El vigilant / Peter Terrin

És un llibre en el que costa entrar, força, però si resistim ens començarà a intrigar i abans de donar-nos compte estarem hipnotitzats per la prosa de Peter Terrin, tant simple aparentment; i no hi ha res més difícil que escriure fàcil.
I el llibre costa de llegir, i és lent, i això per desgràcia no és només al començament. No és un llibre per tots els públics.
I de què tracta? De dos vigilants, en el pàrquing d’un edifici en una societat lleugerament futurista, un món del que se’ns explica massa poc i sempre sota el prima dels vigilants, que estan absorvits per fer la seva feina el millor possible, cosa que creuen que els permetrà ascendir a l’elit dels vigilants, vigilar una casa particular de gent rica, metres i metres de jardí, cases tan protegides que ningú s’atreveix a assaltar, vigilants equipats amb el millor en seguretat i autoritzats per disparar a matar als intrusos o als que ho intentin.
Però de cop tots els residents de l’edifici marxen i no tornen, l’aprovisionament per part de l’empresa de seguretat s’espais cada cop més i arriba un nou vigilant. Després de la foto hi ha els espòilers, llibre que m’ha costat, però que és una lectura diferent, això sí.

Amb el tercer vigilant el nivell de paranoia dels vigilants es dispara del tot, molt, moltíssim, en comparació Kafka era un moderat. Però a partir d’allà la història cada cop s’entén menys, els residents se’n van sense que sapiguem perquè, però queda un o no? I queda una treballadora de la llar, per què? I al final hi ha una mort que al final sembla que tampoc ho és, o sí, i seguiem sense saber què coi ha passat per produir l’exode dels residents. No em sembla malament que quedin preguntes per respondre, però queden massa, sumades a la complicació de la part final del llibre, tot plegat fa que costi molt treure en clar què coi ha passat. M’esperava un llibre més rodó.