La carpeta és blava / Adrià Pujol

Ja m’havia llegit un llibre d’aquest autor i hem va agradar, però ara no és el cas.

Sóc un lector fàcil, però no tolero que m’avorreixin, i les més de 100 pàgines que he llegit han sigut això. Una dissertació o assaig mig disfressat de diàleg sobre “collonar”. No tinc res contra els assaigs, excepte si me’ls colen com si fossin una novel·la. He acabat sospitant que el llibre és una gran collonada (en el sentit que dóna l’autor al terme) dirigida contra el lector. A més a més en aquest simulacre de diàleg els dos participants s’estan posant fins a peix fregit, patates al caliu, torrades amb allioli i vi negre, el que augmenta l’eloqüència de l’orador i la paciència de l’escoltador… però jo estic sobri mecagonlaputa!

O sigui que passo al llibre següent.

Alteracions / Adrià Pujol

Hi ha gent que quan descobreix un autor s’hi llença a llegir tot el que troba, jo també ho faig però darrerament ho faig amb les editorials, sóc un rarot, ho sé. I repeteixo amb un llibre de Males Herbes després del molt bon record que em va deixar aquest.
Aquí ens trobem amb alguns contes i una nouvelle, o un conte de 70 pàgines, aquesta nouvelle ha començat molt bé però s’ha anat desinflant, almenys pel meu gust, m’esperava un retrat del mundillo cultural català i sobretot tot són les neures del protagonista, que també està bé, amb un gir final que potser no acabava de fer falta, ni remata ni arregla.
El primer conte Aprofitats i curiosos m’ha semblat magistral, i mira que variacions i conyes amb el Quixot se n’han fet per avorrir, però aquest conte ho clava i m’ha tret més d’un somriure.
I també molt destacable Dos contes i un embrió; i Finestres passant és brillant només amb una pàgina com té.

Definitivament, m’agradaria que aquest autor s’atrevís amb una novel·la.