Testament / Joaquim Carbó

M’agraden els llibres de Joaquim Carbó i he alguns dels seus llibres per adults, ara que sembla que es comencen a revaloritzar de manera merescuda. Aquest és el seu darrer llibre, sembla que en tot el sentit de la paraula està plantejat com una mena final (començant per títol) d’una llarga carrera literària.

La trama funciona amb l’excusa d’un vell escriptor que li deixa llegir a un jove, que ha acollit a casa seva, carpetes i textos i idees per novel·les a mig fer. Coses que no ha enllestit i que ja veu que no tindrà temps, ni possiblement energia, per entomar i treure’n alguna cosa acabada.

El fil conductor és això. La lectura del jove d’aquests textos, en alguns casos plens d’anotacions de l’autor sobre com hauria d’anar la història o què hi falta… I també anotacions que va fent el jove en llegir-los i sobretot la valoració que en fa després. És una manera d’aprofitar coses, un ciment per armar un tot més consistent que les històries soltes que en formen part.

https://www.flickr.com/photos/kelt/
Kivetített király #2 © Ádám Szedlák. Creative Commons.

Tenim una història sobre castratti, una altra sobre les classes més o menys intel·lectuals durant els anys 60-70 (una mica d’esquerres però sense passar-se) i una ucronia sobre una guerra civil on la república guanya. Tot això amb principis, o idees, fragments, esbossos de personatges, etc. Està bé, però la història més extensa, i que pràcticament va del principi al final (la va llegint a trossos i molts cops intercalada) és La vorera, i és absolutament magistral.

https://www.flickr.com/photos/boklm/
Barcelona © Nicolas Vigier. Creative Commons.

Un tros de vorera on coexisteixen la parada de l’autobús, un caixer amb tres persones que hi passen la nit, un bar amb un lloro renegaire, un forn de pa i tots els veïns i veïnes que en algun moment del dia passen per allà, amb les seves cabòries i problemes i ànsies i coses. Sabrem les seves històries i anirem saltant d’un a un altre sense parar i juraria que sense repetir, i en surten un munt. Sublim.

https://www.flickr.com/photos/santi_llobet/
Cathy y Rachel © Santi LLobet. Creative Commons.

El llibre em provoca sensacions contradictòries. Per un banda crec que l’autor aprofita l’argúcia del personatge que dóna a llegir coses «a mig fer» per colar-nos a nosaltres els lectors coses «a mig fer». Però per altra banda he gaudit tant amb tot el llibre (potser excepte el primer conte) que estic disposat a perdonar-li tot.

https://www.flickr.com/photos/135624002@N08/
Barcelona ’15 © giulia calvaruso. Creative Commons.

La vorera hauria pogut ser reunit en un sol volum i funcionar perfectament com un llibre, un llibre una mica peculiar si es vol però funcionaria de primera.

No sé si Joaquim Carbó té intenció de seguir escrivint després d’aquest Testament. A mi em sembla un autor en molt bona forma, tot i no acabar de rematar els llibres dintre del llibre. Si ho hagués rematat tot potser haurien sortit uns 3 o 4 llibres, tot i que La vorera està força acabat coses com la ucronia guerracivilista està amb prou feines esbossada, sobretot a partir del moment que la guerra fa un tomb a favor del bàndol republicà amb una batalla de l’Ebre que va d’una altra manera. Hauria quedat un llibre d’allò més interessant, però requeriria una feina molt complexa.

En definitiva bon llibre amb una mica de regust a despedida, espero que no, i un bon marc per La vorera.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *