Eugeni Oneguin / Aleksandr Puixkin

Cal llegir els clàssics, sempre, i si a més a més estan editats amb aquest respecte cap a l’original i cap al lector encara més. Puixkin és el pare de la literatura russa que tots tenim al cap quan parlem de literatura russa, per tant no és un nom que es pugui deixar escapar.

No en faré un resum, ni en posaré extractes, no m’atreveixo. Sí admetre que en saber que era una novel·la en vers i traduïda també en vers… em va canviar la cara i vaig estar a punt de desistir, però no ho vaig fer, i va ser un encert.

Si teniu alguna idea sobre «novel·la en vers» oblideu-la, és llegeix sorprenentment bé i narrativament és molt fluïda. Ara podria parlar de clàssics que han assolit la qualitat d’il·legibles pels lectors d’avui en dia, però no, aquest no és ni molt menys el cas. I a més a més passen coses, a poc que busqueu podeu trobar resums de l’argument.

flickr.com/photos/plushev/
Pushkin © Alexander Plushev, Creative Commons.

Un llibre per assaborir un clàssic, per llegir amb calma i per rellegir de tant en tant, perquè és relativament curt i no la típica novel·la russa de més de 1000 pàgines. Jo l’he llegit i l’he deixat ben a mà, tinc la impressió que serà un llibre que a poc que pugui hi aniré tornant. A més a més és un treball de traducció i edició que farà que aquesta sigui l’edició en català d’Eugeni Oneguin més o menys definitiva. Esteu avisats.

(Visited 3 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *