La por del porter davant del penal / Peter Handke

Més llibres de Handke, aquest amb un títol futbolístic que és una troballa. Tot i que crec que futbolísticament qui té por d’un penal és el que el xuta, el porter no té res a perdre, el davanter ha de marcar, si marca és el normal i si el porter l’atura serà un heroi.

Però anem al llibre. La veritat és que entrar-hi costa molt. L’estil és àrid, telegràfic a estones, i amb una objectivitat que fins i tot fa mal. El protagonista sembla tenir cada cop menys sentiments, tampoc va sobrat d’empatia. Es mou en un món de persones soles, perdudes i que si poden fins i tot es rebutjen, es repel·leixen. D’aquesta manera la seva isolació passa desapercebuda. Però és un llibre que costa, en tenir poques pàgines podia passar per un llibre lleuger, però no, de fet l’altre llibre que en vaig llegir ja anava per aquí, brevetat com a sinònim de concisió, no de lleugeresa.

El funcionari explicà que, així que veia un objecte, com és ara una màquina de rentar, de seguida en demanava el preu i que, quan després tornava a veure l’objecte, per exemple una màquina de rentar de la mateixa sèrie, el reconeixia no pas per les seves característiques externes, és a dir, una màquina de rentar, no pels seus botons de programes de rentat, sinó només pel que aquell objecte, digue, la màquina de rentar, costava a primera vista, és a dir, pel seu preu. Es fixava amb precisió en el preu i d’aquesta manera reconeixia directament qualsevol objecte. I si l’objecte no valia res?, demanà Bloch. Ell no en volia saber res, d’objectes sense valor comercial, contestà el funcionari, almenys en la pràctica professional.

https://www.flickr.com/photos/nishwater/
bad pricing © Mark Jenkins, Creative Commons.

A nivell purament argumental hi ha un acomiadament, una relació, un assassinat i una fugida… però tot amb la mateixa fredor, amb aquesta falta de perquè i de sentiment. En aquest cas entenc que el que compta sobretot és el com, una cosa que demana llegir en versió original però el meu alemany no dóna per això ni de lluny.

Tot el que veia era literalment xocant. Les imatges no se’t presentaven naturalment, sinó com si haguessin estat fetes expressament per a tu. Quan les miraves, et saltaven literalment als ulls. «Com tocs d’atenció», pensà Bloch. Com ordres! Quan aclucava els ulls i tornava a mirar al cap d’una estona, tot apareixia literalment modificat. Els sectors que hom veia semblaven llampeguejar i tremolar de les vores.

https://www.flickr.com/photos/beger/
Sparkling Water Drops © Steve Beger, Creative Commons.

Quan llegeixo un autor per primer cop el primer llibre em dóna una idea però és amb el segon que la confirmo. Però en aquest cas això no és així, és un autor interessant, difícil, però no acabo de tenir clar si és o no és un autor per mi.

(Visited 14 times, 1 visits today)

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *