Volt / Alan Heathcock

Amb aquest llibre enllesteixo tots els llibres de Dirty Works que ja tenen un temps, els més nous també me’ls aniré llegint, però més endavant.

És un tros de llibre i a mida que el vaig llegint em surten connexions amb altres autors, no només altres autors «dirty» (que això encara seria normal), també altres tan llunyans (però tan actuals) com el William Faulkner de Llum d’agost (o fins i tot la pel·lícula París, Texas) o Les palmeres salvatges (amb la seva inundació). Tot i tractar-se de contes hi ha com un cert sentit d’unitat, són contes independents però anem llegint i veiem que el conjunt és més que la suma de les parts.

És un entorn rural, dur i cruel i on el sentimentalisme és un luxe que la majoria no es poden permetre, tampoc sembla que ho vulguin, que ja s’han acostumat a que les coses siguin com són, una mena de fatalisme zen si voleu.

https://www.flickr.com/photos/70251312@N00/
July 15, 1909 — Flooded street, after cloudburst in Jackson, Michigan — real photo postcard. © Wystan, Creative Commons.

Una prosa seca, elemental, que dóna la informació que ha de donar, sense més voltes de compte. Al primer conte es ventila la mort del fill del protagonista en un accident amb una economia de medis que fa feredat, dubtem si ha passat o no per com hi passa de ràpid, com si fos qualsevol cosa. Tots els contes són molt bons, a mi se m’ha fet una mica costerut el de La hija però ho perdono amb les petites obres mestres que són Los renacidos i Voltio. Sobretot Voltio que dóna títol al llibre, el pobre de Krafton, una apagada que els deixa a les fosques, i una sheriff que ja coneixem vagant per un paisatge que té moltíssim de Faulkner. Un llibre dirty, sense cap mena de dubte.