Regreso a la tierra / Jim Harrison

La veritat és que Dalva em va agradar molt, prou com per intentar-ho amb un altre llibre de Jim Harrison.

Un autor que costa una mica emparentar amb algun altre, però si ho hagués de fer amb algú seria amb Cormac McCarthy, un escriptor que retrata un oest real i allunyat dels tòpics però configurat pel seu pes, i pel de la seva història, sovint cruel i terrible. De fet el pes en l’imaginari col·lectiu dels westerns i la ficció és tan bèstia que pràcticament no en sabem res d’aquella zona, ni de la seva història.

En fin, Flower me sacudió el cerebro como uno de los muchos sonajeros que colgaban de las vigas de su choza alquitranada. Para ganarse la vida limpiaba las cabañas y hacía la colada de los veraneantes, vendía pasteles de frutos del bosque, recogía hierbas que se parecían al ginseng y se ganaba un buen dinero. En invierno ponía trampas, y según mi padre lo hacía muy bien. No cobraba nada del estado, el condado o el gobierno federal, porque no quería firmar ningún papel. Su abuelo había perdido muchas tierras firmando contratos de explotación maderera con empresas de blancos. Su abuelo no sabía leer, y le hicieron firmar contratos de ventas disimuladamente; después le echaron de su tierra en Trenary. Estas cosas pasaban en aquella época por culpa de hombres perversos y su avaricia con el dinero.

A través d’un moribund anem recuperant la història de la seva família, que no deixa de ser la història dels Estats Units. Una família amb una afició per repetir noms que ho fa tot plegat una mica confús, almenys a mi és la impressió que em dóna.

Estem en la zona d’Estats Units que limita amb Canadà i amb el llac Superior, i a Canadà ser indi encara que sigui en part (fins a un 50% em sembla) mereix ser considerat Primer Ciutadà, i això està bé. Tot i que històricament el tractament de Canadà als indis americans no ha estat gaire modèlic tot i ser millor que el dels seus veïns del sud (el llibre Enterrad mi corazón en Wounded Knee us pot il·lustrar sobre el tema).

https://www.flickr.com/photos/justinvrba/
Icebergs on Lake Superior © Justin Vrba, Creative Commons.

Tenim 4 parts, cadascuna narrada per diferents personatges Donald (la mort del qual fa d’eix de tota la resta), K, David i Cynthia. Habitants del nord, amb sang nadiua, tot un tema molt complex i que aquí es tracta més enllà de tòpics, no en profunditat (és un tema molt extens) però sí amb cert criteri, em sembla a mi. També sembla ser un tema recorrent en l’obra de Jim Harrison.

La semana pasada recibí una bonita carta de Fred desde Hawai. Contenía un fascinante párrafo sobre todas las sensaciones que puede provocar la muerte de un ser querido en los que quedan. Citaba a un filósofo japonés, cuyo nombre ahora no recuerdo: «No cambiar la realidad para ajustarla al yo». Le enseñé la carta a Clare, que se enfadó y se fue. Finalmente, reconoció que cree que su padre fallecido se ha convertido en oso. A mí me parece una locura, por mucho que sepa que se trata de una creencia chippewa. Creo que pasaba tanto tiempo en las llanuras de Yellow Dog porque buscaba a su padre en la forma de un oso. Los dos solían ir a pescar a las Yellow Dog cuando íbamos a visitar a Clarene, en Marquette. No se lo dije a Clare, pero la verdad es que me sentí aliviada cuando empezó la temporada de hibernación de los osos.

https://www.flickr.com/photos/rosiejuliet/
grizzly success and flying salmon roe © marneejill, Creative Commons.

El llibre m’ha anat convencent a mida que he anat avançant. La veritat és que m’ha costat una mica entrar-hi, però això pot tenir més a veure amb la situació que estem patint ara més que no pas amb el llibre en sí. Abans he parlat de Cormac com un autor que es pot emparentar amb Harrison, però a mida que anava llegint un altre nom em sortia: Bonnie Jo Campbell. La connexió o el coneixement del medi, aquesta mena de comunió amb la natura dels indis americans m’ha recordat molt a Margo (Érase un río), que no és india però que també sent aquesta comunió amb un medi (el riu) que sap que li proveirà menjar sempre que el tracti amb cert respecte. Una connexió força evident em sembla. Entre aquest llibre i Dalva ho tinc complicat, són llibres molt diferents i qualsevol dels dos serà una entrada fantàstica al món de Jim Harrison.

(Visited 2 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *