Àlbum d’un pessimista / Alphonse Rabbe

Estrena tant d’autor (no he llegit res d’Alphonse Rabbe) , com d’editorial perquè tampoc he llegit res del catàleg (per ara format per dos llibres) d’Edicions Avantsala.

Una maner ràpida i bèstia de definir aquest llibre seria dir-ne que fa una raonadíssima apologia del suicidi. Però això seria quedar-nos amb un titular. Sí, fa apologia del suicidi, l’autor es va acabar suicidant. En el llibre hi ha una serena reflexió, sobre el tema, i el tema no és tant el suicidi com la mort que és inevitable i reivindicació del suicidi com un acte de llibertat, de dignitat. Com una decisió que es pot defensar de manera serena, admetent que el suicidi també pot ser una solució desesperada.

La mort és un bon pastor, car no perd mai ningú del seu ramat.

© Cesc Llaverias

Alphonse Rabbe tenia sífilis, i aquesta malaltia el va anar desfigurant a mida que l’anava matant, el va fer aïllar-se cada cop més.

Cal que escrigui les meves Ultime Lettere. Si tot home, havent sentit i pensat molt, morint abans de la degradació de les seves facultats per l’edat, deixés així el seu Testament filosòfic, és a dir, una professió de fe sincera i agosarada, escrita sobre la fusta del taüt, hi hauria més veritats reconegudes i sostretes a l’imperi de l’estupidesa i de la menyspreable opinió del vulgar.

Encara he d’executar aquest propòsit per d’altres motius: hi ha pel món alguns homes interessants que he tingut per amics; vull que sàpiguen com he acabat. Desitjo fins i tot que els indiferents, és a dir, la massa del públic per a qui seré l’objecte d’una conversa de deu minuts (suposició potser exagerada), sàpiga, per poc cas que jo faci de l’opinió del gran nombre, que no he sigut covard. I que la mesura de les meves preocupacions era atapeïda quan nous mals han vingut a fer-la vessar. Que no he fet sinó utilitzar amb tranquil·litat i dignitat el privilegi, que tothom obté de la natura, de disposar de si mateix.

Això és tot el que m’interessa encara d’aquest cantó de la tomba: més enllà hi ha totes les meves esperances, si és que hi ha lloc.

Un llibre fúnebre i depriment? Doncs en realitat no, de debó: no. El llibre no és una festa de llum i color, tampoc, és situa en un terreny estrany, poc explorat. Aquesta defensa i racionalitat del fer de morir-se, de voler i decidir morir-se, en realitat és un cant a la vida. La vida és fantàstica, i ho és perquè s’acaba, l’únic que és etern és el buit, el no-res. Ell no demana que ningú es suicidi, reclama la llibertat de fer-ho ell, disposar de la pròpia vida. Una vida que ell sentia que cada cop tenia menys de vida pels estralls de la malaltia.

Opium Party © Tyler Bell, Creative Commons.

Quan em miro m’estremeixo. De veritat soc jo? Quina mà ha solcat en la meva cara aquestes traces esgarrifoses?

En què s’ha tornat aquest front on respirava el candor de la meva ànima quan encara era pura? Aquests ulls que esglaien, aquests ulls mutilats, expressaven antany o els desitjos d’un cor que només tenia esperances, sense pena, o les voluptuoses meditacions serioses d’un esperit lliure encara de vergonyoses cadenes.

El somriure de la benevolència els animava sempre que es posaven sobre algun dels meus iguals. Ara les meves mirades aventurades, i tristament esquerpes, diuen a tots: he viscut, he sofert, us he conegut i vull morir.

Amb aquestes ganes de morir trobo que fa una defensa de la vida, de la vida que valgui la pena ser viscuda, la vida en plenitud. Aquesta plenitud, aquesta dignitat, això és subjectiu i quan ell va considerar que això ha estava va prendre la via ràpida, la sífilis també l’hauria acabat matant (en aquell moment era incurable). Aquest llibre recull pràcticament tot el que va escriure Alphonse Rabbe més enllà de múltiples articles periodístics dedicats sobretot a la història i l’art.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Album_d%27un_pessimiste_(1836),_Alphonse_Rabbe.png

Aquest àlbum esdevé, en les seves pròpies paraules, un testament filosòfic d’una figura potser modesta, però que va tractar com ningú un tema controvertit. Llibre molt interessant, i esperançador sobre el catàleg d’aquesta editorial.

(Visited 17 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *