents abans, però no tant, les circumstàcies són les que han disparat això, tots som dolents, però hi ha qui decideix deixar anar a la bèstia…
Com que ja m’he llegit tots els seus llibres (excepte un d’infantil perquè vaig fatal de temps) puc posar-me en plan erudit i situar aquest llibre dins la seva obra. No és un dels llibres protagonitzats pel seu alter ego Sigmundo (les seves aventures de moment van acabar a El comedor de coños), és un llibre de ficció del tot, no basat en la seva vida. Per tant seria una mica com Un bebé o Los alucinantes viajes en el tiempo de los EEUU, escriure partint de la propia experiència és una cosa, posar-se a inventar sense aquesta base (o sense aquesta base tan clara) té mèrit, i aconseguir una novel·la que no es caigui és una tasca difícil, i se’n surt, se’n surt molt bé.
Fa anys que Rafa s’autoedita, cansat de rebre negatives de les editorials o que li demanessin treure les fotos i afluixar una mica en tot el tema de coses ofensives, s’ha llençat a la piscina i ha aconseguit sortir-se’n i vendre els seus llibres, llibres 100% lliures i salvatges, a un preu ajustat i te’ls envia i te’ls dedica, i per cert, el trobareu aquest Sant Jordi a la parada d’Alibri a Rambla de Catalunya 20 (BCN), de 8 a 9 del vespre (o de 20:00 a 21:00h, com preferiu).

Lizzie / Patricia Muñiz

Chloé, Lizzie, Brigitte. Al voltant d’aquestes tres protagonistes orbita tota la història. Una història que fa honor al subtítol (potser un subtítol que dóna massa pistes): La estudiante que vendió sus bragas y acabó convertida en obra de arte.
Entrem en un món peculiar, el dels fetitxistes que compren roba on-line, roba que porten noies que es van despullant a mida que es tanquen les subhastes sobre les diferents peces.
Brigitte és l’estrella que va de baixada, mig desapareguda, com aquelles actrius del porno que desapareixen i potser anys després tornen com actrius més convencionals. A Lizzie que la gent pugui pagar per roba vella amb l’única condició que la porti posada i se la vagi treient davant d’una webcam li sembla una manera extremadament fàcil de guanyar diners. Chloé és periodista, mig becaria, periodista artística, i està investigant tot aquest moviment, on hi ha molt d’art, art viu, representació, ideals de bellesa, secrets inconfesables, tota una sèrie de coses que fan de l’art, art.
Brigitte, Chloé i Lizzie, però també Sylvain, o els clients com Ojazos, Jeminguey, Capitán Smith… tot plegat conflueix quan Turner Davies convoca a les dues muses, per preparar una exposició. La idea és fer unes fotos, uns videos, muntar-ho… però l’exposició acaba sent Lizzie, completament transformada en el personatge.
Quin efecte té posar una pantalla per mig en tot el que fem? Un dels efectes és com de desdoblament, ens convertim en alguna cosa a observar, una cosa que provocará reaccions, si ho fem bé ens

convertirem en art. Però aquestes obres d’art respiren, estan vives, tenen anhels, pors, projectes… no acaba de quedar clar si han triat aquesta opció o hi han quedat atrapades, per saber-ne més l’haureu de llegir.

Pot semblar molt complex, però l’argument es segueix molt bé gràcies a capítols curts que fan que en tot moment no ens perdem res. No és el primer llibre que ressenyo de Patricia Muñiz, però sí el primer que s’autoedita, el podeu trobar a amazon, tant per kindle com en format físic. No pot posar-ho més fàcil perquè us feu amb aquest molt recomanable llibre.

El peor amigo del mundo / Rafael Fernández

El darrer llibre de Rafael Fernández «Ezcritor» és en certa manera el primer. Tot i que té un parell de llibres 100% ficció (Un bebé i Los alucinantes viajes en el tiempo de los EEUU) els llibres de més èxit serien els que conformen la Sèrie Sigmundo, el seu ater ego, llibres bastant-molt autobiogràfics, concretament els llibre serien: Diarios secretos de sexo y libertad, 20 polvos (recentment millorat en una edició especial) i El comedor de coños, i prou, bé les aventures continuaran en el futur, però calia explicar més coses de Sigmundo, com va arribar a ser qui és, i això s’explica en aquest llibre, en aquesta prequela.
Si us heu llegit els altres llibres de la sèrie aquest té la virtud de fer-los millors, és un bon llibre, però la perspectiva que aporta sobre la resta de la sèrie és fantàstica. Sé que és una manera estranya de parlar d’un llibre però és el que jo vaig sentir mentre el llegia, aquest llibre feia millor la Trilogia Sigmundo (ara ya tetralogia i el que ens queda); si sou dels que no heu llegit res us aconsello començar per aquest llibre, aquí l’autor us explica com comprar els seus llibres, doneu-vos pressa que se li esgoten! I us confesso que us tinc una mica d’enveja, poder llegir els seus llibres, en ordre i sense haver d’esperar que els vagi publicant, d’una tacada…
Parlem una mica del llibre, aquest llibre explica la infància de Sig, la mort de la seva mare (no és un espòiler) i com la seva vida a partir d’aquell moment va anar de mal en pitjor. És un llibre terriblement trist, i molt dur, tant dur que costa de creure que se n’hagi sortit. Tots sabem que hi ha més llibres, però si només llegís aquest sense saber dels altres jo apostaria a que el pobre protagonista acaba esquarterat en una maleta, a la presó, en un manicomi o en una combinació de les tres opcions. Explicar més coses ja sí seria caure en l’espòiler, pararé aquí.
Si us heu llegit els altres llibres aquest us donarà una nova perspectiva, els farà millors, i si no aquí podeu començar amb aquest autor. Aquest llibre a més té un avantatge sobre els altres, aquest sí és pot llegir al metro ja que no té fotos (bé una foto d’un cul sí, comparat amb els altres llibres això no és res), i és un llibre «diferent», ideal per regalar aquests dies.

Una amante complaciente / Xavier Àgueda

Ressenya doble aquí i al meu blog, en català i en castellà.

Per motius tan obvis com interessats no deixaré de defensar l’autoedició, i poder ressenyar coses autoeditades m’encanta, com és aquest cas.

En el llibre l’autor Xavier Àgueda deixa de banda els còmics que l’han fet famós per parlar-nos de… còmics! Els còmics, com va començar a dibuixar-los i les peripècies que ha viscut gràcies a ells. Salons de diferents tipus, portades «reials», presentacions en clubs de sado (100% verídic), contractes no-remunerats com a col·laborador en premsa, etc.
Els beneficis materials que l’autor treu d’aquesta afició seva són pràcticament nuls, i aleshores sorgeix la pregunta: per què ho fa?
Ell diu que això dels còmics per ell és com «una amante complaciente» que no li exigeix res ni el coarta ni li critica, simplement s’hi entrega perquè sí i llestos, amb aquesta alegria, és la seva explicació, és tan bona com la de qualsevol, i molt més elaborada que la meva quan em pregunten per què escric (perquè m’ho passo teta!).
El seu còmic El Listo, poques línies, minimalisme i mala llet, l’ha portat a tot d’anècdotes que són les que apareixen al llibre, a qualsevol que algun cop hagi sommiat amb la fama de l’autor de còmic aquest llibre li pot anar bé, com un bany de realitat, com una puta teràpia de xoc de realitat.
Em quedo amb dues anècdotes (més ja seria spoiler). Un saló on pràcticament tots els assistents eren autors, i clar tothom esperava que algú comprés un fanzine perquè la roda comences a girar i girar. El meu pas per la FLIA de fa un any i escaig va ser una mica això també.
I quan un amic li comenta que no entén com sent professor té tants problemes per parlar en públic: «no té res a veure, els meus alumnes mai no m’escolten».
A la venda el 12 de desembre!