El hogar eterno / William Gay

Un nou llibre de la factoria Dirty Works, tota una garantia, no fallen mai.

Tornem a tenir entorn rural, gent que no està per hòsties, destil·ladors d’alcohol il·legal… Tota una sèrie d’elements que comencen a ser una marca de la casa dels llibres Dirty, però que no per sabuts deixen de ser agradables, a més de representar una diferència amb molts dels llibres que es publiquen, una diferència feta a base de visceralitat, de vida i de càstig i de tot alhora també.

Recorda molt a Knockemstiff, o als ambients del pobles on Larry Brown situa les seves novel·les com Padre e hijo. Un entorn rural amb gent castigada i molt extrema en el que fa, perquè no els ha quedat altre remei que endurir-se. Una mostra del que dic:

No mostraba el menor interés por nada que sucediera en las páginas de un libro, en la radio, en Francia o en Washington D.C. Nada que no fuese inmediatamente aplicable a la vida cotidiana. Si no podías comértelo, follártelo o despedazarlo para alimentar el fuego de la estufa, no era de ninguna utilidad, eso es lo que dictaminó Oliver en cierta ocasión haciendo gala de un humor amargo.

https://www.flickr.com/photos/tevescosta/
Iron stove © Cahroi, Creative Commons.

Potser el llibre peca de posar massa gent a l’argument i al principi costa una mica de distingir-los (almenys a mi, potser sóc jo), però a poc a poc es va confirmant com el protagonista el jove Winer, amb una mare que no treballa i que li està al damunt, un pare que va marxar (o això diuen), feines esparses, una excavació abandonada… res li surt bé fins que comença a treballar com a fuster i a més a més hi ha la noia Amber Rose, que tothom prenia per puta però resulta que no, encara no almenys, el seu «pare adoptiu» té plans per ella.

Amber Rose se tendía somnolienta al sol, protegiéndose la cara con un brazo. Él estudiaba su cuerpo casi de forma encubierta, la simetría de sus pezones, el oscuro y enigmático vértice donde se unían sus muslos. Le separaba el pelo negro y ensortijado con los dedos, se inclinaba y la besaba allí abajo, ella se revolvía adormecida contra su boca. Un ligero sabor salado, de mares distantes. Y otro sabor más, algo elemental, primario, ignoto. Iba delineando con la lengua las complejidades de su sexo, alzaba la cara para estudiar el enigma que anidaba en su interior. Ella parecía frágil y vulnerable, herida por la vida en el instante mismo de la concepción con el arma definitiva, aquella fórmula que la hería una y otra vez con la fuerza de un hachazo.

https://www.flickr.com/photos/allkindsofnew/
Praia © Harold Navarro, Creative Commons.

La noia ho canvia tot, el seu amor i tenir-ho tot en contra, especialment un cacic que sembla tret d’una peli de sèrie B. L’enfrontament final és inevitable, tot i que potser tindrà protagonistes inesperats perquè en aquell cul de món estomacar-se i ocasionalment matar-se semblen l’esport nacional.

Un llibre recomanable que va guanyant a mida que s’avança, com si s’anés treient per de sobre a cada pàgina.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *