La batuda de les roques / David Garcia Prats

Aquest llibre no el trobareu a les llibreries, heu d’anar a Amazon que és el camí que cada cop més autors emprenen cansats de com funciona el món editorial. Al pas que anem segurament jo acabaré fent el mateix, però això no va de parlar de mi.

En aquest llibre «viurem» tot un any a muntanya, entre el 1955 i el 1956. Una vida que ja era dura de per sí, i que encara va empitjorar quan les preses i l’electrificació de la zona va obligar a la gent a traslladar-se per deixar el poble de sempre summergir-se. Va ser una arribada brusca de progrés, i també de diners, i de noves formes de vida, el rumor de marxar a ciutat per fer diners que no depenguessin de les collites i els ramats. Tot això en un entorn que es resisteixen a marxar, amb llegendes i misteris que perviuen encara fins avui.

Sobre una roca plana, al mig de la bassa, la va veure. Nua, estirada i amb una cama flexionada i el peu sota el genoll de l’altra. Va aturar-se, no volia espantar-la ni que pensés que li volia fer cap mal. Va prendre consciència de la corona entre els dits, com la que li subjectava enrere la cabellera. Va esperar, paralitzat, incapaç de moure ni un múscul. Va pensar a recular i tornar per on havia vingut, però amb l’aigua fins als genolls i hipnotitzat amb el que veia, no podia fer res més que restar quiet.

free © Chiara Stevani, Creative Commons.

Tenim els personatges principals que giren al voltant d’una família, però sobretot els dos bessos (idèntics però completament antagònics) el Lluís i el Marcel. Al voltant d’ells orbita la família que ha de canviar de casa per la pujada de les aigües del pantà, i un estil de vida que no dóna per gaire més enllà de la terra. Però es poden guanyar diners amb el contraban, i cap aquí tirarà Marcel, un mala peça que sembla estar en guerra permanent amb absolutament tot i tothom.

Tenim més personatges, la Josefa, germana gran dels bessons i que no hi és tota, la Delfina, la publilla i vídua des que el tractor va passar damunt les cames del seu marit després d’una discussió amb el Marcel, la Pilara amb els pares emigrats a França (o això ens diuen), la Jana que podríem prendre per una encantària

Serà el triangle Lluís-Jana-Marcel el que farà que la situació es desbordi com les aigües del pantà. I una història soterrada que anirà deixant anar coses aquí i allà fins que al final ens enterarem de tot. Sobretot de com el Vell Orestes (el patriarca) va aprofitar la guerra per comprar a preu de saldo una gravera que seria essencial per la construcció del pantà, i aquí els pares de la Pilara just després de la guerra van jugar un essencial i tràgic paper, una mica l’inici de tot plegat.

L’arribada de la carretera, com una serp ondulant, representava el final d’una època que sempre s’havia mantingut inalterada des de molt temps enrere. Fins aleshores sempre s’havia viscut del bestiar i del que donava la terra. Els pares, els avis, els besavis, que també va conèixer, tots, havien dedicat la seua vida a la terra i a les ovelles, i havien mort esllomats pel treball dur del camp. Amb la carretera es va passar a viure dels diners i, per trobar-los, la gent s’havia de moure, així va ser com la vall es va omplir de soroll, ciment i treballadors.

Runes del monestir de Santa Maria de Lavaix al pantà d’Escales a l’Alta Ribagorça, Catalunya. © Efrainlarrea, Creative Commons.

L’electrificació i pantanització del Pirineu va tenir sobretot dues etapes, una als anys vint i una altra als quaranta-cinquanta, construccions en llocs difícil i extrems, i petits pobles que veien multiplicar la seva població, com una flamarada perquè la majoria de treballadors van marxar quan van acabar les obres. Aquest teló de fons, aquesta història del Pirineu entrant de cop al segle XX també la trobareu molt ben explicada al llibre Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona.

En el llibre hi ha vàries constants. Una és el temps que s’acaba per marxar del poble, amb el pantà ja fet és qüestió de temps, de poc temps, que s’ompli i Aulet quedi sota les aigües. El destí de tot plegat sembla dependre d’aquest moment que obligarà al trasllat, com si fos la fi de tot plegat. I el tema del Marcel, que ha heredat el terrible caràcter del patriarca i a més a més de fer la seva guerra vol acabar el que el pare va començar…

Vilanova de Sau. Old church of Sant Romà de Sau, submerged under the waters of Sau reservoir. 11th Century and later additions © Josep Bracons, Creative Commons.

Suposo que ara us fareu la pregunta: val la pena entrar a Amazon i donar-li diners al monstre per aconseguir el llibre? Depén. Crec que amb el resum que he fet us podeu fer una idea de si l’argument un agradarà o no. Resolt això el llibre de David Garcia Prats està ben escrit i ben editat, i la lectura que al principi m’ha costat un pèl de seguida arrenca i la història ens transporta, i a mi m’ha costat deixar anar el llibre a partir d’aquest moment. És un llibre que us recomano si us interessa mínimament el tema muntanyenc-històric-rural, però hi ha molt més, o molt menys, històries humanes que sempre són petites però que mouen muntanyes, o en aquest cas mars d’aigua dolça. Atreviu-vos-hi!

(Visited 79 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *