La musa fingida / Max Besora

L’anterior llibre de Max Besora ja m’havia semblat una gamberrada d’allò més divertida, així que agafo aquest llibre amb una bona disposició, amb ganes de passar-ho bé.

Comencem amb uns textos que prescindeixen completament de puntuació, són complicats de seguir però ja ens posen en el to gamberro que crec és l’adient per llegir aquesta novel·la. Perquè això és el que llegirem, pur pulp gamberro i desmadrat on res és excessiu. Té una certa tendència a la dispersió, i una credibilitat molt baixa, tot i així és enormement divertit.

Daring Crime Cases. Vol. 2, no. 6 (August–September 1943) / Daring Crime Cases, vol. 2, no 6 (août-septembre 1943) © BiblioArchives / LibraryArchives, Creative Commons.

El propi autor apareix en un parell de moments del llibre en un es troba amb un crític/escriptor/jurat de premis/tertulià molt famós a nivell comarcal que li diu el que opina del llibre que estem llegint.

ei però si aquí no parles pas de cap musa només parles de violència extrema sense cap mena de sentit parles sobre coses realment fastigoses històries de pervertits violadors masclisme i assassins estàs

malalt del cap o què em diu ell a més no saps ni escriure sembles analfabet per què no escrius una literatura que agradi a tothom sobre la postguerra o una família de classe mitjana-alta que és lo que es porta encara guanyaries fama i algun premi

95a Weird Tales Nov-1935 May-2009 Girasol Collectibles Pulp Magazine Reprint Cover by Margaret Brundage Includes The Hand of Wrath by E. Hoffmann Price © Will Hart, Creative Commons.

També li dóna consells per fer carrera, una mena de decàleg del que no és aquest llibre:

[…] el que hauria de fer per ser un escriptor d’èxit i guanyar premis és

1 ferllibres domesticats que agradin a tothom

2 sortir a la tv ràdio o qualsevol altre mitjà cada dia i somriure molt

3 tenir molts contactes en el món literari

4 fer-se autopropaganda a les xarxes socials cada dia

5 tenir un cognom il·lustre d’algun avantpassat adinerat i viure del cuento

6 ser un llepaculs professional i quedar bé amb tothom

7 tots els anteriors punts a la vegada

Aquest fragment és el més seriós de tot el llibre. De vegades la sàtira permet llençar càrregues de profunditat. Però anem una mica més al llibre, què hi trobareu? Excés, en tots els sentits, tant que la trama en sí perd tota rellevància en el cúmul de despropòsits que llegirem. És un llibre per riure, per destensar, per passar-sho bé i per fer una botifarra a tots els que aposten per una cultura seriosa (avorrida) en un pedestal al que només es pot reverenciar, doncs no, cultura també és això!

A sobre m’han entrat ganes de llegir els primers llibres de Max Besora, això és molt bona senyal.

(Visited 17 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *